Ni "anima't" ni "no ploris": consells per ajudar algú que està baix d'ànim

"Anima't", "no ploris" són frases profundament integrades a la nostra cultura social que demostren la poca educació emocional que ens envolta. Es parla molt de les emocions, els mitjans de comunicació, la publicitat, les xarxes socials i fins i tot tasses i gadgets ens bombardegen amb missatges continus que ens "obliguen" a estar sempre feliços, optimistes i plens d'energia. 

Hi ha estudis que indiquen que al llarg de la vida ens passaran tres o quatre coses que tindran un gran impacte en la salut emocional (una mort, una malaltia greu...) "la resta són quotidianitats que formen part de la vida", diu la doctora en Psicologia Susana Mantas, experta en recerca en salut mental positiva, un àmbit de la psicologia que tracta de l'estat emocional saludable de la persona adequat en cada moment de la vida.

Però sovint, no sabem com afrontar un mal moment, la tristesa, el desànim o l'ensopiment. I encara menys, què podem fer per ajudar algú que no està passant pel seu millor moment.
 

Què puc fer per tu

És cabdal no dir coses com "anima't" o "no ploris". És contraproduent, de fet, diu la doctora Mantas, perquè crea una dissonància. "El cervell vol plorar i li diem que no ho faci; crea una contradicció entre el que penso, el que sento i el que faig". 

Altres frases com "a tu el què et passa és..." o "no entenc per què estàs així" tampoc no ajuden. No hem de contradir l'emoció de l'altre, perquè és real, sinó que l'hem d'acceptar amb respecte, i també ajudar que ell o ella mateixa l'accepti. No crear una resistència al sentiment.

La millor posició és la d'acompanyar, recomana la doctora, amb frases com "què puc fer per tu" o "si em necessites estic aquí", que expressen suport i fan sentir que la persona no està sola.

Per treure del desànim la parella, l'amic o familiar, tampoc hem d'aclaparar-lo amb idees sobre què hauria de fer o deixar de fer. No s'han de donar consells perquè el que a una persona li pot anar bé potser per a una altra no funciona, o bé no l'interessa o no té prou energia per fer-ho.

"Les persones sabem el que ens va bé quan estem malament", assegura Mantas, i podem mirar d'ajudar la persona a trobar allò que li va bé. "Què vas fer aquella vegada que vas estar malament?, potser trucar algú amb qui em va anar bé parlar, caminar, veure una pel·lícula...".

Trobar o recordar aquestes eines farà que la persona s'empoderi, prengui una decisió o mobilitzi allò que li cal per superar la situació, explica la psicòloga. "Si coneixem prou la persona li podem recordar aquell mecanisme que li va anar bé, si no, més val no fer recomanacions", afegeix. 

Les emocions tenen el seu temps

De la mateixa manera que no diem a l'intestí "avui només tinc un quart d'hora per fer la digestió", el cervell, com el procés digestiu, necessita el seu temps per processar les emocions i equilibrar l'estat d'ànim, explica la psicòloga.

"Ens hem de permetre estar malament, necessitem temps per adaptar-nos al que ens està passant."

Per Mantas, actualment el món va massa ràpid i "no es deixa temps a què les emocions es canalitzin i flueixin adequadament". "Cadascú ha de reconèixer el seu estat d'ànim, i no voler córrer --hi afegeix--. No tothom és igual i uns necessiten més temps que altres, però aquest procés no es pot arronsar o estirar a voluntat."  

Deixant que aquests processos naturals facin el seu curs "guanyem salut emocional i estratègies per afrontar noves situacions", diu. Es tracta d'un procés maduratiu que ens fa aprendre sobre les nostres emocions i les eines per gestionar-les i adaptar-nos a la vida.

"Les emocions s'han d'acceptar perquè ens ajuden a mantenir el nostre estat de salut en millors condicions."

La urgència que la societat ens imposa per tornar a estar bé i l'exigència amb nosaltres mateixos no ens deixa temps per acceptar i pair, sobretot, les emocions considerades dolentes.  

