Catalunya, a la cua d'Europa en pisos socials: radiografia de l'habitatge públic, en 5 gràfics

Fer 50.000 habitatges públics en els pròxims sis anys és l'objectiu del govern de la Generalitat. Però què suposa l'anunci del president Salvador Illa? 

Són pocs o molts? 

En cas que s'acabi complint, implicaria augmentar en un 43% el parc actual d'habitatge de protecció oficial, que compta amb 116.000 llars, segons dades del Departament de Territori.

L'increment és significatiu, però, en total, serien molts o pocs habitatges públics? Si tenim en compte que a Catalunya hi ha 3,9 milions d'habitatges --segons dades de l'INE--, el parc d'habitatges protegits suposaria només el 4%.

"És insuficientíssim", diu l'arquitecta i exdirectora de l'Incasòl Maria Sisternas.

I això que es calcula que, del total d'habitatges, prop d'un milió van ser construïts inicialment com a protecció oficial. Però n'hi ha 880.000 que ja no ho són. Com pot ser?

9 de cada 10 habitatges públics s'han esfumat

Perquè, abans, els habitatges que es construïen sota el règim de protecció oficial perdien aquesta qualificació al cap d'uns anys --25, normalment-- i es podien vendre al mercat lliure per un preu molt superior al que s'havia pagat originàriament.

Dit d'una altra manera, 9 de cada 10 habitatges de protecció oficial s'han esfumat. I, en els següents anys, se seguiran esfumant tots aquells construïts o aprovats abans del decret llei del 2019. 

Així ho lamentava aquesta setmana en una entrevista a "Els matins" de TV3 l'arquitecta i exdirectora de l'Incasòl Maria Sisternas:

"Aquí el parc públic no l'hem sabut mantenir."

Ara, en canvi, els habitatges de protecció oficial que es revenen no poden augmentar de preu més enllà de l'IPC, de manera que els que es van començar a tramitar a partir del 2019 ja no es perden, perquè qui els compra ho fa a un preu protegit. 

418.000 habitatges buits a Catalunya

Més dades per fer-se a la idea del volum que suposen 50.000 habitatges: és la meitat dels 96.000 habitatges d'ús turístic que hi ha registrats, sense tenir en compte els que operen sense llicència. 

I una vuitena part dels 418.000 habitatges buits que hi ha a Catalunya, segons l'INE. 

Dues xifres comparatives que posa en relleu el codirector de l'Institut d'Investigació Urbana de Barcelona, Jaime Palomera, per destacar que l'anunci d'Illa no solucionarà, ni de bon tros, el problema de l'habitatge: 

"Tenim un incendi forestal, i fer 50.000 habitatges públics és com intentar apagar l'incendi amb galledes d'aigua." 

Habitatges segrestats pel mercat turístic:

📌 2015 ---> 47.242
📌 2022 ---> 95.710

El Govern vol construir 50.000 pisos públics en 6 anys. És el temps que necessita el mercat turístic per segrestar un nombre similar de pisos.

Si no s'atura l'especulació, no servirà de res. pic.twitter.com/N8ewLIdBbY

— Jaime Palomera (@JaimePalomera) October 11, 2024

A la cua d'Europa 

A Catalunya, el percentatge d'habitatges de protecció oficial és molt baix i està molt lluny d'indrets com els Països Baixos, Àustria, Dinamarca o Suècia, com es pot veure en aquest gràfic, elaborat amb dades del 2019:
 

És viable fer 50.000 habitatges públics fins al 2030?

"És possible i és necessari", afirma categòricament l'exdirectora de l'Incasòl Maria Sisternas, que remarca que implicaria "recuperar un volum de construcció d'habitatge protegit similar al d'abans de la crisi, quan es construïen uns 6.000 habitatges protegits a l'any".

Per Sisternas, el problema és que no s'estan construint els pisos protegits que estaven planificats als plans urbanístics. 

