Múrcia, entre laboratori de l'extrema dreta i focus de corrupció del PP
A la plaça de les Flors de Múrcia, hi ha un bar amb fama de cuinar bones tapes. Es diu Parlamento Andaluz. Entre els entrepans que pots triar, mig o sencer, hi ha "El Parlamentario", "El Parlamentario Ibérico" i, "El Tránsfuga".
Quan preguntes als cambrers si és una metàfora o és que van ser visionaris, somriuen i et diuen: "No, no, que el nostre entrepà era d'abans! Verat del sud, formatge fresc i pebrot del piquillo, això és un 'Trànsfuga', a la carta del 'Parlamento Andaluz'."
Abans del mes de març a Múrcia, regió, i a Múrcia, municipi, feia dècades que hi havia l'estabilitat política o, com opinarien altres, governs del Partit Popular als quals era difícil d'enderrocar per falta d'una alternativa política amb prou força i lideratge. Els populars tenien, i potser continuaran tenint, un dels bastions més sòlids a esta regió mediterrània.
Dues mocions de censura el mes de març van sacsejar el tauler polític, ara bé, influiran en un canvi polític més profund? El terratrèmol de les mocions de Múrcia va tenir una rèplica immediata, potser més sonada i potent, a Madrid amb l'avançament electoral de la presidenta Isabel Díaz Ayuso. Però, canviarà el mapa polític de la regió? Tindrà rèpliques menors que alteraran un sistema on la dominància del PP ha estat fins ara poc discutida?
Múrcia, el laboratori de l'extrema dreta
"Ciudadanos ja és un partit en descomposició. A Espanya i a Múrcia", explica el professor de Sociologia Política de la Universitat de Múrcia Juan José García Escribano, que afegeix que els dirigents de la formació taronja "van ser molt miops proposant la moció de censura de la regió, no ho van calcular bé. No pots pactar una moció que aparta la persona que fins ara és vicepresidenta per donar-li la presidència un altre sense que això tinga conseqüències", en referència a Isabel Franco, una de les trànsfugues de Cs que el PP va integrar al govern autonòmic.
García Escribano, que també és codirector del Centre d'Estudis Murcià d'Opinió (CEMOP), sap i exposa amb claredat el que es cuina a la política murciana:
"Nosaltres tenim unes enquestes de desembre, i parle de xifres sense cuinar, que li donen 15 punts d'intenció directa de vot a Vox. El PSOE gairebé un 16 punts, i el PP 18. Si això li sumes un 3% d'error mostral, estan pràcticament empatats. Perfectament podria passar que Vox passara a ser la primera força política de la regió. La moció fallida ha donat ales a Vox, per això estan demanat eleccions ja."
Segons explica el sociòleg, Vox no tenia pensat donar suport a la moció, volia eleccions. Ara estan fent mans i mànigues per entrar al govern, però, segons comenta, el que els interessa és una altra cosa. "Saps per què López Mira no convoca eleccions com va fer Ayuso? Perquè no es pot presentar a la reelecció!", rebla García Escribano.
Segons l'article 7.2 de la Llei de l'Estatut del President i del Consell de Govern de la Regió de Múrcia, el president només pot ostentar este càrrec durant dos mandats. Fernando López Mira va per la seva segona legislatura. És president des del maig del 2017: porta quatre anys, sí, però dos mandats.
Per això ara, a Múrcia, es vol negociar la reforma d'esta llei, per introduir-hi el límit de vuit anys en comptes de dos mandats i, així, que puga optar a la reelecció. Una reforma que voldrien que fos per la via ràpida i tenir-la aprovada abans de l'estiu, apunta García Escribano, així les eleccions serien a la tardor.
"A mi em fa la impressió", explica, "que si Ayuso necessita Vox per governar Madrid, possiblement Vox demane a canvi l'avançament electoral a Múrcia. Perquè ara mateix, Vox no és res ací. Només els queda un diputat dels quatre que van treure a l'assemblea. No estan al govern, amb la qual cosa tampoc poden governar. Ells volen eleccions perquè sabem que n'eixiran beneficiats".
