Neix Patriotes per Europa, l'intent d'Orbán d'aglutinar l'extrema dreta a l'Eurocambra
El nou grup parlamentari estarà presidit pel francès Jordan Bardella després de la incorporació del partit de Le Pen a l'aliança
L'extrema dreta comença a transformar l'augment de vots en les eleccions europees de principis de mes de juny en influència en la futura legislatura. Bona part dels partits més extrems del continent s'uniran sota la marca d'un nou grup, Patriotes per Europa, que esdevindrà el tercer més important de l'eurocambra --posició fins ara ocupada pels liberals.
Seran 84 eurodiputats de 12 països que en la seva constitució, aquest dilluns, han elegit Jordan Bardella de president. I és que, l'endemà de quedar lluny de formar govern a França, el Reagrupament Nacional de Marine Le Pen ha anunciat que se suma a aquesta aliança europea i que hi situa al capdavant el seu fins ara candidat a primer ministre.
Bardella, sense gairebé activitat com a eurodiputat a la legislatura anterior, tampoc ha assistit a la seva pròpia proclamació. Des del seu partit, Jean Paul Garro defensava la voluntat de canviar la Unió Europea des de dins.
"Som aquí per obstaculitzar amb totes les nostres forces l'evolució que han tingut el Parlament Europeu i les institucions europees fins avui."
Impulsat pel primer ministre hongarès, Víktor Orbán, aquest nou grup ha aconseguit sumar-hi diverses de les cares i formacions més representatives d'aquest espectre polític, tot i que hi ha absències notables que fan que la unitat no sigui total.
Un nou paraigua
Fins ara, el de Le Pen era el partit més destacat del grup Identitat i Democràcia, que ara quedarà diluït i reconvertit en aquesta nova aliança, plantejada per Orban durant aquestes últimes setmanes.
We #patriots love our country for its own sake. We are not against anyone, but we don't want a Europe that takes away, diminishes, erases everything that is important to us as patriots. #PatriotsforEurope pic.twitter.com/B6zp0XpAD2
Orbán Viktor (@PM_ViktorOrban) July 4, 2024
El líder hongarès, que originalment formava part del Partit Popular Europeu --del qual va ser expulsat per les seves posicions extremistes--, s'erigeix, doncs, en nou motor de l'extrema dreta comunitària, reforçat, a més, pel fet d'ostentar la presidència de torn de la Unió Europea durant aquest segon semestre de l'any 2024.
També hi haurà en aquest nou grup la Lliga de l'italià Matteo Salvini, a més dels ultres del partit de Geert Wilders als Països Baixos, els austríacs, txecs, portuguesos, i Vox, que ho va anunciar divendres.
Unitat relativa
Els membres de Patriotes per Europa comparteixen un mateix ideari en diversos aspectes, però no tenen una posició unitària sobre Rússia i la guerra a Ucraïna, qüestió sobre la qual hi conviuen diferents sensibilitats. Preguntats els seus membres, aquest dilluns s'ha fet un silenci incòmode.
Hi ha, per una banda, el partit d'Orban, que es va reunir amb Putin la setmana passada. Per una altra banda, els ultres dels Països Baixos, que mantenen el suport a Kíiv. Jorge Buixadé, de Vox, fixava la seva postura.
"Defensa irrompible de la sobirania i la integritat territorial d'Ucraïna. I defensa irrompible de la sobirania i integritat territorial de la meva pàtria, Espanya."
En canvi, els partits que formen part d'aquest nou grup sí que coincideixen a l'hora de rebutjar la migració i l'agenda verda.
Les principals absències
El nou grup d'extrema dreta no serà l'únic al pròxim Parlament Europeu. La gran absència és el partit Germans d'Itàlia, de la primera ministra italiana, Giorgia Meloni.
La màxima referent del grup europeu Conservadors i Reformistes --on, fins ara, també hi havia Vox-- pot quedar-se més sola, però, alhora, guanyar més pes polític en aquesta nova legislatura. Per formar un grup parlamentari a l'Eurocambra, cal tenir, com a mínim, 23 eurodiputats de 7 països diferents, i només Meloni ja n'aporta 24.
Tampoc no formarà part de la nova aliança Alternativa per a Alemanya --expulsada, en el seu moment, d'Identitat i Democràcia-- ni els ultres polonesos, cosa que farà que l'extrema dreta estigui dividida en diferents lideratges al pròxim Parlament Europeu, que arrencarà amb una primera sessió a Estrasburg la setmana que ve.
És un ple en què s'ha de confirmar Ursula von der Leyen com a presidenta de la Comissió Europea, amb la incògnita de si, més enllà de les forces proeuropees, Meloni o algun altre sector dels ultres li donaran suport.
