Nens, nenes i pornografia: com pot condicionar els menors l'exposició a vídeos sexuals

Abans dels 13 anys, un de cada quatre menors ha vist contingut pornogràfic a internet. És una de les dades més cridaneres de l'informe "Nova pornografia i canvis en les relacions interpersonals", de la Universitat de les Illes Balears i la xarxa Joves i Inclusió, a partir de 2.500 enquestes.

7 de cada 10 entrevistats han rebut una educació afectivosexual insatisfactòria i recorren a la xarxa per resoldre dubtes. Alguns expliquen que el primer impacte pornogràfic el veuen ja als 8 anys.

Les noves tecnologies han fet les imatges pornogràfiques més accessibles i permeten un consum anònim, també per als més petits. El porno està a un clic... entre la pantalla i els seus ulls. Són vídeos de sexe explícit curts i gratuïts que es colen als dispositius d'adolescents, però també de nenes i nens amb accés a internet, fins i tot sense buscar-los. Ho explica Montse Iserte, psicòloga especialitzada en teràpia sexual i de parella:

"Abans, fins i tot, de sentir interés per la sexualitat, ja s'està rebent informació sexual a través de mòbils, d'amistats, i òbviament quan t'ho trobes tens molta més curiositat i vols investigar més."

Fins a quin punt l'exposició a aquests vídeos sexuals pot condicionar la vida de les nenes i els nens i quina responsabilitat han d'assumir els adults? Núria Iturbe, psicòloga de l'Institut de Treball i Serveis socials, reclama que els adults "no podem delegar l'educació sexual dels infants en la ficció".

"La maduració psicològica i emocional té un ritme. En un nen de 8 anys, la sexualitatzació no hi té cabuda."

Lara Tinelli és actriu i productora de pel·lícules porno. Sovint es troba que han d'insistir en un mateix missatge: "No és real".

"Res és real. És part d'una pel·lícula i els actors i actrius són pactats. Tenen un paper, és una actuació. Tot són fantasies perquè és una feina, no és real. Superman no vola."

Però pensar que sí pot fer que els infants copiïn patrons de conducta quan comencin a tenir relacions. Montse Iserte avisa que poden començar "amb pràctiques que normalment es veuen en la pornografia, que són molt més dures, menys respectuoses".

Núria Iturbe explica que cada vegada necessitaran "veure'n més, i amb un contingut més potent". Iturbe i Iserte coincideixen que el problema és l'educació i la informació:

Montse Iserte: "Qui veu trets per la tele no té per què matar ningú perquè està tenint informació de moltes altres persones que estan al seu voltant. En canvi, amb la sexualitat, si el seu únic referent és la pornografia, aquest és el problema. Tots els nens pregunten de sexualitat igual que per un altre tema, però segons la nostra reacció veuran que aquell tema és tabú i no se'n pot parlar, o que és un tema més."

Núria Iturbe: "Hem de poder explicar que en una relació sexual s'han de sentir còmodes, que tots dos han d'estar d'acord, que no cal buscar unes expectatives sobre com ha de ser una relació sexual que estiguin basades en un contingut de ficció."

Les dues psicòlogues afirmen que el consum de porno no farà necessàriament que un noi o una noia s'iniciïn abans en el sexe, ni que siguin víctimes o botxins en violència de gènere. "No podem donar les culpes a la pornografia de tot el que està passant", diu Iserte.

Núria Iturbe: "Seria un factor de risc però mai es pot considerar que sigui l'únic ni que sigui una causa directa."

Ara bé, mirar porno des de petit sí que pot portar un infant a convertir-se en un adult amb problemes sexuals.

Montse Iserte: "Costa molt després de tenir aquesta sobrecàrrega informativa poder-te excitar amb una imatge normal i corrent. Les noves tendències, jo crec, en teràpia --si fins ara era, per exemple, en l'home treballar l'ejaculació ràpida--, et diria que el que treballarem serà justament el contrari, poder tornar a recuperar la sensibilitat, suau, la delicadesa, la subtilesa de la sensualitat"