Este avançament electoral, segons opina, podria ser un cas diferent a Madrid, ací podria donar la presidència a Vox:
"Vox està veient a Múrcia una oportunitat, la de ser la primera força política a nivell regional. Si això es produeix, Vox agafarà Múrcia com la comunitat que mostra a la resta de l'estat el camí. L'experiment de Vox a Múrcia és l'experiment de l'extrema dreta."
L'Ajuntament de Múrcia: moció de censura, sí; xarxes de clientela també?
La moció de censura de la regió anava lligada a una altra moció de censura, la de l'Ajuntament de Múrcia. Feia 26 anys que el Partit Popular governava el municipi més gran, i la capital de la regió. Múrcia, municipi, conté gairebé un terç de la població de la regió. A més, té una característica que li dona un pes polític especial: a banda del nucli central, el municipi està format per 65 pedanies del voltant. Unes pedanies que, detalla García Escribano, funcionen amb l'esquema rural. Un esquema basat, afirma amb rotunditat, en les xarxes de clientela.
Els seus habitants són, segons explica, una societat primària on la gent es deixa influenciar pels poders. Però l'Ajuntament de Múrcia és un ajuntament important i, si canvia el color polític, probablement això pot tenir influència en la resta de la regió. Si no canvia, com no ha canviat els últims 26 anys, per García Escribano eixa dinàmica de clientelisme s'irradia a la resta de la regió, tal com afirma el professor de Sociologia Política:
"Ací funcionen fonamentalment les xarxes clienterals. Et puc explicar el cas d'un tinent d'alcalde popular de l'ajuntament de Múrcia que és deia Roque Ortiz. Algú el grava en una reunió amb alcaldes pedans i ix a la llum la conversa. I en esta conversa ell advertia que hi havia molta gent que 'estava on estava gràcies al Partit Popular, que no se li oblidara a la gent que treballava a les concessionàries'. I els volia deixar clar precisament que, si no governava el PP, probablement serien acomiadats. O siga, que Roque Ortiz estava realment muntant una xarxa de clientela."
Rebeca Pérez va ser, fins el 22 març, la tinent d'alcalde pel PP a l'Ajuntament de Múrcia i nega que hi hagi aquestes xarxes clientelars:
"No és cert, ací no hi ha xarxes de clientela. L'Ajuntament de Múrcia és un ajuntament honest. Ací el que hi ha són denúncies interessades, saps d'això d'estirar el xiclet? Doncs això!"
Mario Gómez és tinent alcalde de l'ajuntament de Múrcia pel grup de Ciudadanos. Va governar en coalició fins aquest març amb el PP però, segons exposa, es va adonar que els populars ni volien governar en coalició ni volien iniciar un procés de regeneració política. A més, els acusa de practicar la mala fe i de suplantar les competències de les seves àrees de govern.
"Este ajuntament amb el PP, que ha mirat a un altre costat, estava fent contractes irregulars. Exposar a un informe que s'han demanat tres pressupostos a tres empreses, a tres autònoms, i que eixes tres empreses puguen arribar a ser del pare, la mare i la filla... O fraccionar contractes d'obra de 40 mil euros en factures de 10, 11, 12 mil euros...Això entenc que és irregular", apunta.
Mario Gómez i els altres regidors de Ciudadanos a l'Ajuntament de Múrcia van marxar a Madrid abans de la moció de censura. Segons explica, va ser per fugir de la pressió i el soroll. Denuncia que havien patit amenaces i a Madrid podrien gestionar millor, amb la direcció del partit, el programa de govern que volien proposar als socialistes.
Allí, els van tancar en un hotel fins que van tornar a Múrcia per votar en bloc una moció de censura que esta vegada sí que seria exitosa. Aquells dies, recorda, van ser complicats: els tocaven el timbre de casa, van aparèixer pintades i la seva filla d'onze anys no volia eixir sola al carrer. Ell patia per la seva família, per ell no.
"Nosaltres no vam tenir por que ens pogueren comprar perquè ho vam tenir molt clar des del principi. Mireu sinó este govern com va acabar, va acabar en una moció de censura perquè el PP mai va voler governar en coalició i molt menys treure la corrupció i les irregularitats de l'administració on estava. Ara bé, el PP si que volia decantar el vot de la moció cap a un costat. Està clar perquè així ho van fer comprant voluntats a l'assemblea i així ho van dir també públicament, que anaven a treballar perquè aquesta moció de censura no eixira endavant. I perquè no isca endavant una moció de censura solament es pot treballar d'una manera, i jo entenc que és comprant voluntats. Nosaltres no vam pensar mai que la moció fallaria perquè des del minut u havíem patit el menyspreu del PP".
