Ni habitatge de propietat ni estalvis: els joves, cada cop amb menys patrimoni

El Banc d'Espanya confirma que els joves acumulen cada cop menys patrimoni i riquesa perquè ingressen menys diners i tenen més dificultats per disposar d'un habitatge de propietat. 

És el que es desprèn de l'enquesta financera de les famílies que ha difós l'organisme aquest dimarts, amb dades compreses entre els anys 2020 i 2022, el gruix de la crisi de la pandèmia.

L'anàlisi de la renda de les llars estatals assenyala que els ingressos dels més grans de 45 anys ha anat creixent de manera progressiva des d'abans de la pandèmia i fins al 2022.

Per contra, la renda mitjana s'ha reduït un 8% entre els menors de 35 anys. Ha passat de 31.700 euros el 2020 a 29.100 euros el 2022: una davallada de 2.600 euros.

Menys diners, menys habitatges de propietat

Ingressar menys diners en un context d'elevada inflació es tradueix en més dificultats per arribar a final de mes, per emancipar-se i, sobretot, per estar en disposició d'adquirir un habitatge de propietat.

Entre finals del 2020 i finals del 2022, el percentatge de persones enquestades que eren propietàries del seu habitatge principal es va reduir lleugerament, del 73,9% al 72,1%.

En conjunt, el percentatge de propietaris ha caigut en gairebé tots els grups d'edat, però especialment entre els menors de 35 anys i els que tenen rendes més baixes.

El cas dels joves és especialment dramàtic: si el 2011 gairebé el 70% tenien un habitatge de propietat, a finals del 2022 el percentatge havia caigut fins al 32%. 

Segons l'estudi, el que ha augmentat és el nombre de joves d'entre 18 i 34 anys que continuen residint a la llar familiar: l'any 2022 era d'un 66%. Això representa 13 punts més que el 2008, l'any d'inici de la gran crisi financera.

Un futur més negre 

En termes de riquesa acumulada, l'enquesta assenyala que ha augmentat un 3,7% a les llars espanyoles entre el 2020 i el 2022. Aquesta dada s'obté tenint en compte la mediana, és a dir, dividint el conjunt de llars en dos grups justament per la meitat, de manera que el 50% queden per sobre d'aquesta xifra, i l'altre 50%, per sota. 

Per grups d'edat, la riquesa neta arriba al seu màxim en aquelles llars on el cap de família té entre 65 i 74 anys, una generació que va poder comprar habitatges quan estaven a preus més baixos i que s'ha beneficiat de la seva revalorització. 

Però si ens fixem en els menors de 35 anys, la riquesa s'ha desplomat un 26% entre el 2020 i el 2022, en gran part perquè no poden accedir a la compra d'un habitatge i aquest sol ser el principal actiu financer de què disposen les famílies. En concret, la riquesa dels joves ha passat de 27.000 a 20.000 euros, segons l'informe. 

El director d'Economia del Banc d'Espanya, Ángel Gavilán, ha assenyalat que les llars més joves no estan acumulant riquesa "al mateix ritme" que ho feien les generacions anteriors i que això els impedeix fer front als problemes d'accessibilitat al mercat de l'habitatge. 

Els rics cada cop són més rics

L'estudi conclou que en els dos anys en què s'analitzen les dades es van reduir les desigualtats econòmiques. El 2022 va ser el primer exercici en més d'un quart de segle en què va créixer la riquesa acumulada.

Amb tot, l'empobriment s'accentua en col·lectius com ara els joves que treballen pel seu compte, amb un baix nivell educatiu i que no disposen de casa en propietat. 

D'altra banda, entre el 2020 i el 2022 el conjunt de les famílies van rebaixar el pes dels deutes en el global de la seva renda. Tot i això, el 10% de les llars acumulen gairebé el 53% de tota la riquesa. I aquí els joves també hi apareixen poc.