Narcollanxes, ara també amb cocaïna: per primer cop en detecten una a la costa de Cadis

El Dia del Treball, des del sistema de vigilància des de terra que té instal·lat la Guàrdia Civil a Algesires -el SIVE-, van detectar una narcollanxa que anava en direcció als penya-segats del parc natural de la Breña, a Barbate. És una zona abrupta, amb una platja al costat, que queda a resguard i a distància de la zona habitada. La narcollanxa va poder girar en veure la Guàrdia Civil, però ja havien descarregat 22 farcells que pesaven gairebé 800 quilos. El tràfic d'haixix a la zona de l'Estret és constant, però aquells fardells si bé eren de droga, no contenien haixix, sinó cocaïna. Ha estat la primera narcollanxa detectada a la zona amb una partida de cocaïna. Valida així la sospita policial que ja fa temps que hi era.

Al sud d'Espanya, la cocaïna arriba amb contenidors pel port d'Algesires, amb velers o altres vaixells i l'haixix per mar amb narcollanxes. Però esta realitat està canviant.

Durant la pandèmia, les organitzacions criminals que treballen l'haixix i les que treballen la cocaïna van buscar noves rutes i van fer "una espècie d'acord tàcit" entre uns i altres per enviar haixix als Estats Units des del Marroc i portar cocaïna a Europa "aprofitant la infraestructura" del transport d'haixix; segons explicava en una entrevista feta el juny del 2022 l'inspector en cap José Francisco Podio, cap del grup de cannàbics de la Brigada Central d'Estupefaents de la Policia Nacional.

Això posa sobre la taula un nou escenari i als cossos policials els cal perspectiva i anàlisi per poder saber quines conseqüències tindrà. D'entrada, la por és que implica que actuïn noves organitzacions criminals i que l'entrada d'haixix s'acabi fent per altres rutes. Podio creia que es complica molt més el panorama.

Galícia va al davant i els narcotraficants de cocaïna havien aconseguit un pas de gegant que la Policia Nacional va desmantellar fa unes setmanes: en una casa aïllada a Pontevedra havien instal·lat un laboratori per fer la cocaïna que funcionava a tota hora. Tenia capacitat, segons els investigadors per fer 200 quilos de coca al dia. Fora d'Amèrica del Sud, que és on s'elabora la cocaïna, no s'havia detectat cap laboratori d'estes dimensions. Que els narcotraficants optin per posar els laboratoris a Europa obre una nova realitat. Al darrere hi havia dos organitzacions criminals potents, una de Colòmbia i l'altra de Mèxic que havien invertit, d'entrada, dos milions d'euros. Tenien 23.000 litres de precursors per barrejar amb la pasta base de cocaïna per elaborar la droga.  

Mira el 30 minuts "Les arrels del narcotràfic":