Municipis en emergència per sequera: quins són, quin consum tenen i quines restriccions

El govern decreta la fase d'emergència al sistema Ter-Llobregat, que ara està al 16,34% i que es preveu que baixi per sota del 16%, un mínim històric.

D'aquesta manera, es limita el consum d'aigua per persona i dia a 200 litres, i això afectarà 6 milions de catalans de 202 municipis de l'àrea de Barcelona i de les comarques de Girona.  

A banda d'aquesta limitació, la fase d'emergència també implica reduir en un 80% els usos agrícoles, a la meitat els ramaders i en un 25% els industrials i recreatius. 

I és que aquesta fase és la més greu del pla de sequera, i contempla tres estadis: en el primer es limiten els litres a 200 per persona i dia, en el segon el consum màxim és de 180 litres i en el tercer, de 160 litres, a més d'altres restriccions que també s'endureixen.

Per tant, si la sequera persisteix, les quantitats d'aigua que es poden utilitzar aniran baixant progressivament, com mostra aquesta infografia:

D'altra banda, aquest dijous el govern ha canviat l'estat dels municipis de la unitat del Consorci d'Aigües de Tarragona, que passen de l'escenari d'alerta al de prealerta, en millorar l'estat de l'embassament de Mequinensa. La resta d'unitats segueixen sense cap canvi.

Consulta la fase en què es troba el teu municipi

En aquest mapa pots consultar en quina fase del pla de sequera es troba actualment cadascun dels municipis que abasteixen les conques internes catalanes.

Ni el mapa ni el llistat posterior inclouen els municipis de l'àrea de Ponent que s'abasteixen per la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre i queden, per tant, fora de l'àmbit competencial de la Generalitat. 

La situació en aquesta conca és quantitativament millor, les pluges de les últimes setmanes han permès recuperar les reserves dels pantans, que ara de mitjana estan al 41%, dada que contrasta amb la de les conques internes.

En aquest sentit, els 202 municipis que entren aquest dijous en fase d'emergència se sumen a la trentena de localitats que ja viuen en aquesta situació des de fa unes setmanes.

En total són 239 localitats catalanes: 202 dels embassaments Ter-Llobregat, 12 dels embassaments de Darnius-Boadella, 22 de l'aqüífer Fluvià-Muga, 1 de l'Anoia-Gaià i 2 de l'embassament de Riudecanyes.

A més de situar-los en el mapa, en aquesta taula es pot fer una cerca municipi a municipi on es mostra la fase del pla de sequera en què es troba cada localitat i la conca que l'abasteix.

Una altra de les dades clau de cada municipi és saber el consum mitjà per habitant i dia per així poder-lo comparar amb el màxim permès, segons la fase del pla de sequera.

En el mapa següent i la taula posterior, s'informa d'aquestes xifres. Cal tenir en compte que el consum mitjà diari per persona, fet amb dades del desembre, aglutina totes les activitats econòmiques del municipi, no només els usos domèstics. És a dir, també es contempla el consum mitjà d'aigua que en fan la indústria, els comerços i els serveis municipals.
 

Quines altres restriccions implica l'emergència?

► Piscines: no es poden omplir piscines. Només es permet reomplir parcialment piscines cobertes que estiguin incloses al cens d'equipaments esportius. També les descobertes que durant tot l'any tinguin ús per a la pràctica esportiva federada, sempre que disposin de sistema de recirculació d'aigua. A canvi, però, per compensar la despesa d'aigua, se n'haurà de reduir la despesa dins les instal·lacions esportives.

També es permet reomplir piscines d'ús terapèutic en hospitals, residències, etc., així com piscines per a persones amb discapacitat i, en el cas de les piscines amb aigua de mar, també es permet omplir-les totalment o parcialment sempre que s'omplin o es buidin sense passar per la xarxa d'abastament o sanejament.

► Reg de zones verdes i jardins, públics i privats: es pot fer reg de supervivència d'arbrat i jardins botànics --només públics, no privats-- amb aigua regenerada o freàtica i sempre que no afecti l'abastament d'aigua.

► Fonts ornamentals, llacs artificials i altres elements d'ús estètic d'aigua: es prohibeix omplir totalment o parcialment fonts ornamentals, llacs artificials i altres elements d'ús estètic de l'aigua, amb l'única excepció que les basses o llacs siguin refugi de fauna o espècies autòctones, i només amb aigua freàtica o regenerada.

► Camps d'esports: es poden regar, tant si són de gespa natural com artificial, sempre que sigui amb aigua regenerada o freàtica i que s'apliquin mesures d'estalvi addicionals per compensar. No es podrà regar en cap cas amb aigua potable. I s'haurà d'avaluar cada cas; per exemple, que no suposi l'assecament de pous.

► Nous negocis: s'han definit moratòries temporals per a la posada en marxa o ampliacions de noves activitats relacionades amb la ramaderia, turisme, activitats comercials, de serveis o indústria. En primer lloc, s'haurà d'avaluar la viabilitat ambiental del projecte i no es podran posar en marxa noves activitats fins que sortim de l'emergència.

Pel que fa a activitats ramaderes, no es donaran autoritzacions d'entrada d'animals a noves explotacions ramaderes o per a l'ampliació d'aquestes explotacions quan es posi en risc el benestar animal, davant la reducció de consums dels usos ramaders de l'aigua.

►Dutxes de platja, rentat de cotxes o actes amb aigua: es prohibeixen les dutxes de platja i de neteja de peus. Queda prohibida també la neteja de qualsevol tipus de vehicle, excepte si es fa en establiments comercials que tinguin sistemes de recirculació de l'aigua. També queden prohibits tots els actes públics o privats que comportin aigua, com pistes de gel, festes de l'escuma i altres jocs o activitats lúdiques amb aigua.

►Reducció de la pressió d'aigua: primer es començarà a reduir la pressió de l'aigua a les aixetes dels municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona que gasten més, com ara la Palma de Cervelló, Corbera de Llobregat, Cervelló, Sant Vicenç dels Horts i Begues. Són els que sobrepassen els topalls fixats a la primera fase de l'emergència. Si es mantenen els pronòstics de falta de pluja, s'haurà d'aplicar a tots els municipis metropolitans. Quan entrin en vigor les mesures no es podrà regar jardins i zones verdes privades, i als públics només es podrà fer servir aigua freàtica o regenerada.

Què passa si no es compleixen les restriccions per emergència? 

La Generalitat preveu sancions als ajuntaments que sobrepassin el llindar dels 200 litres per persona i dia, que després els consistoris podran repercutir als veïns o empreses que més gastin.

Amb dades del mes de desembre, un 45% dels pobles i ciutats sobrepassen aquest límit i, en alguns casos, l'arriben a doblar. Són 90 dels 202 municipis del Ter-Llobregat, com Begur, al Baix Empordà; Santa Susanna, al Maresme, l'Ametlla del Vallès, o Collbató. 

Tot i això, aquests incompliments tenen causes diverses. A vegades és per l'elevat consum d'alguns veïns, però, en altres casos, a la zona hi ha un important teixit industrial o no s'ha invertit en la xarxa i es tenen canonades que provoquen fuites d'aigua, per posar-ne alguns exemples.

Amb tot, el govern ja ha obert una seixantena d'expedients sancionadors, i les multes comencen a arribar. A Matadepera, per exemple, hauran de pagar més de 50.000 euros.