Neutralitzadors d'elit, persones amb VIH que poden tenir la clau per a una vacuna efectiva

Només representen un 1% de les persones que conviuen amb el VIH. I, tanmateix, poden tenir la clau per desenvolupar una vacuna que protegeixi enfront de la infecció que causa la sida. Són els anomenats "neutralitzadors d'elit", persones el sistema immunitari de les quals és capaç de generar anticossos molt potents que bloquegen el virus i li impedeixen que continuï infectant més cèl·lules. 

Ara, un consorci internacional, coliderat per investigadors d'IrsiCaixa, posarà en marxa un projecte pioner centrat a escodrinyar aquests pacients excepcionals per tal de comprendre què tenen d'especial les seves cèl·lules de defensa. Després, intentaran traslladar el coneixement que n'obtinguin a una vacuna efectiva, una fita que es persegueix des de fa més de 40 anys sense èxit.

Aquest pla ambiciós, anomenat Opti-FliP, tindrà una duració de cinc anys i, tot i el context d'incertesa imposat per les decisions i retallades de l'administració Trump en matèria de recerca i, en concret, d'investigació en VIH, es finança amb 18 milions de dòlars íntegrament pels Instituts Nacionals de Salut (NIH) dels Estats Units. A més de l'institut de recerca català, hi participen la Universitat de Califòrnia a Davis i San Francisco; la Universitat de Witwatersrand, a Sud-àfrica; i la Universitat de Nou Mèxic.

Evitar la infecció 

"L'objectiu de la vacuna és evitar que el virus pugui entrar al cos i establir una infecció permanent", explica l'investigador ICREA a IrsiCaixa Christian Brander, coinvestigador principal d'Opti-FliP. Per a aconseguir-ho, continua, necessiten "generar anticossos neutralitzants, que són els encarregats de bloquejar l'entrada del virus en les cèl·lules diana, que són les cèl·lules T CD4+", un tipus de glòbul blanc del sistema immunitari. 

El VIH infecta aquestes cèl·lules CD4, les ataca i les destrueix. Abans, però, les utilitza per replicar-s'hi i propagar-se per tot el cos.

Generar anticossos neutralitzants, és a dir especialitzats per reconèixer un patogen concret, bloquejar-lo i eliminar-lo, és el que fan, en general, les vacunes, com ara les de la covid. Tanmateix, això en el cas del VIH és extremadament difícil perquè, com explica el també investigador d'IrsiCaixa Àlex Olvera, participant en el projecte, el virus que causa la sida "canvia molt de pressa". Això fa que el sistema immunitari sempre faci tard a generar una resposta defensiva. 

És per això, assenyala Olvera al 324.cat, que "primer caldrà que comprenguem quines parts del virus reconeixen els anticossos d'aquests neutralitzadors d'elit". Per fer-ho, analitzaran tots els anticossos que generen i els compararan amb els que fan la resta de persones amb VIH. En concret, se centraran en una proteïna de l'embolcall del virus.

El projecte, que està en marxa, ja ha identificat les primeres persones amb aquesta característica única de generar aquests anticossos tan potents de manera precoç en cohorts de Sud-àfrica i d'Espanya.

"En els cinc anys vinents esperem arribar al punt de dir 'això podria funcionar' per poder saltar a fer assajos clínics en fase 1", afirma Brander.
 

Els reptes de la vacuna

El sistema immunitari compta amb dues branques: per una banda, la innata, que és més inespecífica i s'activa en detectar un patogen i l'ataca; i per l'altra, l'adaptativa, molt més especialitzada, que genera anticossos específics per a cada agent infecciós. Aquesta segona branca compta amb dos tipus de cèl·lules, els limfòcits B i T. 

Els B, quan veuen un antigen --una molècula reconeguda com a estranya per l'organisme-- es multipliquen i comencen a produir anticossos. No ho poden fer sols, però, necessiten l'ajuda de les cèl·lules T. Aquestes secreten unes molècules --les famoses citoquines de què tant vam sentir a parlar durant la pandèmia de la covid-- que ajuden les cèl·lules B a madurar, a activar-se i a produir els anticossos. 

A més, de cèl·lules T n'hi ha de dos tipus: les CD4, que tenen un paper essencial a l'hora d'identificar el virus i donar l'ordre d'atac, i les CD8. A les persones amb VIH els fallaven, fins ara, els intents de vacuna perquè les CD4 són les cèl·lules que precisament estan infectades i segrestades pel virus. Per tant, no es podien fer fàrmacs que les estimulessin perquè "activar-les suposava un risc, perquè es poden infectar i convertir-se en reservoris del virus", apunta Olvera. 

Descobriment clau

En un treball anterior, els investigadors d'IrsiCaixa van descobrir que les cèl·lules T CD8 també eren capaces d'estimular els limfòcits B a produir anticossos. Aquesta troballa va suposar un canvi de paradigma i és la base sobre la qual ara els científics catalans investigaran com desenvolupar un fàrmac preventiu. 

En concret, IrsiCaixa lidera una de les tres potes del projecte, la centrada precisament a investigar els CD8. Per fer-ho, rep dos milions d'euros dels NIH. Opti-FliP se suma als altres tres projectes amb finançament dels EUA que es duen a terme en aquest centre de recerca d'excel·lència català, tots centrats en la investigació del VIH en l'àmbit de les vacunes, la curació i l'anàlisi del big data. 

"De moment, els NIH, que han aportat bilions de dòlars durant anys a la recerca del VIH, mantenen el seu compromís. Tot i la situació d'incertesa, esperem poder continuar amb el treball", afirma Brander.