Trapero, absolt: ni rebel·lió, ni sedició, ni desobediència
L'Audiència Nacional ha exculpat el major, per al qual demanaven 10 anys de presó
El major Josep Lluís Trapero; la intendenta Teresa Laplana; l'exdirector general de Policia, Pere Soler; i l'ex-secretari general d'Interior, Cèsar Puig; han quedat absolts dels delictes de sedició i de desobediència, segons ha avançat aquest dimarts al vespre la Cadena SER i han confirmat TV3 i Catalunya Ràdio. La Fiscalia demanava 10 anys de presó per als acusats, excepte per a Laplana, per a qui en demanava quatre.
Les parts estan citades aquest dimecres a les 9.30 a l'Audiència Nacional, on se'ls ha de comunicar la decisió. Consultats per TV3, els advocats de les defenses han declinat fer cap comentari fins que no els hagin fet arribar la sentència.
Comparteix aquest posicionament el Departament d'Interior.
🔴 Davant informacions periodístiques relatives a la sentència de l'Audiència Nacional que s'ha de fer pública, el Departament d'@interiorcat
Interior (@interiorcat) October 20, 2020
informa que no emetrà cap posicionament oficial fins que conegui la part dispositiva de la sentència de forma oficial.
La prova aportada al judici per la Fiscalia, única acusació, no ha servit per demostrar que van delinquir, com creu el ministeri fiscal. De fet, va fer la funció contrària: que el tribunal tingués el convenciment que la manera de fer de Trapero, Soler, Puig i Laplana.
Ni l'ímpetu opinatiu del coronel Diego Pérez de los Cobos ni les hipòtesis policials del tinent coronel Daniel Baena cap de la investigació no haurien convençut dos dels tres magistrats de l'Audiència Nacional que han absolt els quatre acusats. Un dels magistrats, la presidenta de la sala Concepción Espejel, hauria fet un vot particular discrepant del vot de la majoria.
Els fets
Tot va arrencar amb una investigació per sedició, a la qual després es va sumar el delicte de pertinença a organització criminal. El major Trapero era al mig de la diana, tot i que s'investigava també Soler, Puig i Laplana.
En el cas de la intendenta, és per l'actuació dels Mossos d'Esquadra el 20 de setembre davant d'Economia. A la resta se'ls sumava també l'1 d'octubre. Entremig anava sonant el rum-rum d'una presó preventiva que la Fiscalia va acabar demanant, però que la jutge Lamela no va concedir.
A finals d'octubre, el 155 va apartar el major Josep Lluís Trapero com a cap dels Mossos d'Esquadra, en una publicació al BOE que el que deia era que deixava de ser major, tot i que els galons els continua mantenint avui. Tot i la confusió i l'error, el fet és que el major passava a dedicar-se a tasques administratives i deixava de liderar la Policia de Catalunya.
El judici va començar amb una acusació per rebel·lió de la Fiscalia, un gegant amb peus de fang tenint en compte que el Tribunal Suprem ja havia dit que, de rebel·lió, la tardor del 2017 no n'hi va haver.
Les peculiaritats d'este judici no acaben aquí. Poc abans que s'iniciés, Pedro Rubira, un dels fiscals que ha portat la causa, va desacreditar els jutges que exerceixen a Catalunya, i això va comportar terrabastall intern, tot i que de portes enfora es va intentar dissimular.
"Pot haver-hi imparcialitat i serenitat si s'envia la rebel·lió i la sedició a Catalunya. Vostès pensen que hi pot haver aquesta serenitat? Que pot haver-hi aquesta imparcialitat?"
Ho deia a la sala, davant del tribunal que havia de decidir si el cas es quedava a l'Audiència Nacional o si s'havia d'enviar a Catalunya. En cap cas el fiscal es feia la pregunta a la inversa.
El judici
Un cop decidit que el judici es feia a l'Audiència Nacional, s'hi va posar data d'inici: 20 de gener del 2020. Les dos cartes més fortes amb què jugava l'acusació eren el tinent coronel Baena, cap de la investigació que va portar la Guàrdia Civil, i Diego Pérez de los Cobos.
OlgaTubau, l'advocada de Trapero, feia una pregunta important a Baena: "Afirma vostè, en aquest atestat, que en el comitè executiu s'hi troba indubtablement la figura del major Trapero?"
El tinent coronel, quan va respondre, estirava les paraules, feia pauses de dubte i va acabar per no precisar.
"Sí, per les trucades, pel requeriment del Tribunal Constitucional, per l'ascens a major, pel fet d'anar dient a la ciutadania de forma laxa que els Mossos farien una cosa,... i tal."
Tubau també aconseguia evidenciar la falta d'arguments tangibles.
Olga Tubau: "Vostè va dir ahir que, pel que va passar a la Junta de Seguretat, estava clar que el senyor Trapero estava alineat amb la posició del govern de mantenir el referèndum. Això no ho posa a l'expedient."
De los Cobos: "Bé, això és la meva percepció personal del que jo vaig veure allà."
Percepcions i opinions és just el que buscava la defensa, demostrar que l'acusació no tenia fonaments tangibles, fets que podien provar-se. Esta intenció de la defensa es va anar veient en gairebé tots els testimonis. Alguns, com Baena o De los Cobos, van intentar esquivar les pretensions de l'advocada sense sortir-se'n.
Altres testimonis van ser més clars en la resposta, com Juan Antonio Puigserver, que va respondre no a la pregunta de l'advocada de Trapero de si el major havia mostrat algun gest o havia fet algun comentari de suport o que denotés connivència amb els propòsits independentistes.
D'última paraula no en van dir cap; és una manera de dir al tribunal que valori la prova: els documents i els testimonis. Les defenses han desvinculat els seus clients de les pretensions dels polítics independentistes: Pere Soler no va votar pel referèndum i Cèsar Puig era valorat entre els polítics de Madrid. I Trapero va dir:
"Els vaig dir que, si entenien que el més raonable és que jo detingués el president, soc el màxim responsable del cos. Per tant semblava el més lògic."
Trapero no va jugar a mitges tintes.