Muface, una crisi que pot fer passar a la sanitat pública 1,5 milions de funcionaris

El serial de Muface pot sonar del tot desconegut per a totes aquelles persones que no siguin funcionàries. Però d'aquest organisme depèn la cobertura mèdica de 163.000 persones a Catalunya, un milió i mig al conjunt d'Espanya, i ara tot plegat penja d'un fil.

Una de les contradiccions del sistema és que els funcionaris poden escollir a través de la seva mútua de l'Estat si van a la sanitat pública o, paradoxalment, si són atesos a través de la privada, que paga el govern espanyol a través d'un concurs.

El problema és que aquest concurs ha quedat desert, perquè les asseguradores que donaven el servei (Asisa, Adeslas i DKV) demanen més diners per seguir operant.

El conflicte entre Estat i asseguradores és aquest: el govern espanyol va preparar una licitació amb un 17% més de diners, però les asseguradores la consideren insuficient i demanen més del doble, un 40%.
 

Un model en risc

A Catalunya hi ha més de 163.000 funcionaris de Muface, dels quals un 63% trien la privada. Des de professors, personal administratiu o sanitari, molts tenen tractaments a mitges o proves mèdiques a la vista, i observen amb preocupació com aquest model publicoprivat trontolla.

La Mutualitat General de Funcionaris Civils de l'Estat (Muface) és un organisme autònom que depèn del govern espanyol i presta servei únicament a funcionaris, com Isfas als militars o Mugeju als jutges.

És un sistema que funciona ininterrompudament des del 1975, herència de les societats d'auxili mutu de les confraries i gremis de l'edat mitjana.

Si el concurs finalment no es resol i cap asseguradora s'hi presenta, més d'un milió i mig de funcionaris a tot Espanya podrien passar a engreixar les llistes de la sanitat pública, ja en molts casos desbordada. 

Una nova oferta a la vista

La pressió de les asseguradores ha fet efecte, perquè el fet que no s'hi presentessin en bloc ja ha provocat que el govern espanyol estigui preparant una nova oferta amb més diners.

El contracte actual acaba el 31 de gener del 2025, però, de moment, Muface està garantida fins a l'octubre com a pròrroga forçosa si finalment no es troba una solució.

Mentrestant, al govern espanyol només li queda una opció si vol mantenir-la: apujar l'oferta econòmica... i és que fonts de les asseguradores diuen que, amb la inflació, no els surten els números. Tant si és un farol com si no, si no hi ha solució, els sindicats ja amenacen amb mobilitzacions.

De fet, la delegada del sindicat de funcionaris CSIF i consellera a Muface, Mari Carmen Espejo, adverteix "que no deixaran morir d'inanició el mutualisme administratiu, és una línia vermella".

La representant de CCOO, Maria del Mar Curto, creu que hi ha responsabilitats compartides: "L'especulació de les companyies i l'infrafinançament del govern espanyol ens ha portat a aquesta situació límit".

Pugna interna al govern espanyol

Muface és una mostra més d'un conflicte soterrat en el si del govern espanyol, un conflicte ideològic. Muface depèn de Funció Pública, una cartera que lidera el nou ministre socialista Óscar López. Però l'afectació que té a la sanitat pública, ministeri que lidera Mónica García, de Sumar, fa que tingui patent de cors en aquesta matèria.

García és clara i contundent: veu Muface com un model anacrònic i un contrasentit on s'hauria de prioritzar el finançament de la sanitat pública.

Associacions de metges ja han alçat la veu dient que els agradaria saber on va l'increment de l'oferta econòmica a les mútues, ja que ells, en molts casos, no veuen cap repercussió en els seus salaris.

Per això, el Ministeri de Sanitat ja està analitzant les conseqüències que Muface desaparegui, i una d'elles seria que la sanitat pública passaria a atendre entre un 2 i un 3% més de població, amb un augment de persones majors de 60 anys, ja que els mutualistes són cada vegada més grans.

El debat sobre com la sanitat pública podria assumir aquest augment de pacients xoca entre la realitat, la catarsi que pronostiquen les companyies d'assegurances, i les xifres de la pública, que ja asseguren que no seria un repte fàcil d'assumir.