Eleccions a Veneçuela: Nicolás Maduro es proclama guanyador però l'oposició ho rebutja

Nicolás Maduro guanya les eleccions presidencials veneçolanes amb més del 51% dels vots, set punts més que el candidat opositor, Edmundo González. Segons el primer butlletí del Consell Nacional Electoral, la diferència entre tots dos ha estat d'uns 700.000 vots, amb la participació fregant el 60%. L'oposició s'ha afanyat a negar la validesa d'aquests resultats electorals.

Maduro, que s'ha proclamat guanyador amb el 80% dels vots escrutats, ha demanat "respecte a la voluntat popular" i considera que la seva reelecció és el "triomf de la pau, l'estabilitat, dels ideals republicans i de la igualtat".

El president electe assegura que en aquest tercer mandat treballarà per "tirar endavant tots els canvis que necessita aquesta pàtria", després de viure una forta recessió econòmica.

D'aquesta manera, el chavisme resisteix i l'oposició, que per primer cop en molts anys ho tenia a tocar, no se'n surt. El candidat Edmundo González ha quedat en segon lloc, amb el 44% dels vots. De fet, el conjunt de l'oposició no es creu aquests resultats i diu que el país ha triat canvi.

L'oposició proclama González guanyador

Després de l'anunci del triomf electoral de Maduro, amb el 80% del vot escrutat, el líder de la principal coalició opositora, Edmundo González, ha denunciat que "s'han violat totes les normes" en els comicis d'aquest diumenge.

"Els veneçolans i el món sencer saben el que ha passat en la jornada electoral d'avui. Aquí s'han violat totes les normes, fins al punt que encara no s'han entregat la majoria de les actes", ha dit González, al costat de la seva principal valedora, l'exdiputada antichavista María Corina Machado.

"Veneçuela té un nou president electe i és Edmundo González Urrutia. Hem guanyat i ho sap tothom", ha dit la líder de la Plataforma Unitària Democràtica (PDU).

En aquests comicis veneçolans s'enfrontaven dos models de país contraposats. D'una banda, el chavisme, que fa més de dues dècades que és al poder i s'ha presentat amb l'objectiu de millorar el socialisme bolivarià del segle XXI. I, d'altra banda, l'oposició, que ha promès acabar amb el que considera que és una dictadura.

La taxa de participació ha superat les anteriors en més de deu punts percentuals en situar-se en un 59%. Caldrà esperar l'escrutini total, ja que han estat una campanya i una jornada electoral molt crispades i polaritzades.

El president del Consell Nacional Electoral (CNE), Elvis Amorós, ha explicat en una conferència de premsa que s'estava dirigint "a tot el poble de Veneçuela en ús de les seves exclusives atribucions constitucionals i legals" més de sis hores després del tancament dels col·legis electorals a causa d'"una agressió en contra del sistema de transmissió de dades que ha retardat" la transmissió dels resultats.

Així, ha fet una crida als veneçolans "perquè es respecti la Constitució, les lleis de la República i el mandat del poble expressat en les màquines de votació, així com la pau" a tot el territori.

La comunitat internacional, dividida

La comunitat internacional ha respost dividida a la proclamació de Nicolás Maduro com a guanyador de les eleccions presidencials de Veneçuela. Aliats històrics del chavisme com l'Iran, Cuba o Nicaragua han celebrat la victòria de Maduro i han donat validesa als resultats electorals.

La presidenta d'Hondures, Xiomara Castro, ha felicitat el poble veneçolà pel seu "triomf incontesable" i el president de Bolívia, Luis Arce, ha celebrat que "s'hagi respectat la voluntat del poble veneçolà". Però altres líders de l'esquerra llatinoamericana, com Gabriel Boric, han desconfiat de l'anunci de la victòria de Maduro.

El president xilè ha dit que els resultats són "difícils de creure" i que el seu govern no reconeixerà cap recompte que "no sigui verificable". El govern de Colòmbia, encapçalat pel progressista Gustavo Petro, també ha exigit "garanties" per a totes les forces polítiques en el recompte dels vots.

En un comunicat conjunt, els cancellers de l'Argentina, Costa Rica, l'Equador, Guatemala, Panamà, el Paraguai, la República Dominicana i l'Uruguai han reclamat que es "compti amb les garanties que els resultats respectaran la voluntat popular expressada pel poble veneçolà a les urnes".

En aquest sentit, el ministre d'Afers Exteriors espanyol, José Manuel Albares, ha demanat "total transparència" a les autoritats veneçolanes i que es facin públiques les actes electorals per verificar-ne els resultats.

D'altra banda, el secretari d'Estat nord-americà, Antony Blinken, s'ha mostrat "preocupat" pels resultats electorals, que assegura que no representen "la voluntat dels vots ni del poble veneçolà".

El cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, ha demanat respectar la "voluntat" del poble veneçolà i també assegurar la "total transparència" del procés electoral.

Crides prèvies a respectar els resultats electorals

Durant la jornada electoral d'aquest diumenge, tant el chavisme com l'oposició havien reiterat que reconeixerien els resultats en cas de derrota.

El president i candidat a la reelecció, Nicolás Maduro, havia assegurat que faria respectar el resultat que fes públic el Consell Nacional Electoral i ha emplaçat els seus adversaris a assumir el mateix compromís.

Per la seva banda, el candidat presidencial de l'oposició, Edmundo González Urrutia, havia fet una crida al desenvolupament "en calma, en pau" de la jornada electoral. "Això és una festa electoral, no un ring de boxa", va afirmar.

A més, González Urrutia va dir que confiava en la Força Armada Nacional Bolivariana per "fer respectar" el resultat de les eleccions.

Normalitat a les meses espanyoles

A Barcelona, la comunitat veneçolana ha viscut intensament la jornada electoral. Les 46 meses electorals habilitades per les autoritats veneçolanes a Espanya han funcionat amb normalitat.

Molts votants, després d'exercir el dret de vot, s'han quedat a fora dels col·legis electorals, on hi havia un ambient festiu, molt majoritàriament de partidaris de l'oposició antichavista.

Al vespre, milers de persones s'han concentrat a la plaça Colón de Madrid per reclamar "llibertat" i "el canvi" al país llatinoamericà. A la concentració hi han participat representants del PP i Vox.

De les més de 400.000 persones majors d'edat nascudes a Veneçuela i residents a Espanya, només 24.770 es van poder inscriure per participar en els comicis d'aquest diumenge.