Negociacions pel decret d'habitatge: els Comuns reclamen un topall al lloguer de temporada

Després de les manifestacions a tot l'Estat per l'accés a un habitatge digne, Esquerra, Comuns i la CUP mantenen les negociacions amb el govern per aprovar el decret d'habitatge al Parlament aquest dimecres. Pels Comuns, l'accés a l'habitatge és el cavall de batalla, amb l'exigència que hi hagi un topall també per als lloguers de temporada.

Els ecosocialistes votaran dimecres en contra de dos decrets del govern si no es regula el lloguer de temporada i es garanteix que els pisos de protecció oficial no passin al mercat lliure.

Els Comuns posen l'habitatge al capdavant de les preocupacions d'aquesta legislatura i volen compromisos del govern de Salvador Illa per donar-li suport.

L'executiu porta dimecres tres decrets al Parlament perquè els convalidi i els de Jéssica Albiach, ara com ara, només garanteixen el seu suport al de mesures de seguretat per als càmpings en zones inundables.

Els decrets de contractació pública urgent i de mesures d'habitatge no rebran el sí dels Comuns si no hi ha contraprestacions. I a tres dies de la votació, el portaveu dels ecosocialistes, David Cid, explica que les respostes del govern són insuficients.

Cid afegeix que volen els canvis legislatius abans de l'estiu: "Nosaltres posem una doble condició: contingut i, evidentment, també calendari, perquè és una urgència i la gent no pot esperar els mesos que necessiti de reflexió el partit socialista per moure's d'una vegada per totes."

Per la seva banda, la CUP ha confirmat que també estan negociant el decret d'habitatge amb el govern.

En declaracions a "Els matins", de TV3, la diputada cupaire Laure Vega diu que va ser el PSC qui els va trucar per negociar. Vega assegura que, si es manté la protecció oficial als pisos que estan a punt de perdre aquesta condició o si es limita el nombre de pisos turístics, la formació anticapitalista està disposada a pactar decrets com el de l'habitatge. "En el moment que el govern vulgui donar solucions amb claredat, nosaltres hi som. És igual si és el govern del PSC, o quan va ser el de Junts, que també vam estar amb la regulació del lloguer. Amb aquests temes clau per a la majoria del país, per a la gent treballadora, la CUP com sempre hi serà", ha afirmat. 

Equiparar lloguer temporal i habitual

La demanda de Comuns respecte al lloguer temporal passa perquè la llei el defineixi sense ambigüitats i evitar que s'usi de manera fraudulenta per encarir el lloguer habitual.

Per això proposen afegir un article a la llei del dret de l'habitatge que digui que aquests lloguers han de tenir una motivació concreta, per exemple, "per raons professionals, laborals, d'estudi, d'atenció mèdica", entre altres.

El motiu ha d'estar acreditat documentalment, i si no s'especifica però la duració del contracte és inferior a cinc anys, també es considerarà de temporada.

Els mateixos topalls de preu

L'article de la llei de l'habitatge que proposen els Comuns inclou un apartat que diu que als lloguers de temporada se'ls "apliquen les normes dels arrendaments d'habitatge relatives a la fiança i a la determinació de la renda."

I és que els Comuns consideren que els topalls de preu han de funcionar igual en els lloguers de temporada que en els de residència habitual.

Només quedarien exclosos dels topalls els lloguers per a lleure o vacances.

El lloguer de temporada servirà, per exemple, a algú que per feina s'ha de traslladar de ciutat durant uns mesos. I també al propietari que, pel motiu que sigui, no té interès a llogar el pis per un període llarg de temps.

Competències per als ajuntaments

Els Comuns també reclamen al govern afegir un altre article a la llei d'urbanisme sobre l'ús de residència habitual. L'objectiu és dotar d'eines els ajuntaments per regular el lloguer temporal.

El redactat que proposen diu que als municipis amb una demanda residencial forta predominin els habitatges de "residència habitual i permanent de persones".

En un segon punt afegeix que l'Ajuntament pot limitar o fins i tot prohibir la resta de tipologies residencials. Això permetrà als ajuntaments regular els lloguers temporals i gual que ja poden regular els habitatges turístics.

Blindar els habitatges protegits

L'altra condició per no deixar en minoria el govern és mantenir la qualificació d'habitatge protegit a 36.000 pisos que deixaran de ser-ho en els pròxims cinc anys, 8.000 dels quals aquest any.

Proposen que aquesta condició de pis protegit es prorrogui obligatòriament quan estiguin inclosos en zones de mercat residencial tensionat. Així, els pisos seguiran sent protegits mentre les zones tensionades no deixin de ser-ho.

Els Comuns insisteixen que s'ha de mantenir la protecció i que no té sentit anunciar, com ha fet el govern, la construcció de 50.000 pisos protegits i alhora que n'hi hagi milers que deixen de ser-ho.

Esmenes quan es tramiti la llei

La fórmula per introduir tots aquests canvis seria la tramitació del decret sobre habitatge com a llei.

En això no hi ha problema perquè el mateix govern ja ha dit que es farà així. La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, admet que estan negociant sobre habitatge protegit i "sobretot parlant del lloguer de temporada".

"Algun article que ajudi a regular-lo, perquè s'està convertint en una fuga del lloguer tradicional."

Paneque s'ha mostrat confiada a tancar un acord abans de dimecres, amb Comuns i també amb Esquerra.

Els republicans ja han dit que votaran a favor de la llei perquè s'ha donat resposta a la seva petició que el decret es tramitarà com a llei i es podrà esmenar. Esquerra confia a poder introduir canvis que millorin el redactat durant la tramitació.

Durant la tramitació els Comuns presentarien esmenes tant per modificar la regulació del lloguer temporal com per prorrogar la qualificació dels habitatges de protecció.

El termini s'esgota

La convalidació del decret s'ha de fer dimecres i els Comuns afirmen que negociaran fins a l'últim moment perquè s'acceptin les seves propostes.

En cas contrari, asseguren que no donaran suport als dos decrets, el d'habitatge i el de contractació pública. Si es trenca la majoria que va investir Salvador Illa, és molt probable que els decrets decaiguin i quedin derogats.