No ens fem grans de manera contínua: als 44 anys i als 60 l'envelliment s'accelera
- TEMA:
- Ciència
Els humans adults no envellim d'una manera progressiva i contínua, sinó que hi ha moments en què el nostre organisme envelleix molt més ràpidament, en concret, quan tenim 44 anys i quan arribem als 60.
Ho afirma una recerca publicada a la revista Nature Aging que ha estudiat extensament el metabolisme humà d'un centenar de persones, tot analitzant l'evolució de fins a 135.000 paràmetres moleculars diferents.
Els canvis a pitjor que han trobat en aquests paràmetres als 44 anys són sobretot els relacionats amb les malalties cardiovasculars i la capacitat per metabolitzar els greixos i l'alcohol, entre altres substàncies.
L'empitjorament als 60 anys es produeix principalment en els relacionats amb el funcionament dels ronyons, el metabolisme dels carbohidrats i també el sistema immunitari.
Patrons universals del metabolisme
Els investigadors, de la Universitat de Stanford, a Califòrnia, liderats per Michael P. Snyder, estan convençuts que han descobert patrons universals del metabolisme humà:
"L'anàlisi va revelar patrons no lineals consistents en els marcadors moleculars de l'envelliment, amb una desregulació substancial que es va produir en dos períodes principals, als 44 anys i als 60 anys d'edat cronològica."
La majoria dels paràmetres no envelleixen linealment
A banda d'identificar aquests dos moments crítics, també han descobert que només un 7% dels paràmetres empitjoren gradualment al llarg del temps, mentre que més del 80% ho fan de manera accelerada en moments determinats.
Per fer la recerca van extreure i analitzar periòdicament mostres a 108 persones d'entre 25 i 75 anys, la meitat de les quals dones, amb una mitjana de gairebé dos anys de seguiment i 47 mostres extretes.
Les mostres eren de sang, femta, pell, boca i nas, i per analitzar-les van fer servir unes quantes de les tècniques anomenades òmiques, que impliquen fer el seguiment de desenes de milers de paràmetres.
250.000 milions de dades analitzades
Per exemple, amb transcriptòmica van analitzar el metabolisme de les cèl·lules de la sang a nivell molecular, i amb proteòmica, metabolòmica i lipidòmica el metabolisme del plasma sanguini.
A més, van seqüenciar i comparar els microbiomes (és a dir, els genomes dels bacteris i virus) de la femta, la pell, el nas i la boca que van aconseguir amb les mostres recollides.
Tot això els va proporcionar un nombre astronòmic de dades, gairebé 250.000 milions, que van processar amb un programa d'intel·ligència artificial pensat per detectar-hi regularitats.
Envellim de manera "coordinada i sistèmica"
Entre les conclusions, també destaquen que han trobat que els diferents nivells de funcionament del metabolisme humà estan coordinats en "onades" que se sincronitzen:
"Els canvis relacionats amb l'envelliment no es limiten a una capa òmica específica, sinó que, més aviat, impliquen una alteració coordinada i sistèmica a través de múltiples components moleculars."
Pel que fa a les diferències entre sexes, han trobat que no n'hi ha d'excessives i que homes i dones coincideixen en un altre punt d'inflexió menys important que els altres dos, i que situen cap als 55 anys:
"Això suggereix que el punt de transició observat al voltant dels 55 anys d'edat no s'atribueix únicament a la menopausa femenina, sinó que representa un fenomen comú en el procés d'envelliment d'ambdós sexes."
Quina influència hi té l'estil de vida?
Segons Michael Snyder, ara volen continuar i ampliar la recerca per esbrinar si l'estil de vida influeix en les dues grans acceleracions descobertes amb l'estudi.
Snyder ho ha explicat a la revista digital de la seva universitat i s'ha mostrat convençut que les conclusions reforcen la necessitat de millorar l'atenció a la salut en aquests dos moments:
"Estic convençudíssim que hauríem d'intentar ajustar els nostres estils de vida mentre estem sans."
Snyder apunta que és molt recomanable reduir el consum d'alcohol quan se superen els 40 anys i també fer més exercici físic a partir d'aquesta edat, i també quan s'arriba als 60 anys.
- ARXIVAT A:
- Ciència Salut Recerca científica