Naufragi a Grècia: desenes d'infants anirien a la bodega i hi podria haver centenars de morts

Els equips de rescat continuen trobant desenes de cossos sense vida a les aigües del mar Jònic, on aquest dimecres de matinada va naufragar un pesquer amb un nombre indeterminat de persones a dins. En un primer moment es va parlar d'entre 400 i 500, i ara ja es pensa que podrien arribar a ser 750 les persones que anaven a bord de l'embarcació, tot i que és difícil de confirmar

De moment es mantenen les últimes xifres donades per les autoritats gregues i la Creu Roja, de 78 persones mortes i 104 rescatats amb vida. Però la tragèdia podria ser molt més gran. Segons la imatge feta dimarts pels guardacostes, el pesquer anava perillosament carregat.
 

Nou detinguts

Les autoritats gregues han detingut nou persones acusades de tràfic de persones. Són tots de nacionalitat egípcia i viatjaven en el vaixell.

Segons informa la televisió pública ERT, els nou sospitosos s'enfronten també al càrrec d'organització criminal 

Una de les pitjors tragèdies

Els equips de rescat veuen que tant els cadàvers que es recuperen de l'aigua com les persones rescatades amb vida són homes i adolescents.

Una explicació podria ser que les dones i els infants anavena la bodega, mentre que els homes ocupaven la coberta. Són els que haurien pogut saltar o caure al mar quan la nau va bolcar i almenys van tenir una oportunitat de sobreviure.

Segons el fundador d'Open Arms, Òscar Camps, "possiblement som davant la pitjor tragèdia al Mediterrani de les últimes dècades". En una entrevista a Catalunya Ràdio, ha acusat d'inacció l'agència europea de fronteres, Frontex, i els guardacostes grecs i italians.

A més, el naufragi ha estat en un dels llocs més profunds del Mediterrani, amb 4.000 metres de fondària. Ni les restes del Titànic descansen a tanta profunditat, per la qual cosa recuperar els cossos de dins la bodega podria ser impossible.

Els rescatats, segons fonts locals, tindrien entre 16 i 49 anys, dels quals una trentena han estat traslladats a l'hospital.

La psicòloga Eva Tsikrikou, de l'organització de salut mental Thalpos, una de les que atén els supervivents, diu que encara estan en xoc.

"Alguns d'ells estan en una situació emocional realment terrible. Gairebé tothom diu que anava amb la família, i alguns d'ells parlaven de fills."

Angeliki Doula, també psicòloga de l'organització Iasis, diu que, segons el que expliquen, "en el moment en què van passar les coses va ser tan ràpid que tots cridaven, intentaven agafar-se entre ells... Senten que encara són dins, que moriran", i presenten símptomes d'estrès posttraumàtic.

Es podria haver evitat el naufragi?

La guàrdia costanera grega assegura que dimarts, des que es va detectar la presència del pesquer, es va oferir --com dicta l'Acord de París-- menjar i subministraments a les persones a bord diverses vegades, i que les van rebutjar perquè el seu propòsit era arribar fins a Itàlia.

Nikos Alexiou, portaveu de la guàrdia costanera grega, ha reiterat aquesta versió a EPT, i ha afegit que els guardacostes hi van estar en contacte fins que de matinada l'embarcació va naufragar. Però abans, diu Alexiou, els motors del pesquer es van aturar.

"Va perdre el motor. La gent que hi havia a dins es va moure, perquè les persones no són una càrrega estable, no es queden quiets. Això va fer canviar el centre de gravetat i va ser fatal". El fet que fossin a prop de l'embarcació va fer, segons ell, que es pogués salvar un centenar de persones.

En canvi, segons Alarm Phone, una organització que es dedica a rescatar refugiats al Mediterrani, dimarts al migdia ells ja van rebre una trucada del pesquer per reclamar ajuda.

14.17 Alarm Phone rep la primera trucada del vaixell amb problemes.

17.20 Ens diuen: "El capità ha marxat en una petita embarcació. Sisplau, doneu-nos una solució". Ens avisen que necessiten aigua i menjar.

20.05 Alarm Phone és informat que el pesquer ha rebut aigua del mercant Lucky Sailor i que estan en contacte amb la policia. També comproven que un segon mercant, el Faithful Warrior, s'acosta al vaixell en problemes.

00.46 Últim contacte amb el pesquer. Tot el que sentim és: "Hola, amic meu. El vaixell que heu enviat...". Es talla la trucada.

El ministre d'Interior italià, Matteo Piantedosi, ha recalcat que el naufragi va tenir lloc en aigües on la responsabilitat de recerca i rescat és de Grècia. "Però això no vol dir que Grècia en tingui la culpa: només està circumscrit a àrees de responsabilitat concretes", ha afegit.

El govern d'extrema dreta italià ha endurit encara més la política contra les persones migrants i les penes contra els traficants d'éssers humans, després que al març un naufragi va acabar amb la mort de 94 persones a les costes de Calàbria.

El Suprem grec investiga els fets

Paral·lelament al salvament s'ha iniciat la investigació dels fets. El fiscal adjunt del tribunal suprem grec, Giorgos Oikonomou, s'ha traslladat a Pylos per supervisar la investigació que han iniciat l'Autoritat Portuària central de Kalamata.

La investigació té dues vessants, la d'identificar els traficants de persones responsables del transport dels migrants i la d'esclarir les causes del sinistre.

De moment, fonts locals informen que s'està prenent declaració a diversos testimonis, i alguns parlen de primeres detencions, un fet que no s'ha pogut confirmar.

El govern grec ha declarat tres dies de dol.

La ruta més perillosa del Mediterrani

La ruta migratòria que travessa el Mediterrani central és la més perillosa del món. Més de 20.000 migrants hi han perdut la vida o han desaparegut des del 2014, segons el registre de les Nacions Unides.

Però el naufragi del pesquer sortit de Tobruk, a Líbia, marca un nou balanç macabre, en un moment, precisament, en què la Unió Europea està endurint la seva política migratòria.

Gemma Pinyol, directora de Polítiques Migratòries a Instrategies i investigadora a la UPF, ha denunciat a "Els matins" TV3 que aquestes polítiques no han servit: "Portem més de 10 anys veient tragèdies que es podrien evitar".

El naufragi més tràgic va ser el 18 d'abril del 2018, a prop de l'illa italiana de Lampedusa, amb 1.022 víctimes. Un any més tard, el 9 d'abril de 2016, es van registrar 459 morts a la costa d'El-Saloum, a Egipte. Dos mesos després, el 2 i 3 de juny del 2016 van morir o desaparèixer 889 persones més entre de les costes de Líbia i l'illa grega de Creta.

Des de llavors, desenes d'embarcacions amb milers de persones a bord han naufragat abans d'arribar a les costes europees. Les operacions de rescat coordinades per ONGs han contribuït que aquests darrers anys hi hagi supervivents.