"Nosaltres no vam intentar convèncer ningú sinó tot el contrari", rebat Rebeca Pérez. "Tot ho vam fer amb llum i taquígrafs, vam convocar una roda de premsa exigint que retiraren la moció de censura, apel·lant a que no hi havia argumentaris, a que no hi havia fonaments", afegeix.
Segons la fins fa poc tinent d'alcalde al consistori, "tot va ser una trama ordida en un despatx fosc de la Moncloa per atacar al centre-dreta. Ens vam assabentar per la premsa de la moció. Hem estat enganyats pels nostres socis. No era ni el moment ni les formes. I la moció no ha estat ben valorada per la població. 7 de cada 10 murcians rebutjaven la interposició d'esta moció de censura i ha donat lloc a la crispació social".
Ara, el PP de l'ajuntament de Múrcia es planteja fer una oposició lleial i ferma. El nou govern municipal esta liderat pel socialista Jose Antonio Serrano. "Tracta'm de tu per favor, encara no m'he acostumat a que em diguen "alcalde". De fet, hui estrene este despatx d'alcaldia", assenyala amb un cert nerviosisme Serrano. "Nosaltres anem a alçar totes les catifes, obrir totes les finestres i tots els calaixos", continua, "i si trobem alguna cosa irregular ho posarem en mans de la justícia. De totes formes el nostre paper principal és treballar sobretot per la situació que ha deixat la pandèmia. El més prioritari és que cap murcià i murciana es quede enrere".
A Múrcia qui governa té el poder, i qui té el poder governa
Segons els estudis del CEMOP, els blocs d'esquerra i dreta estan molt delimitats pel que fa al vot. Al voltant d'un 60% de la societat murciana es decanta per opcions de centre-dreta. Això dificulta una alternança política al govern de la regió i també de les principals ciutats. Ara, la moció de censura comporta un canvi al principal ajuntament de la regió, l'Ajuntament de Múrcia és socialista i això pot traduir-se en canvis.
"Quan el PP perd el poder en un municipi, ho té complicat perquè de seguida les seves xarxes clientelars es perden i perd el poder que té. Perd immediatament els seus tentacles, el seu suport, i difícilment pot recuperar-lo ràpidament. Si les noves forces de l'Ajuntament de Múrcia tenen la capacitat d'evidenciar que tenen el poder i que el poden utilitzar de cara als murcians, podria ser que hi hagués una clivella i que d'alguna forma pogueren aconseguir bons resultats en un futur. Però han de fer visible eixe poder al murcians i que, efectivament, els murcians es senten recolzats i sota el paraigües d'eixe poder", analitza García Escribano.
Segons este argument, la societat murciana és una societat molt rural, de gent humil que sovint es deixa guiar pel poderós a canvi de favors. Múrcia concentra la urbanitat al voltant d'unes poques ciutats. Són els quatre grans municipis de la regió: Múrcia, Cartagena, Lorca i Molina de Segura. Municipis que contenen gairebé el 55% de la població de la regió. Canviant la dinàmica d'estos municipis, es podria canviar la dinàmica del conjunt de la regió.
Per això és important el que ha passat a l'Ajuntament de Múrcia. A Cartagena, l'alcaldesa és socialista fins al juny. Després passarà el bastó a un alcalde popular amb qui comparteixen legislatura. A Lorca hi ha un alcalde socialista, igual que a Molina de Segura. I ara, la principal ciutat, Múrcia, després de més de dues dècades de color popular estrena alcalde socialista.
"El murcià té la característica de ser molt sovint més súbdit que ciutadà", narra García Escribano, "els súbdits el que solen esperar és que el poder els protegeisca. Si este nou poder els fa sentir protegits, probablement els segueisquen votant. Si no noten esta protecció, probablement no serveisca de res este canvi al capdavant de l'Ajuntament de Múrcia. Jo sempre dic que, a Múrcia, la gent tendeix a votar a qui té poder".