Per la seva banda, els promotors reivindiquen que es tracta d'un volum de construcció que poden assumir perfectament. Així es pronunciava aquesta setmana en declaracions a 3Cat el president de l'Associació de Promotors de Catalunya (APCE), Xavier Vilajoana: 

"La capacitat, la tenim. Els promotors fa molts anys que reclamem que la nostra capacitat productiva és molt més alta que la que estem utilitzant." 

En canvi, el professor d'Economia de la Universitat de Barcelona Gonzalo Bernardos ho veu "bastant inviable", perquè posa en dubte l'ús que fa l'administració del sòl públic.

Quants pisos socials s'han fet els últims anys?

En els últims 5 anys, es van posar al mercat més de 7.600 habitatges socials. El pla del govern busca, doncs, multiplicar per 6 aquesta xifra fins al 2030. Dit d'una altra manera, implica construir cada any més de 8.000 pisos: fer cada any el que no es va arribar a fer en 5.

En aquest gràfic, pots consultar, any per any, quants habitatges de protecció oficial s'han acabat en els últims temps a Catalunya:
 

Venda vs. lloguer

Durant molts anys, els pisos de protecció oficial han estat, majoritàriament, de venda. Però, en els últims temps, des del 2015 endavant, els que s'han construït han estat sobretot de lloguer social. 

Dels 116.000 habitatges de protecció social que el Departament de Territori té comptabilitzats a Catalunya, 62.300 són de venda i 40.100 de lloguer social. La resta, són lloguers amb opció de compra. 

Montilla va iniciar 36.000 dels 50.000 pisos promesos

José Montilla, quan era president de la Generalitat el 2007, ja es va comprometre a fer 50.000 habitatges de protecció oficial en 4 anys. Ho va complir? 

Entre el 2007 i el 2010 es van començar 36.000 pisos de titularitat pública. Va ser l'època en què la bombolla immobiliària va acabar esclatant i l'auge generalitzat de la construcció residencial es va anar desinflant per la crisi financera i no va tornar a remuntar fins al 2017.

Què ha passat a les altres autonomies?

En la línia del que ha passat a Catalunya, al País Basc, el País Valencià, Andalusia i la Comunitat de Madrid el nombre d'habitatges protegits acabats cau a partir del 2012 i 2013, a rebuf de la crisi del totxo que va començar uns anys abans.
 

Hi ha prou sòl per edificar 50.000 pisos públics?

La fórmula proposada per Illa és crear una reserva pública de solars, que comptaria tant amb terrenys públics com privats. A més, ja es negocia amb Ajuntaments perquè activin els solars de què disposen, la Generalitat hi posarà els terrenys que té i es negociarà perquè així ho faci també el govern espanyol. 

Segons càlculs de la Generalitat del 2020, a Catalunya hi hauria sòl disponible per construir més de 210.000 habitatges protegits.

Però l'economista Gonzalo Bernardos posa en dubte que l'administració acabi gestionant tot aquest sòl de forma adequada: "Veurem d'on treuen el sòl, perquè hi ha bastant sòl públic, però el que es fa no són habitatges de lloguer, que és el que s'hauria de fer exclusivament, sinó que hi ha parts que s'estan venent i altres que s'estan dedicant a habitatges de protecció oficial de venda".

"A mi em sembla que els polítics no han après la lliçó."

Hi haurà prou diners? 

El govern assegura que, per fer aquests 50.000 habitatges, invertiran 1.100 milions d'euros anuals durant els pròxims 4 anys.  

En declaracions a "El matí de Catalunya Ràdio", el catedràtic d'Economia de la Universitat Ramon Llull Santiago Niño-Becerra qüestiona: "Catalunya té aquests 4.400 milions?" Adverteix que "Catalunya ja té un pressupost molt ajustat" i subratlla: 

"Suposo que el president Illa ha comptat que el finançament de Catalunya millorarà amb el finançament singular."

