Nadia Calviño, la mà dreta de Sánchez representant de l'ortodòxia econòmica

L'endemà del referèndum sobre l'OTAN, el 14 de març de 1986, Nadia Calviño apareixia per primer cop en un titular de premsa.

Acompanyava a votar el seu pare, José Maria Calviño, llavors director de RTVE, i segons va publicar llavors el diari ABC, va dipositar una papereta a l'urna, tot i no poder fer-ho legalment perquè només tenia 17 anys.

Des d'aquell acte de rebel·lia juvenil fins a la seva incorporació al primer govern de Pedro Sánchez, Nadia Calviño ha passat de puntetes pels mitjans.

Economista i advocada de formació, mare de quatre fills, va treballar amb Pedro Solbes al ministeri d'Economia, i el 2006 va arribar a Brussel·les per convertir-se en la mà dreta de la llavors comissària de la Competència, Neelie Kroes.

Després d'ocupar diversos llocs, el 2014 va assumir la direcció general de pressupostos, el càrrec més elevat dins la jerarquia administrativa de les institucions europees.

El revés de l'Eurogrup

Quan el portuguès Mário Centeno va deixar la presidència de l'Eurogrup, a mitjans de 2020, Calviño es va perfilar com la seva substituta.

El seu coneixement de les institucions europees, un marcat perfil tècnic i, alhora, un caràcter conciliador avalaven la seva candidatura, però sobretot ho feien la seva defensa a ultrança de l'ortodòxia comunitària, imprescindible per aconseguir el suport d'Angela Merkel i per bastir ponts amb els autoanomenats països frugals (Països Baixos, Àustria, Suècia i Dinamarca).

Però aquestes credencials no van evitar la seva derrota i que la presidència de l'Eurogrup passés a mans de l'irlandès Paschal Donohoe per només un vot de diferència.

Prèviament, ja havia fracassat en el seu intent de presidir el Fons Monetari Internacional, un càrrec que finalment va ocupar la búlgara Kristalina Georgieva.

Des del 2021, però, presideix el Comitè Monetari i Financer Internacional d'aquest organisme, càrrec que ha compatibilitzat amb el de vicepresidenta i ministra del govern espanyol.

És el primer cop que un representant espanyol ocupa aquest càrrec i el segon que ho fa una dona. La primera va ser la sueca Magdalena Andersson.

Amb el pas dels anys Nadia Calviño ha anat guanyant presència mediàtica, però sempre amb un perfil moderat, amb poca propensió a donar titulars, tret d'alguna excepció, com ara quan va sortir del Ministeri per parlar amb el jubilat valencià que impulsava la campanya "Soc gran, no idiota", que denunciava la bretxa digital que pateix la gent gran com a usuaris de bancs.

Dic de contenció de Podem

Sempre alineada amb les directrius marcades per Brussel·les, especialment pel que fa al rigor pressupostari, a la passada legislatura va actuar sovint com a dic de contenció respecte a algunes de les polítiques defensades per Podem.

Un dels moments més crítics es va produir arran de l'acord amb Bildu per derogar íntegrament la reforma laboral. Calviño va forçar la rectificació del pacte argumentant que era "contraproduent obrir aquest debat" quan ens enfrontem a "la recessió més gran de la nostra història".

Unes paraules amb les quals va aconseguir calmar l'empresariat i salvar el diàleg social. I ara, tot just engegada la nova legislatura, acaba de protagonitzar una agra polèmica amb la ministra de Treball, Yolanda Díaz, en relació amb el subsidi de l'atur. 

La seva experiència a Brussel·les ha estat també clau en el disseny del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, que ha permès accedir a més de 164.000 milions d'euros en subvencions i préstecs dels Fons Next Generation, aconseguint que Espanya sigui el país més avançat en la recepció d'aquests fons. 

No per casualitat, Nadia Calviño s'ha esforçat durant els últims mesos a tancar un acord per reformar les regles fiscals al si de l'ECOFIN, amb una proposta que permetés rebaixar dèficit i deute però sense comprometre la inversió.

Un pacte en el qual la Moncloa hi havia posat especial interès, amb la intenció de tancar-lo abans de finalitzar la presidència espanyola de torn, a finals d'any.

L'altre acord, el nomenament de Calviño al capdavant del Banc Europeu d'inversions, hi posa el colofó.

En el seu moment, l'excancellera alemanya Angela Merkel va donar suport a Calviño com a presidenta de l'Eurogrup afirmant que ja era hora que el presidís una dona.

En aquella ocasió no va poder ser, però ara sí. Amb Calviño ja seran tres les institucions econòmiques més rellevants que estaran presidides per dones: el Banc Central Europeu, el Fons Monetari Internacional i ara, també, el Banc Europeu d'inversions.