Nissan, la lenta decadència d'una fàbrica històrica
En cent anys, Motor Ibérica ha fabricat des dels tractors Ebro fins a la Vanette o el Nissan Patrol
El 1923, aviat farà un segle, la nord-americana Ford obria al Poblenou, a Barcelona, una planta de muntatge de vehicles, la Ford Motor Ibérica. Però la producció va quedar interrompuda per la Guerra Civil i en la immediata postguerra. Arran del bloqueig econòmic al règim franquista, la planta es dedicarà només a produir recanvis.
No serà fins al 1954, quan l'estat nacionalitza l'empresa i passa a dir-se Motor Ibérica, que es reprendrà la producció amb els primers camions i tractors, ara amb la marca Ebro, tot i que encara amb llicència Ford.
Als anys seixanta, entra en el capital Massey Ferguson com a soci minoritari i la producció es trasllada a les instal·lacions de la Zona Franca, on encara hi ha actualment la factoria.
El desembarcament japonès
Però el 1979, en plena crisi del petroli, els nord-americans decidien marxar i vendre la seva participació a la japonesa Nissan.
La visita dels prínceps hereus a la factoria, el 1985, certificava la transcendència de l'aposta de Nissan, que hi veia una porta d'entrada a la Comunitat Econòmica Europea quan Espanya s'hi integrés.
Motor Ibérica es convertia en Nissan Motor Ibérica, i l'arribada dels japonesos comportaria el llançament de nous productes que aviat triomfarien en el mercat: el totterreny Patrol i la furgoneta lleugera Vanette.
La planta s'especialitzaria en aquests dos segments de mercat, totterrenys i furgonetes, als quals fins i tot s'afegiria, en algun moment, la fabricació d'algun turisme.
Una lenta decadència
Però tot canvia el 2008, quan arriba la crisi i Nissan s'integra a l'òrbita d'una Renault ja amb forta capacitat productiva a Europa.
Des d'aleshores s'han encadenat ultimàtums de l'empresa per rebaixar costos cada cop que s'ha volgut aconseguir la fabricació de nous models, conflictes laborals i acords "in extremis" per mantenir l'activitat.
En els últims anys, però, algunes apostes per nous models no han funcionat i tampoc s'ha sabut substituir-los, de manera que s'ha acabat utilitzant menys d'un 30% de la capacitat productiva de la planta.
Finalment, els problemes interns de Nissan al Japó i l'arribada d'una nova crisi mundial han impedit trobar-hi una sortida.