Des de l'Associació de Promotors de Catalunya (APCE), Xavier Vilajoana demana que els 1.100 milions anuals siguin "addicionals a l'actual partida d'habitatge". 

Tindrà prou suport el sector privat?

Illa ha promès reduir a la meitat el temps que es triga a entregar habitatge de protecció oficial. Actualment es triga uns 8 anys, des de l'inici de la planificació urbanística fins a l'entrega de claus als llogaters. 

Això lliga amb una de les grans reivindicacions dels promotors: que el sector públic no posi traves al privat. El president de l'APCE reclama que, a més de posar sòl i recursos a disposició, la reducció de la burocràcia es faci efectiva:

"No val només a dir-ho. Hi ha molta gestió, molta feina. La col·laboració publicoprivada és molt important i, òbviament, hi ha molts aspectes de construir habitatges que depenen de l'administració."

En la mateixa línia, l'exdirectora de l'Incasòl remarca:

"Convé generar la certesa que el sector públic acompanyarà el sector privat a fer aquests habitatges." 

Mentrestant, l'Institut Català de Finances obrirà una línia de finançament dotada amb 500 milions d'euros anuals per a operadors públics i privats que facin habitatge públic. 

Tots els habitatges seran nous? El paper de la Sareb

No tenen per què ser tots nous. De fet, el govern es reunirà la setmana vinent amb la Sareb, l'anomenat "banc dolent", per mobilitzar els habitatges i solars que té a Catalunya.

En una entrevista aquest divendres a "El matí de Catalunya Ràdio", la consellera de Territori, Sílvia Paneque, ha explicat que es treballa en tota mena de fórmules per aconseguir el màxim d'habitatge públic i arribar als 50.000 pisos anunciats. 

D'altra banda, el ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, ha dit en una entrevista a "Els matins" de TV3 que la prioritat és vendre els pisos de la Sareb, si bé ha dit que contemplen totes les possibilitats per optimitzar-ne l'ús, inclosa una cessió gratuïta. 

La Sareb té uns 13.000 habitatges a Catalunya, segons les dades de la seva pàgina web, a banda de 2.000 promocions en curs i solars. Segons fonts de l'entitat, no tots aquests pisos són habitables.

A més a més, n'hi ha uns 4.000 amb contractes de lloguer social vigents i uns 1.300 més de cedits a administracions públiques, també amb finalitats socials.

Revés del Constitucional: els grans tenidors no han d'oferir lloguer social

En una setmana de grans anuncis des d'un faristol, un bany de realitat judicial: el Tribunal Constitucional ha tombat els articles de la llei d'habitatge que obligaven els grans tenidors a oferir un lloguer social a les famílies vulnerables abans de fer un desnonament. 

El govern ha assegurat que buscarà noves solucions legislatives que caldrà veure com es concreten. 

"Molta gent viurà en caravanes, infrahabitatges i barraques"

L'accés a l'habitatge està cada cop més complicat i Jaime Palomera posa en relleu que els "privilegiats" que poden estalviar per comprar, cada cop ho tenen també més difícil, perquè competeixen amb fons internacionals d'inversió:

"El 60% de les compres són al comptat, sense hipoteca, i fan servir els habitatges com un producte que cada cop dona rendes més altes."

Afegeix que "les administracions tenen el deure de limitar l'especulació en totes les fases: des del sòl fins al preu que paga la persona per l'habitatge". I és que, encara que sigui paper mullat, el dret a l'habitatge digne està recollit a la Constitució. 

Amb el panorama actual, l'economista Gonzalo Bernardos fa una fotografia del futur encara més fosca que l'actual:

"Desgraciadament, veurem molta gent vivint en caravanes. Tornaran els infrahabitatges i el barraquisme, perquè hi ha una gran pressió per tenir una casa i l'oferta no hi està donant resposta."

I és que, en cas que la promesa dels 50.000 habitatges públics es compleixi, suposaran una tireta enmig d'una ferida que no para de sagnar.