Muhammad Yunus, el "banquer dels pobres", rep el Premi Nobel de la Pau a Oslo
L'economista de Bangla Desh Muhammad Yunus ha rebut el Premi Nobel de la Pau a l'ajuntament d'Oslo. Yunus i la representant del Grameen Bank, Taslima Begum, han estat ovacionats per l'auditori quan han pujat a recollir el reconeixement a la seva innovadora proposta: la concessió de petites quantitats de diners als més pobres. El banquer ha rebut, a més del guardó, un xec de deu milions de corones sueques, un milió i mig de dòlars aproximadament, que ja ha anunciat que destinarà a seguir ajudant els desfavorits.
El president del Comitè Nobel, Ole Danboldt Mjos, ha lliurat a l'ajuntament d'Oslo una medalla d'or i un diploma al professor d'economia Muhammad Yunus i a Taslima Begum, que hi era en representació del Banc Grameen. El banquer ha aprofitat el seu discurs per exposar la teoria del negoci social criticant els corrents econòmics moderns que es basen en la figura de l'empresari com un maximitzador de beneficis, deixant de banda la seva dimensió humana i social.
A partir d'aquí Yunus ha criticat les mancances dels models de lliure mercat dels països occidentals i ha recordat que els Estats Units, "el país amb el mercat més lliure i ric", no proporciona seguretat social a una cinquena part de la seva població. Contrari a aquesta concepció, el professor aposta per ampliar el concepte d'empresa i canviar la naturalesa del capitalisme radicalment encarant-lo a la resolició dels problemes socials i econòmics.
Yunus s'ha referit també a la pobresa en el seu discurs a l'ajuntament d'Oslo. El ja guanyador del Nobel creu que es tracta de la gran amenaça per a la pau. El professor ha recordat que la meitat de la població mundial viu amb tan sols 2 dòlars diaris. En aquest sentit, ha acusat els dirigents mundials de gastar més a combatre el terrorisme que a intentar arribar als Objectius del Mil·lenni de les Nacions Unides, de reduir la pobresa a mitjans del 2015. Yunus creu que l'11-S i la guerra de l'Iraq han desviat el punt de mira dels poderosos, que malgasten els diners en guerres inútils en lloc de combatre l'arrel del problema: la pobresa. Com a bon economista, només li ha calgut afegir una xifra: els Estats Units han gastat 530.000 milions de dòlars en la guerra de l'Iraq.
Literatura combatent
Yunus no serà l'únic protagonista del dia, perquè a la tarda, a Estocolm, els premiats de les altres categories rebran els seus guardons en una cerimònia presidida per la família reial sueca.
El Premi Nobel de Literatura és el turc Orhan Pamuk. Intèrpret de les complicades relacions entre Orient i Occident, el seu esperit crític el va portar ara fa un any a enfrontar-se a una causa judicial, acusat d'atemptar contra la identitat turca. Pamuk va criticar el tracte del govern turc a les minories i va tractar de genocidi la matança d'armenis que va causar més d'un milió de morts durant la Primera Guerra Mundial. Les seves paraules van exaltar els sectors més extremistes del seu país, que el van amenaçar de mort, però la pressió internacional va fer posposar el judici i finalment es va tancar el cas. En un moment com l'actual, en què tant es parla del xoc de civilitzacions, el jurat ha valorat el fet que en els seus llibres es busqui la connexió entre cultures.
