Netanyahu centra l'assemblea de l'ONU amb l'ombra d'una petició d'arrest internacional

El primer ministre d'Israel, Benjamin Netanyahu, anirà a l'Assemblea General de l'ONU, que comença aquest dimarts, amb una petició d'arrest internacional emesa pel fiscal de la Cort Internacional de Justícia.

No deixa de ser una paradoxa que l'òrgan judicial de les Nacions Unides tingui potestat gairebé universal, però no dins del seu propi territori sobirà, aquell quadrat de terra on s'aixeca la seva seu, entre el mar, els carrers 42 i 48 i la Primera avinguda de Manhattan, Nova York.

El premier israelià es passejarà pels passadissos, travessarà la Sala Gran de l'Assemblea i prendrà la paraula al faristol sense problemes. Gairebé dos centenars de líders internacionals escoltaran els seus arguments. Netanyahu se sent còmode en aquest fòrum internacional.

Ell pertany a la categoria dels caps de govern i caps d'estat que hi acudeixen per fer alguna actuació especial, categoria a la qual pertanyia Nikita Khrusxov, que va sorprendre tothom donant cops al faristol amb una sabata mentre recitava el seu mantra polític.

També són molt recordades les aparicions del libi Muammar al-Gaddafi, que va tenir l'atreviment d'estripar la Carta de les Nacions Unides davant de tota l'Assemblea.

No es descarta algun gest semblant per part del primer ministre israelià. L'any passat va fer una classe magistral de cartografia del Pròxim Orient per mostrar al món que Israel està rodejada de països de majoria àrab, una obvietat que va trobar necessari explicar. El 2018 va ensenyar fotografies de les suposades instal·lacions atòmiques de l'Iran.

Era un àlbum de fotos, que, com tots els àlbums de fotos, al cap d'una estona, ja era reiteratiu. La seva aparició estel·lar va ser el 2013, quan va ensenyar l'esquema de la bomba nuclear iraniana amb un dibuix de la factoria del Coiot i el Correcamins, una d'aquelles bombes rodones amb una metxa. Va aconseguir el contrari del que pretenia: convertir el projecte atòmic dels aiatol·làs en un mem.

Un lema carregat de bones intencions

Els sis dies de discursos en el debat general anual tenen cada any un lema diferent. El d'enguany no rebrà mai el premi a la concisió. És el següent:

"No deixar ningú enrere, prendre accions junts per promoure la pau, el desenvolupament sostenible i la dignitat humana per a les generacions presents i futures."

En vista del món actual, un lema carregat de bones intencions que topa amb la fangosa realitat.

Els representants de 195 països prendran la paraula. Fins al més petit dels estats té dret al seu discurs al principal fòrum de discussió. Els països del Pacífic alertaran del risc de desaparèixer per l'increment del nivell de l'aigua a causa del canvi climàtic.

L'Índia i el Pakistan s'esbatussaran com en les altres 77 assemblees generals a què han assistit. Veneçuela denunciarà una suposada ingerència internacional per derrocar Nicolás Maduro.

Cuba criticarà els Estats Units. Els països africans exigiran acords comercials justos. Xipre defensarà la unificació de l'illa. La Xina defensarà la seva visió del món: un planeta lliure sense fronteres per intercanviar béns de consum, però amb tanques altes per evitar l'intercanvi d'idees. Tothom pendent del discurs de Mònaco, Maurici o Brunei.

Tothom s'escoltarà el president Volodímir Zelenski, per descomptat, ara que controla territori rus. És possible que avanci detalls del seu pla de pau. Tothom s'escoltarà també Serguei Lavrov, ministre d'Exteriors de Rússia, que hi anirà per absència del titular, Vladímir Putin, que no viatja a Nova York des del 2015.

Ell deu saber per què. La invasió d'Ucraïna, que ja va camí del tercer any, serà un plat fort dels debats i discursos, però un plat secundari.  Aquesta assemblea només tindrà un protagonista: Netanyahu.
 

Missió: justificar la guerra a Gaza

La seva visita a Nova York tindrà, segurament, dos objectius. El primer, justificar els deu mesos d'invasió de Gaza, la destrucció de la Franja i la mort de més de 40.000 palestins. També intentarà justificar els assassinats de dirigents rivals, els bombardejos indiscriminats sobre el Líban i l'ús de tàctiques terroristes.

El segon, denunciar la suposada conxorxa antisemita que s'ha desplegat al món i carregar contra totes les institucions internacionals (incloent-hi les Nacions Unides) i tots els països que han criticat les accions polítiques i militars d'Israel, que alguns ja qualifiquen de genocidi.

És possible que Netanyahu tingui la temptació d'estripar la carta de l'ONU per escenificar el seu rebuig a la justícia internacional. Com han canviat les coses. L'any passat, el primer ministre israelià va anar a l'ONU per explicar la seva visió d'un "nou Pròxim Orient" amb l'establiment de vincles d'amistat amb les dictadures petrolieres del Golf.

Ara, hi arriba quan manté una guerra oberta contra sis països de la zona. Hi arriba després que el seu exèrcit sigui responsable de la mort de 200 treballadors de les Nacions Unides i en plena escalada bèl·lica.

Escoltarà protestes irades, ben segur. També escoltarà propostes assenyades, la majoria al voltant de la solució dels dos estats. Respecte a les paraules de suport, només pot comptar amb la dels Estats Units.
 

L'acusació del TPI plana sobre l'Assemblea

Malgrat la fatxenderia habitual que el caracteritza, no serà una visita còmoda a l'ONU. La policia ha desplegat un dispositiu extra per conjurar les protestes al carrer contra la presència del dirigent jueu.

Probablement, és una de les assemblees generals que més atenció suscita en una ciutat acostumada a suportar estoicament la presència de 200 dirigents, 200 seguicis i 200 dispositius de seguretat.

Els dirigents israelians estan avesats a les crítiques (va amb el càrrec), però els planetes no s'havien alineat mai de forma tan unànime: protestes al carrer, protestes a l'Assemblea, pèrdua d'aliats i un horitzó de persecucions judicials pels abusos comesos a Gaza, Cisjordània i el Líban.

Pot ser una setmana funesta per a Netanyahu. L'equip jurídic del Tribunal Penal Internacional ja té enllestit, segons sembla, el text de l'acusació per crims de guerra. Hi ha qui diu que els magistrats podrien fer-ne la lectura, per sorpresa, durant l'Assemblea General.

Tot i la impunitat que sempre ha gaudit, si això passés suposaria un revés per a la seva figura. Netanyahu hauria arribat a Nova York com a pària internacional i podria marxar com a fugitiu internacional.

Nota final: Gaddafi va ser l'última persona que va estripar la carta de l'ONU davant de l'Assemblea General. Mesos després va ser derrocat.