Neix el curs de pelador professional de suro per garantir el relleu de la professió
Treure el suro dels arbres no és una feina senzilla. Cal saber-la fer. I, sobretot, cal anar amb molta cura perquè, si es fa malbé l'arbre, pot arribar a morir. A banda d'això, cada vegada hi ha menys persones joves que es vulguin dedicar a aquest sector i costa garantir el relleu d'aquesta professió.
És per tot això que el Departament d'Acció Climàtica de la Generalitat ha engegat a Catalunya el primer curs de peladors d'arbres surers, amb l'objectiu és professionalitzar aquesta feina.
Aquest primer curs s'està fent al parc natural de les Gavarres i s'hi han inscrit deu alumnes: cinc d'ells no havien tret mai suro i els altres cinc ja s'hi dediquen professionalment. I és que un dels aspectes que aportarà el curs és la possibilitat d'obtenir un títol, que a més té àmbit europeu.
Un dels principals objectius és combatre l'intrusisme del sector i preservar la tècnica per no malmetre la matèria primera. Gerard Estragués, professional del sector i monitor del curs, explica què cal tenir en compte, mentre els seus companys piquen les alzines estratègicament.
"El que passa si peles un suro malament és que, si et passes donant el cop de destral, quan desenganxes l'escorça per a treure el suro hi queda una ferida a l'arbre. Si això passa, ja mai més se'n podrà treure suro. I si la ferida és molt grossa, aquell arbre morirà", explica.
El sector del suro català té potencial de creixement
A Catalunya hi ha molts boscos d'arbres surers que no estan gestionats, com detalla Anna Sanitjas, directora general de boscos d'Acció Climàtica: "Tenim al voltant de 120.000 hectàrees amb suredes, és a dir, al voltant del 10% del territori de boscos del nostre país. Però només se'n gestiona aproximadament la meitat."
Sanitjas també apunta que el suro que es produeix a Catalunya és suficient per nodrir les indústries del país. I és que el sector del suro a Catalunya és important i mou uns 215 milions d'euros l'any.
El que més es produeix són taps de suro per a ampolles de vi o cava, però actualment no se'n produeixen prou per satisfer la demanda de les empreses vitivinícoles. Per tant, la indústria és la primera interessada a poder obtenir matèria primera de la zona, com assenyala Joan Puig, president de l'Institut Català del Suro.
"A Catalunya hi ha una planta que té capacitat per triturar al voltant de 8.000 tones de suro a l'any. Però ara estem entre 3.000 i 4.000 tones anuals. Tota la resta ha de venir de fora. I els costos de transport no ajuden. Per tant, activem la sureda catalana, perquè tenim indústria que la pot consumir."
El curs s'acaba aquesta setmana i ja s'està pensant en la pròxima edició l'any que ve per aquesta època, que és quan s'extreu el suro.