Segona nit de reunions a la COP25 per arribar a un acord de mínims
La cimera del clima de Madrid s'ha allargat un dia més, en un intent d'aconseguir acords concrets i fixar-los en una declaració final
Les prop de 200 delegacions de països presents a la COP25, la cimera del clima que es fa a Madrid, han estat incapaces fins ara d'arribar a un acord de mínims que permeti fer un document final. La majoria de les delegacions troben insuficient el document que s'ha presentat aquest dissabte al matí.
Per evitar tancar la cimera en fals, la nit del dissabte han continuat les negociacions per intentar aprovar un document final consensuat. L'aprovació d'aquest text s'ha anat ajornant al llarg del dia per la falta de consens.
Els prop de 200 països que hi participen continuen primant els interessos nacionals a l'aplicació dels acords de París. S'espera que la nit del dissabte es pugui fer el plenari, però el fet és que els participants ja han començat a marxar.
Mentrestant, un altre acte de protesta d'ONG que suporten comunitats indígenes acusen els representants dels països d'haver-los fallat. Una manifestació que posa de relleu el contrast entre la força de les reivindicacions socials i la impotència dels països per donar resposta a l'emergència climàtica.
La temptació és tancar la cimera en fals i deixar-ho tot per a la de l'any que ve a Glasgow, però els científics avisen que el temps corre.
Un grup de dones retiren el logo de la cimera del clima d'un estand (EFE)
Un dia més per tancar algun acord "in extremis"
Després de dues setmanes de reunions i d'haver allargat un dia més les sessions, al matí, la presidència xilena de la XXV Convenció Marc del Canvi Climàtic ha demanat a les delegacions que revisin i "llegeixin" els nous esborranys de l'acord assolit la matinada de divendres. Es vol que es firmin acords concrets i fixar-los en una declaració final.
El principal escull i on hi hauria més diferències de criteri seria la regulació del mercat global de carboni i el que marca l'article 6 de l'Acord de París del 2015.
Es tracta d'una de les principals eines amb què els governs poden reduir les emissions de diòxid de carboni a l'atmosfera, un dels principals gasos d'efecte hivernacle. Els països, per poder complir els objectius de reducció d'emissions de CO2, poden comprar drets de reducció d'emissions a d'altres que els en sobrin.
El representant de la Unió Europea reclama més ambició en el document final.
El Brasil ha estat un dels països més bel·ligerants i el seu ministre de Medi Ambient, Ricardo Salles, ha criticat que "es prioritzi els oceans" davant un informe de l'ús de la terra i diu que això és "una línia vermella" per aquest país sud-americà.
En la mateixa línia, es posicionen Rússia i l'Aràbia Saudita. La delegació saudita no accepta que "l'informe de l'ús de la terra elaborat pel grup d'experts de l'ONU sobre el canvi climàtic sigui menys important que el que s'ha fet dels oceans".
Mèxic reclama més contundència i claredat en la defensa dels drets dels pobles indígenes:
"No es pot abandonar Madrid sense un reconeixement de l'ambició ni un compromís més gran amb les contribucions nacionals."
Noruega també ha estat molt crítica amb el text final perquè "no crida a les parts a ser més ambiciosa i no escolta a la ciència".
En canvi, semblen més ben enfocades les negociacions per marcar els compromisos de cada país per reduir les emissions.
La ministra de Transició Ecològica en funcions, Teresa Ribera, ha fet una crida a les delegacions a ser més ambicioses per complir amb els Acords de París:
"Potser un dels punts més controvertits és de quina manera garantir la comptabilitat correcta, que no hi hagi riscos de doble comptabilitat, per poder seguir construint els mercats de carboni globals. Aquest és un dels punts més controvertits, és enormement tècnic, i és enormement important també per poder saber que totes les tones de CO2 que s'estan computant a les cotitzacions nacionals, o que es venen als mercats internacionals, responen a una realitat i no a una realitat comptada dues vegades."
S'arribi o no a un acord sobre aquest punt, està previst que aquest matí es reprengui el plenari en què la presidència xilena de la COP25 farà balanç de la cimera.
Les entitats ecologistes juvenils presents a la cimera de Madrid asseguren que aquesta ha estat un fracàs i una pèrdua de temps. Els joves de Fridays for Future i les ONG presents a la cimera són pessimistes davant dels resultats, però no es resignen i pressionen fins al final les delegacions governamentals amb protestes.
Divendres a la tarda, centenars de joves van fer diverses protestes al lloc on es fa la cimera. Critiquen que les empreses han tingut més espai en aquesta cimera que els pobles indígenes afectats directament per la crisi climàtica. Desconfien que en les converses d'última hora en pugui sortir cap acord satisfactori. Així ho explica Maria Serra, de Fridays for Future Barcelona:
"La COP ha de ser un espai on els països van a negociar, l'ONU ha de ser neutral, però com podem tenir neutralitat quan les grans corporacions tenen més espai entre aquestes parets que els pobles indígenes? Per què totes aquestes corporacions tenen un pavelló a la zona verda mentre els pobles indígenes són expulsats i silenciats? Com podem esperar solucions quan la COP25 és un gran anunci ecologista? Ara podem anunciar que la COP25 ens ha fallat, a nosaltres i a més de 7 milions de joves que fan vaga."
- ARXIVAT A:
- Crisi climàtica