Narges Mohammadi comença una vaga de fam el dia que hauria de recollir el Nobel de la Pau

El 10 de desembre és el dia que, des del 1901, es lliuren els Premis Nobel, en dues cerimònies, a Estocolm i a Oslo. 

Aquest any, per cinquena vegada a la història, a la cerimònia que s'ha fet a l'Ajuntament de la capital noruega, la del Nobel de la Pau, no hi era present la persona premiada.

En comptes de recollir el premi, ha començat una vaga de fam. A la presó d'Evin, a Teheran.

Es tracta de l'activista iraniana Narges Mohammadi, empresonada al seu país des del 2021 per defensar la llibertat de les dones iranianes i els drets humans en general.

També en defensa de grups perseguits com la minoria religiosa bahá'í, en solidaritat amb la qual a partir d'aquest diumenge deixarà d'alimentar-se, segons ha explicat el seu germà, Hamidreza Mohammadi.

"Començaré la vaga de fam el dia que em concedeixen el premi i potser el món en sentirà a parlar més", diu que va dir-li.

La decisió de Narges Mohammadi arriba després que dues líders bahá'í, Mahvash Sabet i Fariba Kamalabadi, també empresonades, hagin començat una vaga de fam.

Detinguda 13 vegades

Aquesta no és la primera vaga de fam de Mohammadi, que a principis de novembre en va fer una diversos dies per tenir dret a ser traslladada a l'hospital sense haver-se de cobrir el cap.

El comitè noruec del Nobel va premiar-la "pel seu combat contra l'opressió de les dones a l'Iran i la seva lluita per la promoció dels drets humans i la llibertat per a tothom". 

El guardó també és un reconeixement al moviment "Dona, vida, llibertat", promotor de la revolta contra l'obligatorietat del vel, nascut arran de la mort de Jina Mahsa Amini, el setembre del 2022, quan estava detinguda per dur els cabells mal coberts.

Els pares i el germà d'Amini, per cert, no ha pogut viatjar a Estrasburg aquest cap de setmana per recollir el Premi Sàkharov a la llibertat de consciència atorgat pel Parlament Europeu, perquè les autoritats iranianes els han prohibit sortir del país.

Les protestes per la mort d'Amini van ser durament reprimides pel règim, amb milers de detencions i la mort, a mans de les forces de seguretat, de 551 persones, entre les quals desenes de dones i d'infants, segons l'ONG Iran Human Rights. 

Es dona la circumstància que un any més tard, una altra noia iraniana, Armita Garawand, de 16 anys, kurda com Amini, també ha mort després de ser detinguda, suposadament, també, per no portar ben posat el vel. 

Mohammadi, de 51 anys, ha estat detinguda fins a 13 vegades, i actualment compleix diverses penes de presó. A més, encara té altres causes pendents. 

"Penso que no veuré la mare mai més"

El seu marit, Taghi Rahmani, i els seus dos fills bessons, de 17 anys, Ali i Kiana, viuen exiliats a París des del 2015. Han estat ells els que han recollit el premi a Oslo. Els dos adolescents han llegit el discurs que la seva mare ha aconseguit fer-los arribar, d'amagat, des de la presó.

L'Ali i la Kiana no veuen la seva mare des de fa gairebé nou anys, quan en tenien 9, i no saben si la tornaran a veure mai més. 

Aquest dissabte, en una roda de premsa a Oslo, la Kiana es confessa "bastant pessimista"; i arriba a dir: "Potser la veuré d'aquí 30 o 40 anys, però penso que no la veuré mai més."

L'Ali es mostra "molt optimista", però admet que potser hauran d'esperar "dos, cinc o deu anys" per veure-la, "o potser més".

"Crec en la nostra victòria", diu, abans de citar la seva mare: "La victòria no és fàcil, però és segura."

Els dos germans diuen que estan molt orgullosos de la seva mare i de la seva lluita. 

"'Dona, vida, llibertat', la llibertat en general i la democràcia són causes per les quals val la pena sacrificar-se i donar la vida, perquè, al final, aquestes tres coses no tenen preu", diu la Kiana.

"Un espai per donar veu a la gent"

Rahmani pensa que el Nobel augmentarà la pressió sobre la seva dona per part del règim, perquè el consideren un premi polític, però que, alhora, "crearà un espai per donar veu a la veu de la gent arreu del món, amb més força".

"És un premi per empoderar la societat civil", afegeix.

Narges Mohammadi és la 19a dona que guanya el Nobel de la Pau, que avui en dia té un import d'11 milions de corones sueques (gairebé 1 milió d'euros). 

Abans que ella, van ser guardonats mentre eren a la presó el periodista i pacifista alemany Carl von Ossietzky (1935), l'activista política birmana Aung San Suu Kyi (1991), l'intel·lectual i activista xinès Liu Xiaobo (2010) i l'activista polític bielorús Ales Beliatski (2020).

Premis Nobel i Drets Humans

Els Premis Nobel es lliuren el 10 de desembre, dia de la mort, el 1895, d'Alfred Nobel, inventor de la dinamita, que va instituir el guardó en el seu testament. El Nobel de la Pau és l'únic que es lliura a Oslo; la resta --Física, Química, Literatura i Medicina-- es lliuren a Estocolm. 

El 10 desembre també és el dia que, fa 75 anys, el 1948, les Nacions Unides van proclamar la Declaració Universal dels Drets Humans, un document de mínims que continua molt lluny --potser més-- de ser una realitat universal.