Moviments davant la por d'un atac imminent de l'Iran a Israel: quin risc hi ha?

L'espionatge dels Estats Units treballa amb l'escenari que l'atac iranià a Israel podria tenir lloc en les pròximes hores, durant aquest mateix cap de setmana.

Aquest divendres, la Casa Blanca ha advertit que les amenaces de l'Iran són "creïbles", i ha promès garantir la seguretat de l'estat jueu en cas d'atac.

El president nord-americà, Joe Biden, ha assegurat aquest vespre que espera que l'atac iranià sigui "aviat". Biden ha demanat a Teheran que no ataqui interessos israelians: "Ajudarem Israel a defensar-se i l'Iran fracassarà". 

Els Estats Units han anunciat l'enviament de reforços al Pròxim Orient després que l'Iran ha promès represàlies per l'atac mortal de l'1 d'abril contra el seu consolat a Damasc. 

"Considerem que l'amenaça potencial de l'Iran és real, sens dubte, és creïble", ha dit el portaveu de Seguretat Nacional, John Kirby. I ha afegit que l'administració Biden està en contacte amb el govern israelià per proporcionar-los tot el que necessitin per defensar-se.

Washington treballa amb la hipòtesi que es farà "possiblement en sòl israelià": un míssil d'alta precisió o amb drons des de l'Iran cap al sud o al nord d'Israel, dirigits a objectius militars o governamentals, en cap cas civils. Això és el que publiquen mitjans com The Wall Street Journal, que cita persones informades pels líders iranians.

Alguns analistes apunten que l'objectiu més plausible seria el Golan, un territori disputat amb Síria, que Israel es va annexionar unilateralment el 1981, o fins i tot en posicions israelianes dins de Gaza, per evitar un atac dins del territori reconegut internacionalment d'Israel. Una altra opció seria atacar les ambaixades israelianes, sobretot al món àrab, per demostrar-los que els vincles amb Tel-Aviv poden tenir un cost.

Una altra possibilitat és que no sigui directament l'Iran sinó alguns dels seus aliats qui perpetri el bombardeig. Hezbollah des del Líban, els houthis des del Iemen, o les seves milícies a l'Iraq i Síria. De fet, l'Iran els ha lliurat avions no tripulats fora dels magatzems en els últims dies, segons assessors de l'IRGC i del govern sirià.

Mentrestant, el Pentàgon ha començat a monitorar de prop les seves posicions al Pròxim Orient.

Per què l'Iran vol atacar Israel?

L'Iran ha promès una resposta militar després de l'assassinat de 13 persones la setmana passada en un bombardeig contra un edifici consular a Damasc, a Síria.

Aquest divendres, fonts dels comandaments militars han assegurat que l'exèrcit es prepara per contrarestar les amenaces dels "enemics" --com qualifica Teheran a l'Iran i els Estats Units--. Tot enmig de l'increment de les tensions per l'atac, on van morir set guàrdies revolucionaris.

Entre els morts hi havia el general Mohammad Reza Zahedi, de la Força Quds d'elit del Cos de la Guàrdia Revolucionària Islàmica. Hauria dirigit les operacions paramilitars iranianes a Síria i al Líban, segons mitjans estatals iranians i funcionaris nord-americans. Es tracta de l'oficial militar iranià de més alt rang mort des de l'assassinat del general Qassem Soleimani a Bagdad per part dels Estats Units el gener de 2020.

Israel, com és habitual, no ha reivindicat l'atac, però el líder suprem iranià, Alí Khamenei, ho dona per fet. I ha amenaçat amb una resposta contundent.

"El règim sionista (...) ha de ser castigat i serà castigat" perquè "atacar un consolat iranià a Síria és com si hagués atacat sòl iranià".

El ministre d'Exteriors d'Israel, Israel Katz, ja li ha dit a xarxes que si l'Iran ataca des del seu territori, Israel respondrà i atacarà l'Iran.

I Benjamin Netanyahu ha aparegut aquest dijous en una base aèria de Tel Nof, al sud-est de Tel-Aviv, amb un caça bombarder F-15 de fons (la principal arma israeliana per a atacs amb objectius llunyans). Dirigint-se als soldats va voler enviar un missatge clar:

"Estem preparats per cobrir totes les necessitats de seguretat de l'estat d'Israel, tant en defensa com en atac. Jo i el poble d'Israel confiem en vosaltres. Que tinguem tots un gran èxit."

El president dels Estats Units, Joe Biden ha sortit a deixar clar el seu suport absolut a Israel davant de Teheran, malgrat les diferències amb el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu sobre la gestió de la guerra a Gaza.

"Com he dit al primer ministre Netanyahu, el nostre compromís amb la seguretat d'Israel davant aquestes amenaces de l'Iran i els seus aliats queda fora de dubte. Farem tot el que puguem per protegir la seguretat d'Israel".

Moviments davant la por d'un atac imminent

Més enllà de l'intercanvi d'amenaces, hi ha alguns fets que han posat en alerta la comunitat internacional.

Lufthansa, una de les dues úniques companyies occidentals que volen a l'Iran, ha suspès les connexions amb el país persa fins dissabte per motius de seguretat.

França i Rússia també han recomanat als seus ciutadans que no viatgin a l'Orient Mitjà.

Els Estats Units ha enviat al màxim responsable de les forces armades a l'Orient Mitjà, el general Michael Kurilla, a Tel-Aviv, per reunir-se amb el ministre de Defensa israelià, Yoav Gallant.

A la vegada, Washington ha trucat a Turquia, la Xina i l'Aràbia Saudita i els ha demanat que pressionin l'Iran perquè no ataqui Israel.

La comunitat internacional vol evitar una escalada de totes totes. Països com Austràlia, Alemanya i el Regne Unit han demanat contenció a l'Iran davant el temor d'una guerra regional, que aboqui la regió a un conflicte més ampli.

A qui beneficiaria una escalada a l'Orient Mitjà?

L'Iran es veu forçat a respondre l'atac a la seva ambaixada a Síria d'alguna manera; una violació de la seva sobirania com aquesta, creu, no pot quedar impune.

Ara bé, a Teheran li preocupa enormement que un atac directe contra Israel pugui ser contraproduent si intercepten els seus projectils i Tel-Aviv té l'excusa per respondre amb una represàlia massiva contra la seva infraestructura estratègica.

El règim dels aiatol·làs té clar que no podria guanyar en una guerra oberta contra un país que té el suport inequívoc dels Estats Units.

En canvi, per al primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu podria suposar una manera de guanyar temps i abaixar la pressió de la comunitat internacional contra la seva estratègia en la guerra de Gaza.

A més, l'escalada de tensió trauria el focus mediàtic de la guerra de Gaza i li permetria continuar amb els seus objectius militars a la Franja, sense tanta pressió perquè afluixi.

L'agressivitat i la desmesura de la seva ofensiva contra els palestins de la Franja ha fet que a els Estats Units els costi continuar defensant-lo i fins i tot que membres del seu govern l'hagin començat a qüestionar.

De moment, Netanyahu ja ha aconseguit, amb aquesta escalada verbal amb l'Iran, que els Estats Units aparquin les seves crítiques i deixin clar que estaran al costat d'Israel en cas d'un conflicte regional.