Municipals a Puigcerdà: Albert Piñeira es retira i l'espai postconvergent es trenca

La clau

Després de tres mandats amb majories absolutes robustes, l'alcalde, Albert Piñeira, un dels homes forts del PDeCAT, deixa el càrrec. L'espai postconvergent arriba trencat al 28M i hi concorrerà amb tres candidatures diferents: la de Junts, que encapçala l'antecessor de Piñeira, Jordi Gassió, i dues llistes independents, Futur per Puigcerdà (Francesc Armengol) i Treballem per Puigcerdà (Carme Martí). ERC aspira a provocar el canvi, amb l'actual cap de l'oposició, Joan Manel Serra. 

Com està ara l'Ajuntament 

Junts governa amb majoria absoluta, amb 9 dels 13 regidors de l'Ajuntament. A l'oposició, hi ha ERC (3 regidors) i el PP (1).

La batalla electoral

Albert Piñeira, alcalde de Puigcerdà des del 2011 i vicepresident de la Diputació de Girona, es retira després de tres majories absolutes. I, per al 28M, s'obre una batalla entre el líder de l'oposició, Joan Manel Serra (ERC), i tres llistes diferents de l'espai postconvergent: Junts, amb Jordi Gassió; Futur per Puigcerdà, amb Francesc Armengol, i Treballem per Puigcerdà, amb Carme Martí. 

Motius personals i polítics

Piñeira va anunciar al gener que no optaria a la reelecció després de tres mandats al capdavant del consistori, al·legant que necessitava "desconnexió", "descompressió" i "descans". Però, en una entrevista a El Punt Avui, confessava que hi ha també raons polítiques: "Hi influeixen moltes circumstàncies, personals, familiars, professionals, d'institució, de partit, de grup, d'equip de govern...". Piñeira va prendre part pel PDeCAT en la trencadissa postconvergent i encara consta com a president del partit a la vegueria de l'Alt Pirineu. 

Tres sòlides majories absolutes

Amb les sigles de CiU i després amb Junts per Puigcerdà, Piñeira ha guanyat sempre amb sòlides majories absolutes. El 2011 va aconseguir passar pàgina a vint anys de govern d'ERC (la majoria, amb l'històric Joan Carretero, que després va fundar Reagrupament) i el 2015 va aconseguir el seu millor resultat, amb 11 regidors dels 13 possibles. El 2019, ERC li va guanyar una mica de terreny, ja amb Serra com a candidat, i durant aquest mandat, els republicans li han fet una oposició contundent. 

Joan Manel Serra, ERC: "Puigcerdà ha perdut la capitalitat"

ERC va demanar una comissió d'investigació a l'Ajuntament per aclarir si Piñeira hauria perdonat "centenars de multes" durant els anys 2016 i 2019, un cas que està judicialitzat, i ha demanat explicacions per l'adjudicació de les obres de la plaça Dionís Puig i el camí d'Ur, que la fiscalia va denunciar per presumpta malversació, i que el jutge, finalment, ha arxivat. 

Els republicans es queixen que, durant els mandats de Piñeira, s'ha imposat la "falta de transparència" i que Puigcerdà "ha perdut la capitalitat de la Cerdanya", davant d'altres municipis, com Bolvir, Bellver o Llívia, que "tenen un model de futur més clar". Serra, professional del sector  immobiliari, aspira a guanyar el 28M i provocar el canvi a la ciutat. 

Jordi Gassió, candidat de Junts

Junts ha escollit el traumatòleg Jordi Gassió com a candidat a l'alcaldia. Gassió, nascut a Sabadell, va ser director general d'Emergències i va dirigir l'Hospital de Cerdanya quan es va posar en marxa. També va ser alcaldable de CiU el 2007, i duia a la llista Albert Piñeira, que es va estrenar aleshores com a regidor a l'oposició.

Carme Martí, candidata de Treballem per Puigcerdà

Gassió va guanyar les primàries per un resultat molt ajustat, que un militant de Junts va arribar a impugnar. L'altra candidata, l'empresària del sector de la construcció, Carme Martí, ha decidit presentar-se igualment, amb una altra candidatura, que anomena Treballem per Puigcerdà. 

Francesc Armengol lidera la llista Futur per Puigcerdà

Encara hi ha una tercera llista de l'espai postconvergent. L'exmilitant de CDC Francesc Armengol, enginyer de telecomunicacions i consultor de gaming, lidera la candidatura Futur per Puigcerdà. Armengol és un empresari molt conegut a la Cerdanya: té una empresa familiar del sector turístic, immobiliari i d'estacions de servei, i fins l'anunci de l'entrada en política, ha presidit la patronal Empresariat de Cerdanya i l'Associació Universitària de Cerdanya. Armengol diu que "Puigcerdà necessita un canvi i no pot esperar més". 

El PP, amb una regidora a l'Ajuntament, no ha anunciat si aquest cop presenta llista. 

El repte de l'habitatge 

Puigcerdà tanca un mandat molt marcat per la covid, que va enfonsar el turisme a la Cerdanya, i va posar de relleu la necessitat de buscar contrapesos econòmics en altres sectors. La pressió per les segones residències ha disparat els preus de l'habitatge, fins a convertir la Cerdanya en la comarca amb els pisos més cars de tot Catalunya. Davant d'això, l'Ajuntament de Puigcerdà ha impulsat un projecte per fer 134 pisos de protecció oficial al sector de la Pedragosa. 

La substitució del funicular

Al nucli urbà, queda pendent la substitució del funicular, que salva el desnivell entre la plaça de l'estació i el centre històric, i que pateix avaries constants. I falta buscar la ubicació definitiva del casal de gent gran, que va arribar a provocar una manifestació. 

En canvi, ja estan en marxa les obres del centre cívic, la inversió més gran de l'era Piñeira, que també tindrà gimnàs i instal·lacions esportives. I el pròxim ajuntament haurà de decidir quina programació cultural fa al Casino Ceretà, que l'Ajuntament va comprar el 2021 per més d'un milió d'euros.

Tren i hospital

El consistori va donar suport a la candidatura dels Jocs Olímpics d'Hivern del 2030, que, a parer d'Albert Piñeira, hauria deixat "un bon llegat" i hauria permès revertir el dèficit crònic que considera que pateix el municipi en inversions i infraestructures. La més urgent és, segons l'alcalde, la millora de la línia R3 de Rodalies, que el 2022 va fer cent anys, i que continua amb problemes constants.

Un altre dels reptes de futur és atreure personal especialitzat a l'Hospital de Cerdanya, el pioner projecte transfronterer que va obrir el 2014. En els últims anys, el centre ha hagut de desenvolupar projectes imaginatius per captar talent, com les estades del personal de pediatria a l'hospital de Sant Pau de Barcelona. L'hospital i la residència gestionen ara 7 milions d'euros caiguts del cel: els ha donat en herència el matrimoni Bonada Enrich, que hi va passar els últims dies.