Ni reforma del subsidi d'atur, ni ampliació del permís de lactància: què diu el decret tombat

Després d'un dia intens al Senat --que excepcionalment acollia els diputats d'un Congrés en obres-- l'executiu de Pedro Sánchez ha vist com li tombaven un dels tres decrets que volia tirar endavant en la primera prova de foc d'aquesta legislatura.

Es tracta del que recull la reforma del subsidi d'atur, el que cobren les persones que ja han esgotat o no tenen dret a cobrar la prestació i que havia d'entrar en vigor al juny, que ara, el Ministeri de Treball de Yolanda Díaz haurà de refer.

Ha estat per una batzacada de Podem, que hi ha votat en contra perquè considera que el nou text perjudica els majors de 52 anys. 

Què diu la reforma del subsidi d'atur

Ara, el subsidi és de 480 euros i amb la reforma passava a 570 els primers sis mesos, a 540 mesos els sis mesos següents per al cap d'un any tornar a ser de 480 euros.  Amb aquesta mesura, d'anar reduint la quantitat a cobrar, es pretenia incentivar a buscar feina els beneficiaris del subsidi. A més, s'ampliava el dret a cobrar-lo als menors de 45 anys sense càrregues familiars.

La reforma també contemplava modificacions en la base de cotització a la seguretat social d'aquests subsidis; uns canvis que, segons Podem, amagaven una rebaixa de les pensions futures que cobrarien les persones beneficiàries majors de 52 anys.

Ara s'haurà de tornar a redactar el text i obrir les negociacions amb els diferents grups parlamentaris per acabar aprovant una reforma que va lligada als compromisos del govern espanyol per rebre els fons europeus del Pla de Recuperació.

L'ampliació del permís de lactància haurà d'esperar

El decret també tenia, entre moltes altres mesures, l'ampliació del permís de lactància. 

Preveia un permís acumulant totes les hores de fins a 28 dies i l'haurien pogut agafar també totes les persones. Ara, només en pot gaudir qui ho té en el seu conveni col·lectiu.
 

Els convenis autonòmics i la seva prevalença

Una de les mesures que també ha decaigut és la modificació que fixava els convenis autonòmics com a prioritaris, per sobre dels de sector o els d'àmbit estatal, sempre que les condicions i drets laborals millorin les del conveni col·lectiu que s'aplicava.

Aquesta era una reivindicació llargament demanada pel PNB, que no va poder ser incorporada en la reforma laboral del 2021 i que ara haurà de buscar un altre moment per ser aprovada.