"No és l'escola d'abans": radiografia del retorn al juny i la incògnita del setembre

El dijous 12 de març les escoles es van buidar. Alumnes, docents, famílies... tothom marxava per 15 dies, que van acabar sent -en el millor dels casos- 80.

Algunes tornaven a obrir portes, tímidament, l'1 de juny. Dins, la Vella Quaresma mantenia pràcticament intactes les potes, els calendaris posats al mes de març, els rellotges per posar a l'hora, els patis els havia envaït la natura, el temps s'havia congelat.

La tornada a l'escola el juny

Ningú es podia imaginar com seria el retorn a les aules el mes de juny, com explica Giannina Atzarain Jo, directora de l'escola escola Pia Moià:

"Per res del món podíem esperar una tornada així; dispensant gel a cada alumne, mirant que fes tots els protocols... aterrem a una nova realitat."

Tot i que "no és el que volem", diu Ginannina, "és el que ens toca i per responsabilitat hem de fer, però és dur veure aquesta situació. Hem optat per obrir el màxim possible, primer de tot pensant en els infants i després pensant també en les famílies".

El tercer trimestre continua de manera telemàtica, però els centres han obert per acollir els alumnes de P3 a P5, i per fer un reforç en els finals d'etapa, és a dir, a 6è de primària, 4t d'ESO i 2n de Batxillerat i el segon cicle d'FP.

Per a la resta de l'alumnat, s'ha proposat algun dia perquè puguin recollir les seves coses i acomiadar el curs. També per fer-los un suport emocional. L'emoció i l'alegria marca aquest retorn a l'escola, com explica Sara Sánchez Garrós, tutora de 3r de l'Escola Pia Moià:

"Avui és el primer dia que retornem a l'escola. L'emoció i l'alegria era molt gran per a tots. El nostre grup, en aquest cas, ve dilluns i dimecres, i la veritat és que la tornada la pressentíem tots molt segura, ja que les mesures ja havien estat establertes, sabíem que necessitaríem l'ús de mascareta, tenim desinfectant a tots els espais de l'escola... El que pretenem en aquests dies és sobretot una conciliació emocional, una retrobada amb els companys."

A l'aula de tercer de l'escola Pia de Moià, han aflorat els sentiments. Guim Mora, alumne de tercer, explica que "de vegades estava amb la família i m'ho passava bé, de vegades estava fent deures i m'avorria... bé, són moltes les emocions que he anat sentint durant tots aquests dies". Tot i les mesures de seguretat, per alumnes com en Jaume Marcet, l'emoció ha sigut molt gran:

"Quan he anat a fer la maleta per venir, em feia molta emoció. Estic igual de content encara que haguem d'anar amb aquestes mesures de seguretat."

David Gras Arisa, alumne de 6è, ha decidit venir perquè era l'acabament d'etapa. Explica que li feia pena acabar d'aquella manera. "Aquí ens expliquem què hem viscut, quines són les nostres pors, què hem après... i això m'ha ajudat molt", diu en David.

"Per mi és el comiat perquè amb molts potser no ens tornarem a veure, tindran les seves pròpies vides, ja. Ha sigut una sensació molt rara de dir tornem al col·le, però, esclar, no és l'escola d'abans."

Les mesures de seguretat

Les mestres d'infantil són les que han hagut d'estar més pendents d'aquestes mesures. Als alumnes més petits els costa mantenir distàncies, i alguns centres han optat per fer-los portar posada la mascareta. S'han equipat amb desinfectants i han subratllat la importància de portar sempre les mans ben netes. Tampoc es poden compartir joguines.

"Les estones, aquí, d'esbarjo, costa molt que mantinguin la distància, i preferim doncs que portin la mascareta com a mesura de protecció", diu Rosa Maria Almodóvar, tutora de P4 de l'Escola Pia Moià.

Mireia Fernández, tutora de P5 a la mateixa escola, explica que, per exemple, les pilotes de futbol i de bàsquet de l'escola no les poden fer servir, estan guardades al lloc on les guarden sempre, i el que els han deixat és que poden portar les joguines de casa, poden portar pales, galledes...

I després de jugar al pati, desinfecten els gronxadors i el tobogan. Un cop dins, les mans ben netes, i desinfecció constant del material que han de compartir. Tot i les dificultats, les mestres remarquen que veuen els alumnes feliços, com assegura Mireia Fernández:

"Per nosaltres sí, és molt complicat perquè tot és a distància, però llavors veus que ells estan contents i són feliços, i penses, bé, i et quedes amb això. Tot i que per a nosaltres sí que és l'antiescola, no és el que a nosaltres ens agrada ni el que nosaltres volem."

Les públiques de Barcelona es planten i no ofereixen l'acollida diària a infantil

A Barcelona les escoles públiques han acordat amb el Consorci d'Educació no oferir l'acollida diària als alumnes de segona etapa d'infantil, és a dir de P3 a P5.

Les instruccions sobre la tornada voluntària a l'escola obligaven els centres a oferir aquesta acollida en el cas que les famílies haguessin de fer treball presencial i no es poguessin fer càrrec dels seus fills.

En el cas de primària, a l'escola Mercè Rodoreda, per exemple, han optat per fer una tutoria conjunta d'un dia, i tutories personalitzades a la família que ho vulgui.

Marta Castilla Ruiz, coordinadora social escola Mercè Rodoreda: "El mes de juny preferíem no obrir les escoles per prevenir riscos de contagi, però l'administració és la que ens ha collat bastant."

