NFT, el mercat de l'art alternatiu: la radiografia d'un sector a l'alça
Els NFT han revolucionat el mercat de l'art en el darrer any amb aquest fenomen nascut al món de les criptomonedes. Obres d'art digitals, úniques i certificades que només existeixen en el món virtual i que ja mouen milers de milions d'euros
Va ser la casa de subhastes Christie's la que va situar en primera línia els NFT, aquest nou mercat de l'art, en vendre tot just fa un any l'obra "Els primers 5.000 dies", de l'artista digital Mike Beeple Winkelmann.
"Si Beeple no hagués venut una peça per 69 milions de dòlars, possiblement la irrupció dels NFT en el món de l'art no hauria tingut aquesta dimensió", assegura l'analista i gestor cultural Llucià Homs.
El mateix Mike Winkelmann considerava "una xifra abismal" el preu pel qual havia venut la seva obra digital en NFT: "Una bogeria", afegia.
Una quantitat amb què es mouen artistes contemporanis tan cotitzats com Francis Bacon, Jeff Koons o David Hockney. Qui ho va comprar va ser Metakovan, fundador del fons exclusiu en cripto Metapurse. I va convertir Beeple, un desconegut al mercat fa menys d'un any, en el tercer artista viu més car del mercat.
Només per comparar, una obra de Bill Viola, un dels videoartistes en majúscules de l'art digital, es ven al voltant del milió i mig de dòlars.
A més de Christie's, també la casa de subhastes Sotheby's ha vist una oportunitat en el mercat. El juny de l'any passat va organitzar el Natively Digital: A Curated NFT Sale. Una subhasta que es va centrar exclusivament en el nou format NFT amb obres d'una trentena d'autors.
Va incloure els anomenats NFT intel·ligents, categories d'obres d'art que aprenen per si mateixes; com, per exemple, "To the Young Artists of Cyberspace". Aquesta peça la va crear l'artista i conservador de l'exposició Robert Alice. Els usuaris van poder conversar amb la IA GPT-3, una de les més avançades i disponible fins al moment només per a periodistes o acadèmics.
L'huracà tecnològic i l'especulació
En total, l'any passat es van generar més de 40.000 milions de dòlars. L'art dels NFT està atrapant el mercat tradicional, que funciona de manera inamovible des de fa més de dos segles. Ni les vendes online de les galeries i cases de subhastes, ni la popularització de les xarxes socials ni tampoc les fires han aconseguit sacsejar aquest mercat com ho ha fet la tecnologia NFT.
El que és clar, segons Homs, és que "els NFT són la força més disruptiva que ha entrat en el mercat de l'art. Ho ha fet com si fos un huracà i ha vingut per quedar-se". Però què hi ha d'art i què, de bombolla? Segons Homs, "el mercat dels NFT funciona al marge dels cànons tradicionals, de les estructures de validació que té el mercat tradicional. Estem parlant de gent que compra i ven, particulars que estan especulant".
La fusió de l'art digital amb la tecnologia blockchain, que es fa servir en camps com el de les criptomonedes, és el que ha donat sortida a molts artistes que treballaven en el món digital des de fa anys.
És el cas de l'artista Andrés Reisinger, resident a Barcelona. Fa 15 anys que treballa amb art digital. I la tecnologia NFT ha estat el camí natural per desenvolupar i vendre la seva obra. De fet, fa peces creades expressament per a aquest segon mercat de l'art. Obra que pot fer evolucionar i canviar, a diferència del que ofereix l'art tradicional.
"Aquesta cadira física és una flor. La vaig crear digitalment i ara els col·leccionistes poden escollir pol·linitzar la peça segons l'època de l'any en què es trobin", explica Reisinger. "De fet, els artistes podem decidir i programar que una peça es destrueixi si va a parar a mans que no volem", afegeix. "Fins i tot, encara que estiguem morts. Això és impossible en el món físic tradicional".
Un col·lecionisme diferent
El 90% dels col·leccionistes d'aquest art són nous al mercat. Els nous compradors no estan gaire interessats en el reconeixement dels artistes ni tampoc en les valoracions estètiques que tradicionalment han validat les obres d'art.
El barceloní Miguel Faus va descobrir tot just fa un parell d'anys aquest nou mercat de l'art, d'obres penjades al núvol a través d'NFT, i s'ha fet col·leccionista d'obres que té al seu compte.
I no només això. Faus, que també es dedica al món del cinema, és el primer a Europa que acaba de fer servir la tecnologia dels NFT per finançar un llargmetratge. Com ho ha fet? "Havíem fet el curtmetratge Calladita' i vaig pensar a trossejar-lo en 2.300 peces digitals NFT úniques i certificades. Una espècie de crowdfounding, però la recompensa és un NFT. Te'l pots quedar per sempre i en un futur tindrà més valor". El film, que portarà el mateix nom, el protagonitzarà Antonio de la Torre, guanyador de dos Goyas, i Emily Mortimer, actriu de "Match point", de Woody Allen, o de "The Newsroom".
El paper de les galeries i els museus
Actualment trobem poques galeries tradicionals a Europa que s'hagin obert al mercat NFT. Aquest mercat de l'art alternatiu virtual es mou d'una manera tan vertiginosa que les ha agafat amb el peu canviat.
A Barcelona, una galeria d'art tradicional com House of Chappaz, ha estat la primera a fer una exposició amb obres NFT. Les peces són d'una desena d'artistes d'art contemporani consolidats en el mercat de l'art. Aggtelek, Andrew Roberts, Christto and Andrew, Diego del Pozo, Fito Conesa + Siddharth, Momu & No Es, Natacha Lesueur, Ovidi Benet i Pablo Durango, entre altres.
Els museus encara no hi han posat gairebé el focus. De moment, s'atreveixen a trossejar obres mestres. És el cas, per exemple, d'"El petó", de Gustav Klimt. La Galeria Belvedere de Viena, el principal museu del món en obres de l'artista austríac, n'ha fet -per vendre- 10.000 fragments digitals tot just fa un mes. També ara fa un any, la Galeria dels Uffizi de Florència es va convertir en el primer museu del món que va vendre el "Tondo Doni", de Miquel Àngel, a través de tecnologia NFT.
