Ni tan sols 1 de cada 4 municipis de Catalunya està governat per una alcaldessa

Belianes, Urgell, 525 habitants, és l'únic ajuntament de Catalunya que està governat únicament per dones. Una d'elles és Maria Rosa Guasch; a part de pagesa i carnissera, ara també és regidora a l'Ajuntament:

"Me diuen que estic una mica boja, més que res per això, les dos feines i voler dedicar les poques hores que et puguin quedar de temps lliure a l'Ajuntament, però jo, en principi, em veig capaç de poder-ho fer. De moment no ens fa por."

Només s'hi va presentar una llista, la d'Independents per Belianes, vinculada a ERC, i totes dones. Això els ha comportat més d'un comentari. Carme Piqué, la tinenta d'alcaldia de l'Ajuntament de Belianes explica que el dia de les eleccions es van trobar un missatge anònim dins l'urna."Hi va haver una carteta i tot, a veure on era la paritat i que no trobaven bé que fossin només dones i que no trobava bé que la candidatura fos només de dones". I afegeix que no van tancar la porta a ningú i que cap home va voler afegir-se a la llista.

L'alcaldessa, Carme Culleré, és advocada i ja té experiència treballant en un ajuntament: ha estat regidora a Lleida els últims quatre anys. Assegura que agafa aquest repte amb moltes ganes, però alhora reconeix que "són moltes hores d'estar al peu del canó i caps de setmana inclosos i això resta hores de la família, resta hores dels amics". En tot cas, cap d'elles creu que, en els seus respectius casos, ser dona els compliqui més que a un home conciliar feina i ajuntament.
 

Regidores, 42%; i alcaldesses, un 23%

Si mirem el conjunt del territori, les regidores representen gairebé un 42% a tot Catalunya, però quan ens fixem en les alcaldesses, aquesta xifra baixa en picat, i és només del 23%. La presència de les dones al capdavant dels ajuntaments encara és minoritària. Com a curiositat, trobem la comarca del Garraf, on tots els municipis estan governats per dones, o el Pla de l'Estany on tots els alcaldes són homes.

Tània Verge és professora de Ciència Política a la Universitat Pompeu Fabra, i diu que durant dues dècades el percentatge no va pujar del 5%:

"Encara són molts els àmbits que ens seguim preguntant on són les dones. I el cas de les alcaldies és un cas molt evident, com són tots els càrrecs uninominals. Fa anys que està establerta la partitat per llei i els partits han de presentar llistes equilibrades, però esclar, qui encapça la llista? Sobre la posició 1 no hi ha un mandat concret. Se segueixen reservant per als homes les posicions més segures, les que donaran com a resultat, molt probablement, l'obtenció de l'alcaldia."

"Ens pot semblar que el 23% actual és molt, però segueix sent un percentatge molt lamentable, molt lluny de qualsevol criteri mínim de paritat, que està fixat en el 40% tot i que la paritat real seria del 50%, i això beu de les dinàmiques del partits en l'àmbit local."

Un 75% dels ajuntaments catalans no arriben a la meitat de regidores. Només ho aconsegueixen un 25% dels consistoris:

Tània Verge diu que la conciliació laboral, familiar i de la política no és fàcil. Diu que estaria bé fer colideratge:

"Les dones fan la jornada laboral, la jornada de la llar que la societat patriarcal encara els imposa, de les tasques domèstiques i de cura, i després la tasca en l'esfera política i això és insostenible per a moltes persones. Si hi hagués aquests colideratges, copresidències, cosecretaries, cocoordinacions... llavors tothom podria gaudir de les diferents esferes amb molta més tranquilitat."

Reclamen llistes cremallera per aconseguir la paritat 

Marta Corcoy, professora a la Universitat Autònoma de Barcelona, troba preocupant que hi hagi diversos ajuntaments en què només tenen homes als equips de govern:

"Es dona el cas que hi ha una dona, la dona florer, que en diríem, i a l'oposició aquesta dona podrà fer molt poca cosa." També afegeix que "les dones que arriben al poder continuen governant amb els mateixos models masculins i patriarcals i el factor més humà i més emotiu encara no l'hem pogut demostrar."

Veus expertes aposten per les llistes cremallera, en què es vagin alternant homes i dones del començament al final per aconseguir així arribar a la paritat i que siguin unes llistes que representin el conjunt de la població.