Ni nom, ni foto, ni edat: els currículums cecs, l'aposta per la igualtat d'oportunitats

Una aplicació amb intel·ligència artificial feta a Barcelona certifica que el procés de selecció sigui anònim
Anna Farrero
TEMA:
Empresa

Algunes empreses de selecció de personal ja fa anys que envien a les empreses currículums de persones sense foto, sense nom, sense cap rastre de l'edat, raça o religió.

Són els anomenats currículums cecs, on només es fan constar mèrits, estudis i experiència. I tot amb un llenguatge neutre, per garantir l'anonimat i evitar els biaixos que hi pot haver al llarg de tot el procés de selecció.

Segons la directora de selecció d'Adecco, Isabel Barceló, aquesta pràctica ajuda a fomentar la igualtat d'oportunitats durant tot el procés. Assegura que a l'empresa que busca cobrir un lloc de treball li arriba, per tant, una pila de persones qualificades.

Llavors només queda el pas definitiu, que gairebé sempre és presencial:

"Sí que és veritat que després hi ha una entrevista i el client que coneix més la companyia i els seus valors veu l'encaix d'aquesta persona amb l'empresa."

Fer anònims els currículums no és només amagar nom i posar inicials, o treure la foto, és també redactar tots els apartats i totes les preguntes de manera neutra que cap dels mèrits o estudis que es facin constar pugui donar pistes i trencar l'anonimat de la persona.

Per això Adecco afirma que quan van decidir apostar per aquesta pràctica van formar tota la plantilla per garantir que les definicions, descripcions i explicacions estan del tot adaptades a un llenguatge inclusiu, neutre i igualitari.

El paper de la IA

Per a les empreses que decideixen fer la selecció internament, des del seu departament de recursos humans, uns joves emprenedors de Barcelona han desenvolupat una aplicació que gràcies a la intel·ligència artificial certifiquen que tot el procés de selecció es fa de manera anònima.

Fins i tot, per a l'entrevista final, poden generar un avatar capaç de contestar les preguntes, però amb una imatge i una veu que serà igual per a totes les persones aspirants a ocupar la feina.

La cofundadora de l'aplicació Blindstairs, Marta Rodríguez, assegura que cada cop seran més les empreses que s'interessin per aquesta manera de treballar.

"Hi ha regulacions que els animen a ser més transparents en matèria de contractació, plans d'igualtat, informació no financera, i llavors són elles les que estan buscant solucions d'aquest tipus."

Però de moment els currículums cecs no s'acaben d'implantar a Espanya. Moltes empreses no hi veuen cap avantatge i algunes grans especialitzades en la gestió de recursos humans, com Infojobs, tampoc hi creuen.

En canvi, Adecco ja va formar part d'un llistat d'empreses que el 2017 van apuntar-se a una prova pilot del llavors Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat que dirigia Dolors Montserrat. A ells els va servir per fer un pas endavant per una pràctica molt estesa des de fa dècades als Estats Units i a altres països europeus.

"Aquí, a Espanya, ens està costant una mica més. Hi ha empreses que encara no han entrat en aquest procés."

Per a Marta Rodríguez encara s'han de fer moltes passes. "Tenim encara aquestes reticències i anem una mica més enrere que altres països, però sí que es nota un avenç."

Per aquesta jove emprenedora les empreses que optin per replicar a les seves plantilles tota la diversitat de la societat actual seran les més ben preparades per afrontar els reptes.

L'orquestra de Boston, pionera

L'eina de la tria a cegues la va utilitzar per primera vegada l'orquestra simfònica de Boston el 1952 en les audicions. Qui volia entrar a formar part de l'orquestra feia les proves musicals darrere una pantalla per evitar que el gènere influís en l'avaluació.

Des de llavors ha estat una pràctica habitual a moltes altres orquestres i ha ajudat a la diversitat.

Però als estats Units a finals dels 80 i 90 i fins ara han estat utilitzats de manera generalitzada per ajudar les persones de totes les races, sexe i condició a accedir a llocs de treball que sovint els eren difícils d'obtenir.

Alguns experts asseguren que les primeres discriminacions ja es fan a la primera selecció, tot just quan les empreses reben els currículums. 

Això ja ho van constatar en un estudi dues investigadores. El 2019, agafant ofertes autèntiques d'un portal, van preparar un seguit de currículums amb dades falses i van concloure que les dones casades i amb fills, moltes vegades ja eren descartades d'entrada. Ho expliquen en aquest reportatge:

 

 
ARXIVAT A:
Empresa Economia de butxaca
VÍDEOS RELACIONATS
El més llegit
AVUI ÉS NOTÍCIA
Anar al contingut