Netanyahu rebutja una solució de dos estats: "Israel controlarà des del riu fins al mar"

"Als meus amics nord-americans ja els he dit que no ens imposaran una realitat que posi en perill la nostra seguretat. Un primer ministre israelià ha de saber dir no fins i tot als seus millors amics. S'ha de saber dir no quan és necessari i sí quan és possible." Amb aquestes paraules el primer ministre Israelià, Benjamin Netanyahu, ha rebutjat la possibilitat de l'existència d'un estat palestí en un escenari de postguerra. 

Aquestes declaracions exemplifiquen una divisió entre els aliats d'Israel. Des dels Estats Units, Joe Biden ha demanat a Israel que redueixi l'ofensiva i aposta per l'establiment d'un estat palestí. Però Netanyahu no en vol ni sentir a parlar, d'aquesta opció, i ha assegurat en roda de premsa que continuaran fins que Israel aconsegueixi "una victòria definitiva". 

Per això, i fent una clara referència al clam simbòlic palestí, Netanyahu ha dit, amb to desafiant, que "Israel controlarà des del riu fins al mar". La frase original prové de la dita palestina "Des del riu fins al mar, Palestina serà lliure", en referència al territori que hi ha entre el riu Jordà i el mar Mediterrani. És per això que des de la comunitat palestina llegeixen com una "provocació" les declaracions de Netanyahu.

Washington defensa "una Gaza després del conflicte"

La Casa Blanca no ha trigat a contestar. El seu portaveu, John Kirby, ja ha sortit a dir que "no pararan de treballar" per aconseguir una solució de dos estats i que, "evidentment", ho veuen "diferent" que el primer ministre israelià.

Una opció, però, complicada d'aconseguir, ja que Netanyahu argumenta que en qualsevol possible acord amb els palestins Israel "ha de tenir control de seguretat sobre tot el territori a l'oest del riu Jordà", en referència a Cisjordània. 

"Hi haurà una Gaza després del conflicte. Hem sigut molt clars amb com volem veure-ho. Volem una governança a Gaza que sigui representativa de les aspiracions del poble palestí, han de tenir vot i veu com sigui i que no hi hagi cap reocupació de Gaza", ha afegit Kirby.

Les declaracions de Netanyahu arriben també després que el cap de la diplomàcia nord-americana, Antony Blinken, digués des del Fòrum Econòmic Mundial de Davos que "encaminar-se cap a un estat palestí és una necessitat per a la seguretat israeliana". 

Quan la guerra ja es troba en el seu quart mes i amb quasi 25.000 persones mortes a la Franja de Gaza pels atacs israelians, Netanyahu preveu que la guerra "serà llarga" i que podria durar mesos, fins al 2025. Amb tot, no hi ha cap guanyador en l'horitzó després de tres mesos de guerra. Aquests dies, a més, Gaza viu una nova apagada de telecomunicacions des de fa més d'una setmana, la més llarga des de l'inici de la guerra, un fet que dificulta saber què passa exactament dins de la Franja.

La guerra s'expandeix i els intents d'evitar un conflicte regional estan més lluny que mai. En 24 hores, l'Iran ha violat l'espai aeri de tres dels seus veïns, el Pakistan, l'Iraq i Síria, llançant míssils balístics contra "objectius terroristes" que vincula a Israel.

Mèxic i Xile demanen que s'investiguin possibles crims de guerra

Mentrestant, continuen els passos de demandes internacionals. Ara és el torn de Mèxic i Xile. Aquests dos països han demanat a la Cort Penal Internacional (CPI) que investiguin possibles crims de guerra en el conflicte.

Creat el 1998, el CPI és un organisme independent amb seu a la Haia que té la potestat de jutjar persones individuals acusades de cometre un genocidi, crims de lesa humanitat --com la tortura o l'apartheid-- i crims de guerra. 

Aquestes denúncies arriben pocs dies després que Sud-àfrica hagi acusat Israel de genocidi al Palau de la Pau de la Haia, la seu de la Cort Internacional de Justícia (CIJ): "A Gaza hi ha risc immediat de morir de fam." El govern sud-africà ha demanat que s'imposin a Israel mesures cautelars que garanteixin l'accés dels palestins a aliments, aigua, ajuda humanitària i assistència mèdica. 

Per la seva banda, Israel denuncia que Sud-àfrica ha presentat una "imatge profundament distorsionada" de la guerra a Gaza i que "si hi ha víctimes de genocidi, són israelianes". 

Atacs a Cisjordània

La guerra de Gaza ha estès els seus tentacles també a altres zones. Com ara a Cisjordània, governada parcialment per l'Autoritat Nacional Palestina. Israel hi fa i hi ha fet incursions i operacions militars, buscant còmplices de Hamas, que és qui governa a Gaza.

La corresponsal de TV3 a la zona, Roser Oliver Olivella, ha constatat els efectes d'aquestes operacions a la ciutat de Tulkarem, on han mort diversos palestins.