Netanyahu intensifica el desafiament als Cascos Blaus de l'ONU al Líban

Benjamin Netanyahu tensa fins al límit la relació d'Israel amb l'Organització de les Nacions Unides. Una relació gens fluida des de l'inici de la guerra de Gaza, però que ha empitjorat des que l'exèrcit israelià ha iniciat els atacs a Beirut i al sud del Líban.

El Consell de Seguretat de l'ONU es reuneix aquest dilluns per estudiar la situació al Líban. Es tracta d'una reunió semestral ja programada, però on no es podrà obviar que dos tancs de l'exèrcit israelià han irromput aquest cap de setmana en una de les bases dels Cascos Blaus al sud del Líban.

Qui ja s'ha pronunciat sobre les hostilitats d'Israel contra la FINUL és la Unió Europea. El cap de la diplomàcia, Josep Borrell, ha dit que "els estats membres han trigat massa a condemnar els atacs d'Israel contra la FINUL".

Borrell ha estat contundent amb el govern de Netanyahu, a qui ha demanat que "deixi de culpar" al secretari general de l'ONU, António Guterres per atacar els cascos blaus:

"És completament inacceptable atacar tropes de les Nacions Unides. I vull recordar a tothom que no és el secretari general de les Nacions Unides qui decideix sobre aquesta missió, quedar-se o no quedar-se, és el Consell de Seguretat el que pren aquest tipus de decisions. Així que, deixin de culpar Guterres"

Netanyahu exigeix la retirada "immediata" de la FINUL

Diumenge, el primer ministre d'Israel va tornar a exigir al secretari general de l'ONU la retirada "immediata" de les forces de la FINUL (Força Interina de les Nacions Unides per al Líban). Per Netanyahu, les forces de l'ONU al Líban s'han convertit en "ostatges de Hezbollah" i això posa en perill les vides dels efectius de l'ONU i també dels soldats d'Israel.

Una forma de justificar que, en els últims 3 dies, cinc soldats de l'ONU han estat ferits durant l'avanç de l'exèrcit israelià al sud del Líban.

Les Nacions Unides acusen Israel de violar el Dret Internacional Humanitari amb aquestes actuacions contra les forces de la FINUL. Uns atacs que, segons ha dit aquest diumenge el cap de l'ONU, António Guterres, poden constituir un crim de guerra.

Malgrat els ferits i els atacs, l'ONU assegura en un comunicat que "les forces de manteniment de pau es mantenen en totes les posicions i la bandera de l'ONU continua onejant".

Què és i per què es va crear la FINUL?

Creada el 1978 per monitorar la seguretat i protegir els civils a la franja entre el Líban i Israel després de la primera invasió terrestre de les forces israelianes al Líban, entre les seves obligacions hi ha la de fer respectar la resolució 1701 del Consell de Seguretat de l'ONU i els límits de la Línia Blava, la línia de demarcació de 120 km fixada l'any 2000 per les Nacions Unides.

Un contingent de 10.000 cascos blaus provinents de 50 països conformen actualment la FINUL. És el desplegament de forces de pau més gran a tot el món i compta amb un pressupost de 510 milions de dòlars anuals.

Els països que més soldats hi aporten són Indonèsia (1.234), l'Índia (895) i Ghana (875). Itàlia és el país de la Unió Europea que més soldats cedeix (868), seguida d'Espanya (680) i França (563).

Des del febrer del 2022, el cap de la missió de l'ONU al Líban és un espanyol, el general Aroldo Lázaro Sáenz.

Testimoni de les invasions israelianes al Líban

Des del 1978, han estat nombrosos els episodis de tensió entre Israel i les forces de les Nacions Unides al Líban.

Durant les últimes dècades, Israel ha desatès repetidament les resolucions de l'ONU sobre els límits de les seves fronteres i les violacions dels drets humans.

L'estiu del 1982, Israel va protagonitzar una altra gran ofensiva militar contra el Líban que va durar 18 anys, amb una invasió terrestre batejada amb el nom de "Pau per a Galilea". L'estat jueu va posar setge a la ciutat de Beirut, amb dos mesos de bombardejos, fins que l'Organització per a l'Alliberament de Palestina (OAP) de Yasser Arafat va acceptar sortir de la ciutat.

El setembre d'aquell any va tenir lloc un dels episodis més tràgics d'aquesta segona invasió del Líban: la massacre de refugiats palestins als camps de Sabra i Shatila, que l'Assemblea de les Nacions Unides va considerar un genocidi.

L'OAP va ser desmantellada, però l'operació podria considerar-se un fracàs estratègic, ja que la minoria xiïta i Hezbollah van aprofitar el buit de poder al país per agafar el control del sud del Líban.

L'estiu del 2006 Israel va tornar a fer una incursió militar en territori del Líban, amb l'objectiu d'eliminar Hezbollah. En aquest cas, la invasió va durar 34 dies i va deixar un miler de morts al Líban. Una operació frustrada que va acabar amb un alto el foc supervisat pels Cascos Blaus i que va comportar la destitució de la cúpula militar israeliana.

El conflicte entre Israel i Hezbollah, sempre latent, es va intensificar ara fa un any quan la milícia xiïta va atacar amb coets el nord d'Israel com a mostra de suport a Hamas en l'inici de la guerra de Gaza.

Netanyahu torna a intentar ara una nova incursió militar al sud del Líban per posar fi a Hezbollah, aprofitant que la milícia xiïta ha vist molt reduïda la seva capacitat operativa després dels atacs israelians que han decapitat la seva cúpula.

I en aquest context, Tel-Aviv vol que les forces de pau de l'ONU els deixin via lliure. Netanyahu exigeix la retirada "immediata" de les forces de la FINUL i l'exèrcit israelià ha demanat als cascos blaus que es retirin a més de 5 quilòmetres de la Línia Blava.

Una mostra de la relació tensa entre l'organisme internacional i el govern d'Israel és que Tel-Aviv va declarar fa poques setmanes persona no grata el secretari general de l'ONU, António Guterres, i li ha prohibit l'entrada al país.