Nadons robats: la llei catalana, sense pressupost i pendent de desplegar-se des del 2020

A finals del 2020, el Parlament aprovava una llei per facilitar la detecció de nadons robats durant el franquisme i fins a la dècada dels 90. Dos anys i mig després encara no hi ha pressupost per aplicar la norma, que preveu crear una base de dades d'ADN gratuïta, un registre d'afectats i obrir una oficina d'atenció a les famílies que busquen els seus fills. Els afectats demanen celeritat, mentre que la Generalitat assegura que ja hi ha començat a treballar.

"No ens poden deixar oblidats", demana, en una entrevista amb TV3, Adelina Ruiz, presidenta de SOS Bebès Robats, que afegeix que es tracta de "la memòria històrica d'aquest país". Ella va parir bessones l'any 1980 a la Maternitat de Barcelona:

"Jo les vaig veure néixer, però no me les van ensenyar, no me les van portar perquè jo les agafés. En va néixer una, la van embolicar amb una tovallola verda i se la van emportar. I després l'altra. I llavors em diuen que havien mort i que no me les deixaven veure."

L'Adelina és conscient que, si algun dia es retroba amb les seves filles, la situació que es pugui donar és imprevisible: "No tots els casos han acabat de color de rosa", admet. "Jo el que vull és que estiguin bé, però que sàpiguen que no les hem abandonat, que les seguim buscant", afirma amb els ulls humits, davant una taula plena de documentació que ha anat recopilant sobre el cas, al seu pis de Badalona.

Vint anys abans la Dolores va viure una situació similar. Va parir el seu tercer fill l'any 1960 a l'Hospital Clínic de Barcelona. Va néixer viu, el va sentir plorar, però ràpidament se'l van endur i li van dir que havia mort. No l'ha tornat a veure i, als seus 98 anys, el segueix buscant.

"Fa molt de temps que l'estem buscant, però no trobem res", assegura a TV3 la Dolores, acompanyada d'un altre dels seus fills, que l'ajuda en la seva lluita.

"Jo si el veiés el coneixeria, perquè té una taca aquí --assenyala la part esquerra del coll--, que se li veu", explica, encara esperançada. I afirma que no estan rebent ajuda de les administracions:

"El govern no ens ha ajudat en res, en res."

De represàlia a negoci il·legal

Com elles dues, centenars de pares i mares a Catalunya i a tot l'Estat busquen saber la veritat sobre els nadons que sospiten que els van robar per donar-los en adopció a altres famílies. S'han pogut demostrar aquests robatoris de nadons durant el franquisme, però també després, fins a la dècada dels noranta.

Aquesta separació forçada va començar durant la postguerra, com una estratègia de la dictadura de prendre'ls als republicans i donar-los a famílies pro règim. Però al cap d'uns anys es va transformar en un negoci il·legal. Es venien els nadons a famílies que no podien tenir fills.

El 2020 es va aprovar la llei que té com a objectiu facilitar la recerca de nadons robats, amb recursos econòmics que haurien de sufragar un banc d'ADN perquè es puguin creuar dades entre els que sospiten que poden ser nadons robats i els pares biològics. També es preveia crear una oficina d'atenció a les víctimes.

Durant dos anys aquesta llei havia estat en un calaix i el Departament de Justícia no l'ha desenvolupat. Al desembre hi van començar a treballar, però encara està a les beceroles i no hi ha pressupost per desplegar-la, tot i que el govern assegura que l'objectiu és que al llarg del 2023 ja s'estigui aplicant.

El director general de Memòria Democràtica, Alfons Aragoneses, admet que s'està trigant molt a atendre les víctimes que podran beneficiar-se de la norma: "A mi m'agradaria que tot anés més ràpid, perquè nosaltres també estem interessats que aquest programa es posi a treballar al més aviat possible", assegura en una entrevista amb TV3 al Departament de Justícia.

Aragoneses afirma que "hi ha massa persones esperant justícia, veritat i reparació", però admet que "també és veritat que l'administració té els seus propis ritmes, especialment quan es vol fer un programa que funcioni".

Qualsevol víctima "podrà adreçar-se via email, via telèfon o via formulari de web" al Departament de Justícia, explica el director general, que afegeix que es recolliran "les seves dades i hi haurà un equip que començarà a fer recerca documental d'aquest cas concret". Per fer-ho, el pla és contractar personal investigador especialitzat i, si es considera convenient, la Generalitat assumirà les exhumacions que calguin per fer els creuaments d'ADN.