Ni infrarepresentar, ni estereotipar les dones: els Informatius de TV3 es posen les piles

En una resolució aprovada ara fa dos anys al Parlament Europeu s'exigia que "no s'hagi d'acceptar que calgui esperar diverses dècades per assolir una veritable igualtat de gènere a Europa". La mateixa resolució pronosticava unes xifres esfereïdores per veure canvis significatius a la nostra societat europea pel que fa a l'assoliment de la igualtat entre dones i homes.

"70 anys per aconseguir a la UE la igualtat de retribució entre dones i homes per una mateixa feina, 40 anys per aconseguir un repartiment equitatiu de les tasques domèstiques, 30 anys per aconseguir que la taxa d'ocupació de les dones sigui del 70%, i 20 anys per assolir l'equilibri de gènere en política."

Les desigualtats que pateixen les dones a la societat són una responsabilitat compartida. Els mitjans de comunicació també hi tenim un paper per evitar repetir i perpetuar estereotips. També per contextualitzar les discriminacions i la violència masclista.

Precisament per això, els Informatius de TV3 està en ple procés de renovació per canviar la manera d'abordar aquestes informacions. Un compromís que la redacció d'informatius ha fet seu per posar l'accent en qui és el responsable de la violència masclista i no tractar les dones com a víctimes.

Gemma Ruiz, redactora en cap i coordinadora de gènere de TV3 considera que com que "les desigualtats, els abusos de poder i tot el tipus de violència contra les dones no només són un dia, sinó que són cada dia, nosaltres volem que aquesta consciència que es desperta un dia l'any com és el 8 de març, que la redacció de TV3 hi sigui cada dia amb totes les decisions: a qui s'entrevista, com s'entrevista, a qui és dona veu i amb quines imatges."

Arantza Díez, autora del manual Eines i mitjans de comunicació afirma que cal apostar per una informació rigorosa sense la infrarepresentació i l'estereotipació de la dona:

"Hi ha una representació massa sovint molt estereotipada i tenint en compte que els mitjans de comunicació són eines de construcció de realitat i de transformació cal apostar per una informació rigorosa sense aquest biaix."

David Bassa, director d'Informatius destaca la gran responsabilitat que té TV3 com a mitjà públic, nacional i líder que és:

"Reformular el llenguatge informatiu en què tractem totes les notícies vinculades a les dones és una prioritat estratègica, i això vol dir tractar la semàntica, el llenguatge, les imatges i la presència de les dones, és a dir, que hi hagi més dones protagonistes de les notícies, més dones a les nostres tertúlies, més dones en tota la informació que fem a TV3".

Com exigeix la Llei 17/2015 d'igualtat efectiva de dones i homes aprovada pel Parlament de Catalunya, els mitjans "han de garantir una participació activa de les dones, la presència paritària de dones i homes i una imatge plural de tots dos sexes en tots els
àmbits, amb una atenció especial als espais de coneixement i generació d'opinió."

La llei aprovada fa 4 anys, també apunta el fet que "cal fer un ús no sexista ni androcèntric del llenguatge" i "reparar el dèficit de reconeixement que pateixen les dones incorporant-ne en qualitat d'expertes, de protagonistes i com a persones de referència en els diferents mitjans de comunicació gestionats o subvencionats per les administracions públiques."

Olga Miró, cap de la secció de Cultura, reivindica que s'ha de "tenir el xip de donar més visibilitat a les dones; en el camp de la cultura tenen encara molt poca visibilitat, i tot el que puguem contribuir perquè tinguin més presència sempre serà positiu."

Dani Bramon, cap de la redacció:

"No hem volgut crear un redactor de gènere en concret, que ens semblaria un aparador, sinó formar tota la redacció en perspectiva de gènere i informar de la violència masclista perquè tots siguin redactors, perquè tota la redacció pugui millorar la informació i millorar la cobertura que fem d'aquestes informacions."

Des del punt de vista del llenguatge, Ernest Rusinés, cap de lingüistes, diu que "podem fer i farem moltes actuacions que ja ens marcava el llibre d'estil; per exemple, hi ha una certa tendència espontània quan es parla de dones a anomenar-les només amb el nom de pila, això és un ús que és discriminatori respecte als homes, als quals els diem amb nom i cognom".

Míriam Vila, responsable de Societat, explica com es pot visibilitzar aquest canvi de llenguatge audiovisual per reflectir aquesta reformulació:

"Deixarem d'emetre imatges del cos d'una dona assassinada sent retirat del seu domicili, ho intentarem tractar com un fenomen de més profunditat: per què passa el que està passant i quines coses es poden fer diferents perquè deixi de passar."

La realitzadora d'Informatius Patrícia Artigas subratlla com és d'important tenir clar que quan esculls una imatge per il·lustrar una informació potser estàs estereotipant la dona com a víctima en comptes de centrar l'atenció en l'agressor:

"Tu vas a buscar la paraula 'agressor' al fons d'imatge que tenim i et surten fotos com aquesta, on sempre es planteja la dona com a víctima. Estem fent un esforç per intentar canviar aquest prototip i anar a buscar un tipus d'imatge que es presenti l'home com a agressor i no la dona sempre com a víctima."

Com diu Gemma Ruiz, del que es tracta és de responsabilitat com a periodistes:

"Simplement és una solució de la nostra responsabilitat com a periodistes, no volem l'aplaudiment, volem que ens fiscalitzin, fins i tot."