Ni feina ni prestacions: la desesperació de desenes de milers d'afectats pels ERTO

Han passat ja tres mesos des que es va decretar l'estat d'alarma. Molts treballadors van ser enviats a casa amb un ERTO però a dia d'avui encara no han cobrat ni un cèntim de la prestació.

És el cas de la Marta Faura, que treballa com a monitora en una escola, que assegura que no sap de qui és la culpa, però "la gent afectada som els que portem tres mesos sense cobrar".

Ella és l'única de les vuit companyes de feina que no ha cobrat res. L'empresa assegura que ha enviat bé tots els papers, però des del Sepe li insisteixen que hi ha un problema amb les seves dades. Ens ensenya les trucades que ha arribat a fer --algun dia més de 900-- intentant trobar una solució que no arriba.

"Jo m'he llevat a les vuit del matí i fins a les dues de la tarda, que és l'horari que tenen ells, he fet centenars i centenars de trucades, i en aquests dos mesos i mig he aconseguit parlar-hi tres vegades."

Ara espera que obrin les oficines, per poder demanar explicacions. Però haurà d'esperar. De moment, només han obert les oficines del SOC --on treballa el personal del Sepe, el Servei Públic d'Ocupació Estatal-- a Girona, Lleida, Tarragona i la Catalunya central, i s'espera que a Barcelona ho puguin fer de forma progressiva a partir de la setmana vinent.

A les oficines, però, només s'atendrà amb cita prèvia, i en el cas del personal del Sepe, segons expliquen els sindicats, la intenció és atendre a l'oficina exclusivament aquells casos en què no es pot completar la tramitació per telèfon.

Més agilitat sense atenció al públic

Segons Miguel Àngel García, treballador del Sepe i representant sindical de la CGT, a mesura que la resta d'oficines de Catalunya obrin, la manera de treballar serà la mateixa. Només s'atendrà aquells que hagin estat cridats pel personal del Sepe prèviament, i la seva presència a l'oficina sigui imprescindible per tancar correctament l'expedient.

Des del sindicat defensen que, ara per ara, és més pràctic i eficient el treball des de casa:

"Si jo haig d'atendre a l'oficina 20 persones en un matí que no han cobrat, potser resolc aquests 20 casos, però si aquest dia estic a casa sense haver d'atendre'ls tindré temps de resoldre'n 50, i això és el que interessa ara mateix, això és l'imprescindible".

Les amenaces a les xarxes preocupen els treballadors del Sepe

A la qüestió organitzativa, s'hi afegeix també la por d'alguns treballadors de possibles agressions. Entenen que "la gent que no cobra després de gairebé tres mesos és molt greu, ho sabem", però --afegeix el Miguel Ángel-- això "està provocant a les xarxes socials un marasme, una quantitat de disbarats, que sí, és cert, que alguns companys, veient això, temen l'obertura".

En alguns casos les amenaces han superat la barrera d'internet:

"A Catalunya no ha passat, però hi ha oficines d'ocupació que, tot i estar tancades al públic, sí que hi anaven els treballadors. En una de Madrid han hagut de trucar a la policia perquè, a l'hora de sortir, amb la quantitat de gent que hi havia a la porta i amb la seva actitud no s'atrevien a sortir".

Els sindicats han demanat a les delegacions provincials i a la subdelegació del govern espanyol que parlin amb la Generalitat i que mentrestant "no es tranquil·litzi això, 15, 20 dies, un mes", tinguin presència d'agents de l'autoritat, "per tal que tinguin una ajuda els guardes de seguretat per si hi ha algun incident més important", explica Luis González, representat sindical del CSIF a l'Administració General de l'Estat a Tarragona.

El conseller de Treball, Chakir el Homrani, va assegurar aquest dilluns a "Els matins" de TV3, que ja havien previst mesures a les oficines, com doblar el personal de seguretat.

Més expedients sense solucionar dels que assegura el ministeri

Segons el govern espanyol, el 98,5% dels treballadors afectats per ERTO han rebut la prestació. Els treballadors del Sepe, però, asseguren que els expedients que queden per rectificar són més dels que diu el govern:

"A jutjar per com està el meu correu electrònic, les trucades que rebem i el que es diu a les xarxes socials, aquest 1,5% no és creïble".

Però des del sindicat se'ls fa difícil quantificar. Moltes sol·licituds han arribat per diferents canals i estan duplicades "de tal manera que quan en resolem una, en realitat en resolem tres de cop.

Molts dels errors es deuen a gestories i empreses que van enviar malament les dades. Un de cada cinc expedients, segons els sindicats, contenia algun tipus d'error.

"Però la qüestió no és buscar culpables. No sé qui en té la culpa, l'empresa que ha facilitat un compte d'un treballador que no el va actualitzar? L'empresa que no el va comprovar? El Sepe que no ho va advertir? Ha passat i ara el que cal és arreglar-ho."

Altres errors són imputables al Sepe, perquè el sistema informàtic creat per atendre els ERTO no havia previst, per exemple, el cas d'aquells que treballen a dues empreses diferents. Miguel Ángel García reconeix que aquestes persones "han cobrat malament i en alguns casos nòmines irrisòries de fins a cèntims d'euro, i això ha estat un error del sistema que no va tenir en compte que un treballador pogués estar afectat per dos ERTO".

Jornades maratonianes

Asseguren que han treballat jornades maratonianes i que la manca de personal ha estat clau.

"Nosaltres també estem amb els treballadors, per tal que puguin cobrar les seves prestacions, que ho necessiten. Què ha passat? Doncs que el sistema informàtic està obsolet, com la plantilla, està envellida, disminuïda totalment, amb menys de 3.000 treballadors, dels 10.000 que érem ens hem quedat en 7.000", explica Luis González.

I a aquesta situació s'ha afegit el greuge comparatiu amb la plantilla de la Seguretat Social, que haurà de gestionar la tramitació de l'ingrés mínim vital i per a la qual ja s'ha aprovat una dotació econòmica per cobrir les hores extres; una dotació que al Sepe "ha escandalitzat", explica Miguel Ángel.

"De l'ingrés mínim vital se n'esperen 850.000 sol·licituds. Segurament moltes arribaran al principi, però no tan de cop com ho han fet les més de 5 milions de prestacions reconegudes en aquests tres mesos, per a les quals només ens han pagat hores extres dels tres festius de Setmana Santa."

Tot plegat no tranquil·litza els milers d'afectats, com el Diego Martín, que treballa per a l'Institut Espanyol Funerari. El 23 de març va entrar en un ERTO parcial amb reducció de jornada del 90% i l'únic que cobra des de llavors són els 120 euros mensuals per l'hora diària que teletreballa. Necessita la prestació amb urgència.

"Jo tinc uns 600 euros de despeses mensuals, aquest mes per exemple ja no hem pogut pagar el lloguer del pis. Els deutes s'acumulen i ningú m'ajuda."  

Continua trucant i escrivint al Sepe, però la incertesa és la mateixa que la del primer dia. "Jo no puc culpabilitzar de l'error un funcionari, tinc entès que hi ha hagut una sobrecàrrega de feina del 500% i que el sistema es veu que no és gaire fiable, jo vull anar a parlar i veure què està passant, cobrar el que em correspon", diu.

Des del Sepe asseguren que tots els casos es resoldran, però no poden donar cap data.