No era ciència-ficció, l'emergència climàtica avança més ràpid del que s'esperava

La realitat que ens dibuixava la ciència fa uns anys i que, fins fa no gaire, ens semblava de ciència-ficció, ja és aquí. A la península Ibèrica s'han duplicat les onades de calor, almenys des del 1975, i el que ho ha provocat és l'acció humana, causant del canvi climàtic.

Hem tingut, recentment, temporals que ens ho han evidenciat, però ara, l'exemple clar són les onades de calor que estem patint aquesta primavera i estiu.

No només perquè són més llargues, més intenses, més generalitzades (gairebé tota la península Ibèrica i part d'Europa les pateixen) i arriben abans d'hora, sinó perquè ens dibuixen un escenari nou en què la calor extremadament extraordinària alimenta multitud d'incendis molt més feroços, des de Portugal fins a Catalunya i també en alguns punts d'Europa gens acostumats a les calorades.

40 graus a l'ombra, fet quotidià

El catedràtic de Geografia Física de la Universitat de Barcelona Javier Martín Vide ho analitza amb les dades a la mà:

"Els 40 graus a l'ombra, que abans pensàvem que eren propis de la meitat sud de la península, ara els tenim aquí a casa nostra i cada cop amb més freqüència i assolint valors més alts."

Malgrat que les projeccions científiques que ens advertien dels efectes de l'escalfament global van ser fins i tot titllades de massa pessimistes, ara comprovem que en realitat es van quedar curtes.

Mentre el fenomen avança, els qui fa anys que l'estudien, com és el cas de Martín Vide, veuen com a nivell internacional encara no s'estan fent els deures per rebaixar les emissions de gasos d'efecte hivernacle i limitar l'escalfament a 1,5 graus (ara ja freguem els 1,2):

"La nova realitat del canvi climàtic ja la tenim aquí. Quan parlem de la gravetat dels seus efectes, ja no parlem de la dècada dels 50, o de finals de segle, perquè ja els estem patint."

Escenaris previstos per al 2050 ja són aquí

Recordo quan rebíem, fa més d'una dècada, els anteriors informes dels experts en canvi climàtic de l'ONU, els que formen part del que s'anomena IPCC. S'hi parlava d'escenaris situats al 2050, el que aleshores em semblava llunyíssim, o, encara més, al 2100.

Pintaven un futur amb un clima molt més extrem, amb moltes més onades de calor, més sequeres i més llargues, amb fenòmens meteorològics sobtats i totalment inusuals com poden ser temporals molt més forts del que és normal… Estem al 2022 i tots nosaltres ja estem vivint cadascun d'aquests "símptomes" de l'escalfament global:

"Quan analitzem les projeccions climàtiques que fèiem fa uns quants anys enrere, ens adonem que realment l'escalfament va més ràpid del que pronosticàvem", diu Javier Martín Vide.

I a Catalunya? Aquesta onada de calor no està sent tan ferotge com en alguns punts de la resta de la Península, però les dades del Servei Meteorològic de Catalunya ja mostren que patim 5 episodis més de calor intensa que a mitjans del segle XX.

De fet, si retalléssim els titulars dels diaris dedicats a rècords de temperatura dels últims 20 anys, en trobaríem un gairebé cada any, perquè els 12 anys més càlids a Catalunya des de 1950 s'han registrat en aquest segle XXI.

Els 40 graus a l'ombra eren una excepció i això ara ja ho tenim a casa nostra. Arribar a 50 graus ens podia semblar una bogeria fa només 10 anys, i ara els experts ja asseguren que els tindrem a la península Ibèrica en breu.

Per exemple, si el 2017 a Montoro, a Còrdova, es van assolir els 47,3 graus, l'any passat encara van batre el rècord un altre cop i es va pujar fins als 47,4. Hem d'estar preparats perquè aquest risc climàtic tingui els efectes negatius mínims possibles, adaptar-nos als canvis que ja no podem revertir.

Una sequera estructural

La sequera és l'altre ingredient que fa que el terreny estigui perfectament disposat per als grans incendis. Una sequera estructural que ja es remunta a l'any passat i que ve agreujada per l'evaporació que causen les altes temperatures.

Incendis impredictibles a Portugal, a Andalusia, a Catalunya, a França... alhora. Aquest risc d'incendi no s'havia vist mai abans i tampoc l'havien viscut mai abans els bombers del Grup d'Actuacions Forestals (GRAF) dels Bombers de la Generalitat.

Per això, ens diu Marc Castellnou, enguany el repte ha de servir per canviar la manera d'actuar, d'entendre i gestionar el nostre territori.

"Estem vivint una onada d'incendis lligats al canvi climàtic. I hem de ser conscients que el que estem vivint ara és una onada de canvis, l'aparició d'un nou panorama."

Un nou panorama que per poder-lo afrontar ha de plantejar-se un canvi en la gestió del paisatge:

"Tenim unes masses forestals, uns boscos que necessiten adaptar-se al nou clima. Jo ara els dic als meus bombers que el que estem veient enguany és la lliçó que hem d'aprendre per afrontar els propers anys, i ho hem d'aprendre amb el que està passat a Catalunya, a les Landes, a Portugal, perquè és un canvi global."

Els científics ja preveuen que les onades de calor seguiran l'evolució que estan veient ara, cada cop més intenses i freqüents, i també la sequera.

I què s'hi pot fer? La necessitat que cal actuar immediatament ja la tenim davant dels ulls. A banda d'una millor gestió del territori i de l'aigua cada cop més escassa, la reducció immediata de les emissions de gasos d'efecte hivernacle per alentir la situació i evitar el pitjor. Això, i adaptar-nos als canvis que ja tenim aquí.