No hi ha emocions bones ni dolentes

La definició de les emocions des del punt de vista de la psicologia és clara: no hi ha emocions bones o dolentes; totes són necessàries, tenen una funció adaptativa i de supervivència. Per la doctora Mantas, es tracta de cànons socials que des del punt de vista de la salut mental no són saludables.

"Estar alegre o trist no són emocions ni millors ni pitjors, són adaptatives. Ens avisen que cal fer alguna cosa, o un canvi."

No complir les expectatives de felicitat d'estar sempre al 100% i de donar el màxim i millor que ens exigeix la societat ens crea encara més angoixa i inestabilitat emocional. Això fa que s'estiguin medicalitzant processos com el dol, que està "associat al pas d'unes etapes que ens permeten superar-lo", destaca Mantas.

"No ens podem permetre estar tristos. Si no puc dormir, pastilles, si estem desanimats, antidepressius...S'acaba fent una malatia d'un procés natural que forma part de les nostres vides."

No respectar aquests processos i emmascarar-los amb fàrmacs, no permet fer un aprenentatge necessari que pot comportar més problemes de benestar o salut mental en el futur. "Les persones també som emocions, i no es poden obviar."

Com saber si s'està derivant a una patologia?

Segons Mantas, per determinar una patologia es valoren indicadors com la freqüència, la intensitat i la durada dels símptomes. Recorda que una expressió també molt popular, "estic depre", ha banalitzat una patologia psicològica que pot arribar a ser molt greu i incapacitant. En una depressió els símptomes han de perdurar almenys 3 mesos, diu.

És normal sentir tristesa si hi ha una causa, explica la doctora. Tenir un mal dia no té res a veure amb la depressió, però si la causa ha desaparegut i persisteix el sentiment més del compte, potser caldrà fer una exploració psicopatològica.

També s'ha de tenir en compte que en un dia l'estat d'ànim oscil·la, el nostre estat emocional no és pla, depèn dels inputs que rebem contínuament, que modulen les emocions per adaptar-nos. Si l'oscil·lació és molt pronunciada, també s'ha de parar més atenció, alerta.

La societat de l'èxit i el benestar personal

Un dels grans problemes que segons Mantas ens aboquen a no saber encarar saludablement els reptes emocionals del dia a dia és que la nostra societat relaciona l'èxit amb estar feliç, actiu i permanentment ocupat.

"El fet que no tenir descans i tenir les agendes plenes estigui associat a l'èxit social no és saludable: hi ha persones que no expressen que estan bé perquè no està ben vist. I 'no fer res' per vacances és un fracàs."

Insisteix que no hem de deixar-nos arrossegar per una societat de prototips en què hem de ser superhomes, i especialment superdones (a casa, a la feina, amb els fills, la parella i fer-ho tot bé). Aquesta exigència agreuja la nostra percepció dels problemes, els reptes del dia a dia, i normals a la vida.

Per millorar el benestar emocional i adequar-nos de manera saludable a cada moment de la vida, tant si són alegries, penes o problemes o entrebancs, la doctora recomana autocuidar-se. Això vol dir no ser massa autoexigent, tractar-nos amb amabilitat.

"L'exigència i l'autocrítica excessiva empitjora l'estat d'ànim. Valorar més el que fem bé i acceptar que hi ha altres coses que no tant. Acceptar que no estem en el millor moment."

I cal admetre que podem necessitar ajuda. "No passa res si la demanem i l'acceptem. Això ens fa més humans, i ens acosta com a persones saber que tots ens necessitem". Podem recórrer a un amic o una persona de confiança per parlar del que ens preocupa, perquè comunicar les emocions pot alleujar la càrrega i dona suport. 

També ens ajudarà a trobar incentius positius, marcar-nos objectius petits, abastables i assumibles al dia a dia. Ajuda a no sentir-se tancat amb allò que ens passa i dona petites dosis de satisfacció i autoestima. Tampoc s'han d'oblidar els hàbits saludables com dormir suficient, fer exercici regular (amb 20 o 30 minuts de caminar al dia n'hi ha prou), menjar bé i no caure en horaris desorganitzats i no descuidar la higiene i la cura personal.

Perquè, finalment, què vol dir estar bé? Per la doctora Mantas és "tenir coherència amb el que soc i el que faig. És el que ens reporta estabilitat".