Municipals a La Bisbal d'Empordà: Enric Marquès (ERC) opta a la reeleció després de liderar un tripartit amb CUP i En Comú

La clau

La Bisbal d'Empordà tanca el segon mandat consecutiu amb un tripartit d'esquerres al govern, amb ERC, CUP i En Comú. Aquest cop, amb Enric Marquès (ERC) d'alcalde, que ara busca la reelecció. L'oposició de PSC i les dues marques sorgides de l'espai post convergent, Compromís (Junts) i Tots per La Bisbal, retreuen al govern falta de manteniment i impostos alts i demanen reformes a les escoles. La pedregada del 30 d'agost, que va deixar la ciutat molt tocada, ha marcat el final del mandat. 

Com està ara l'Ajuntament 

Governa amb majoria absoluta un tripartit d'ERC (6 regidors), la CUP (3) i En Comú Guanyem (1). A l'oposició, hi ha Compromís per La Bisbal-Junts (3), el PSC (3) i Tots per La Bisbal (1), un partit local sorgit de l'espai post convergent.

La batalla electoral

El 30 d'agost del 2022 serà un dia que es recordarà sempre a La Bisbal d'Empordà. Una pedregada va provocar la mort d'una nena de 20 mesos i va deixar una setantena de ferits i desperfectes milionaris.

La calarmasa va trencar el vitrall del sostre de l'Ajuntament, va deixar tocades naus industrials, va obligar a reparar més de 300 teulades d'edificis només els primers dos mesos, i va afectar de ple els equipaments educatius. 

Les escoles i l'institut, pendents d'obres

L'escola Joan de Margarit va haver de començar el curs una setmana més tard, reubicant una part de les aules. Des de la pedregada, hi ha hagut filtracions d'aigua, i encara està pendent de les obres definitives a la teulada. 

De retruc, va quedar afectat l'institut, que s'ha fet petit i no té capacitat per acollir tots els estudis que ofereix. Feia mòduls a l'escola Joan de Margarit, i aquest curs l'Ajuntament els ha hagut de reubicar en locals municipals. 

L'oposició retreu al govern municipal i a la Generalitat que no hagi atès durant anys les necessitats educatives de La Bisbal, i reclama un institut nou; un edifici per a l'escola L'Empordanet, que fa classes en barracons des que va obrir, el 2009, i que ampliï l'escola Mas Clarà.

Govern tripartit

Per segon mandat consecutiu, l'equip de govern de La Bisbal d'Empordà ha estat un tripartit d'ERC (6 regidors), la CUP (3) i En Comú Guanyem (1), aquest cop amb Enric Marquès (ERC) com a alcalde. Marquès opta a la reelecció el 28M. 

Alba Solés, candidata de la CUP 

La CUP presenta de cap de llista l'actual regidora de Medi Ambient, Alba Solés. La número 2 de la candidatura serà l'única regidora d'En Comú Guanyem, Maite Bravo, que canvia de partit.

Bilal Bensahid, candidat d'En Comú Podem

En Comú Podem diu que Bravo ja no representa el partit i li ha demanat, sense èxit, que dimitís. De cara al 28M, els comuns presenten el professor Bilbal Benshaid com a número 1 de la llista. Benshaid ja era el 4 de la candidatura al 2019. En una entrevista a L'Aguait, fixa com a prioritat treballar contra la segregació entre els barris del municipi, i reforçar amb inversions les urbanitzacions del sud.

Eva Rovira, ex del PSC, candidata de Compromís-Junts

Eva Rovira, administrativa, i des de fa uns mesos portaveu del grup municipal de Compromís per La Bisbal-Junts (3 regidors), és la nova candidata de la formació. Rovira va ser regidora pel PSC en el mandat anterior, del febrer del 2018 fins al juny del 2019, i en aquest, ja ha estat regidora de Compromís, a l'oposició. Fixa com a prioritat combatre la "brutícia" i la "deixadesa" que considera que hi ha al municipi. 

Òscar Aparicio repeteix al PSC

Els socialistes ho tornen a intentar amb el diputat Òscar Aparicio, que va ser alcalde del 2011 al 2014. És regidor a l'Ajuntament des del 1999, i en aquests últims mesos, ha fet batalla al Parlament del dèficit en equipaments esportius.

Xavier Dilmé, cap de llista de Tots per la Bisbal

El veterà Xavier Dilmé, antic diputat de CiU, es va presentar el 2019 amb el partit local Tots per la Bisbal (1), sorgit fruit d'una escissió en l'espai postconvergent. En aquestes eleccions, hi tornarà, amb la voluntat de mantenir la presència al ple i, si és possible, "augmentar-la".

Nova estació d'autobusos

El tripartit porta a les urnes l'obra de govern. Algunes inversions es van haver d'alentir a l'inici del mandat (quan l'Ajuntament va haver de renunciar a 1,8 milions d'euros per complir la llei) i per l'arribada després de la pandèmia, que va allargar el final dels treballs als carrers Ample, Antic i Valls d'en Colomer. Però, després, l'Ajuntament ha pogut comprar l'antiga fàbrica de Can Formatger, s'ha posat en marxa la nova estació d'autobusos i s'han restaurat les façanes del Castell Palau, deteriorades per les pluges.

Reptes de futur

Per al pròxim mandat, un dels grans reptes és l'ampliació del CAP. L'Ajuntament ja ha inclòs als pressupostos del 2023 els diners que costarà enderrocar els edificis adjacents per fer-li espai. 

L'Ajuntament ha rebut una subvenció de més d'un milió d'euros dels fons Next Generation per rehabilitar l'edifici modernista de les Escoles Velles, seu d'oficines municipals. 

La reconversió de l'Aigüeta

I ha començat a dissenyar la reforma del carrer de l'Aigüeta, el tram urbà de la C-66, per convertir-lo en una rambla comercial. Les obres, pensades a llarg termini, valdrien més de sis milions d'euros. De moment, l'Ajuntament hi ha posat jardineres i testos a les voreres. 

Hi ha sobre la taula també la idea mil vegades debatuda de construir una variant que desviï el trànsit fora del nucli urbà o que, com a mínim, tregui els camions de les dues vies que utilitzen ara: l'Aigüeta i l'avinguda Josep Irla.

Capital terrissaire

L'Ajuntament arriba a les urnes amb el pressupost molt condicionat pels preus dels consums, que s'han disparat. Això ha fet cancel·lar el Parc Infantil de Nadal, davant de les crítiques de l'oposició. 

I, en canvi, confia que serà un impuls econòmic la recent declaració de La Bisbal com a ciutat d'artensania internacional, per la tradició terrissaire, i els bons resultats de visites del Terracotta Museu.