Yolanda Fernández, cap d'estudis escola Mercè Rodoreda: "No fem l'acollida diària, hem trobat més adient fer un tancament més personalitzat amb els infants, atendre els diferents grups, sobretot d'infantil d'una manera més individualitzada."

A primer, per exemple, hi han anat sis alumnes, que han viscut el dia amb molta emoció. Daniela Gil Heredia, alumna de primer de l'escola Mercè Rodoreda diu que aquest dia ha sigut especial, "com un dia màgic".

Però els docents tenen molts dubtes sobre com s'ho faran a partir del setembre, com es pregunta Anna Muro, tutora de primer de primària l'escola Mercè Rodoreda:

"Avui són sis nens, no sé al setembre quan siguin més nens com serà. Anem una mica al dia a dia, perquè estem en una realitat molt canviant. Ens han promès que hi hauria més mestres per poder desdoblar els grups... a mi l'experiència em diu que... bé... a veure... a veure si és veritat, no?"

Se senten un sector essencial i un servei públic bàsic, que, asseguren, no han deixat de donar durant tots aquests mesos de confinament, però sovint gens valorats.

Els dubtes de les famílies davant la tornada

Algunes famílies han vist amb recel el retorn a les aules aquest juny. Per por, per falta d'informació, pels pocs dies d'escola que queden, o pel fet que el trimestre continua de manera virtual, i el retorn és voluntari, moltes famílies han optat per no portar els fills als centres, com Zara Sainz, que quan va saber com seria l'obertura del centre va decidir que no hi portaria els fills "perquè era molt frustrant després de tot el que havien passat".

Però d'altres ho han considerat un encert i una necessitat, per les famílies i pels alumnes, com Marta Passarell, mare de l'escola PIa de Moià, que explica que el seu fill, tot i la mascareta i la distància, va arribar molt content.

A Barcelona, la no acollida diària dels alumnes d'infantil ha fet que algunes famílies posessin el crit al cel, com és el cas del Bruno i la Teresa, que viuen al barri de Sants. La seva escola no els oferia aquest servei, imprescindible en el seu cas per poder anar a treballar.

Tenen una filla que va a la llar d'infants, i una altra a P4. Després de reclamar-ho, l'escola els hi ha acabat oferint.

"Bruno Díaz: Surt el conseller a la tele i diu: hi ha un pla i diu que tornem al col·le, no? Vàrem començar a muntar-ho tot, també a les nostres feines ens collaven per tornar físicament... i jo vaig dir que d'acord, jo torno quan les nenes tornin. Però rebem una comunicació del col·le dient que l'Íria hi podia anar un dia 20 minuts a recollir les seves coses i a acomiadar-se. Demanen per activa i per passiva que no hi anem, però al final, ben petitó diu que tenim la possibilitat d'anar-hi."

Davant les queixes rebudes, el síndic de greuges ha emès una nota en què lamenta els missatges dissuasoris que han enviat alguns centres perquè les famílies no hi portessin els fills aquest juny.

Davant la disparitat d'opcions que han ofert les escoles, demana que es compleixin els criteris d'obertura perquè, si no, es generen més desigualtats, i recorda que l'educació és un dret fonamental.

El reforç per als canvis d'etapa, essencial

Les escoles i instituts s'han centrat en els alumnes que canvien d'etapa. Tant en els de 6è, que a partir d'ara aniran a l'institut, com en els de 4t d'ESO, que passaran a Batxillerat, però sobretot en els de 2n de Batxillerat, que d'aquí a tres setmanes s'enfronten a la selectivitat. Tornar al centre ha estat per a ells molt important.

A l'Institut Escola Daniel Mangrané de Jesús, a Tortosa, ofereixen, als alumnes de 4t d'ESO, la possibilitat d'anar-hi cada dia. Així poden resoldre dubtes de totes les matèries. Tot i així, només hi ha anat una quarta part de l'alumnat.

Alberto Esteban, cap d'estudis de secundària de l'Institut escola Daniel Mangrané, diu que la tornada al juny ha estat una mica precipitada, però en molts casos "és positiva perquè alguns alumnes sí que necessitaven aquest retrobament i poder resoldre aquells dubtes que davant d'una pantalla és molt més difícil resoldre".

Doble jornada laboral de mestres i professors?

Al juny mestres i professors han de compaginar el retrobament presencial amb la continuïtat telemàtica del tercer trimestre. Això els ha obligat a reorganitzar-se i fer mans i mànigues per fer les dues coses alhora. Per a molts això suposa doblar la jornada laboral. Veuen molt difícil compaginar-ho tot.

"Quan acabo la jornada a l'escola, de 9 h a 13 h, llavors torno a casa i la meva jornada virtual comença.", diu Sara Sánchez. Giannina Atzarain subratlla el seu desacord amb aquest funcionament:

"El que no estem d'acord o se'ns fa molt difícil i costós és el fet de duplicar-te, és a dir, fer treball presencial i telemàtic."

Alumnes desconnectats: més abandó?

El confinament ha fet que alguns alumnes s'hagin desconnectat. Ja sigui perquè no tenen les eines digitals per poder seguir les connexions amb els professors, o perquè ja eren absentistes, i aquesta situació els ha fet perdre hàbits adquirits.

A punt d'acabar el curs, en Joan, que és tutor de 3r d'ESO a l'Institut Sa Palomera de Blanes, no ha pogut contactar amb tres dels seus alumnes. No els localitza, no en sap res.

"Això suposa també una certa dificultat de cara a la junta d'avaluació perquè, a més, sol coincidir que són alumnes que no tenen notes brillants durant els primers trimestres, si no seria molt més fàcil."

Al seu centre no han localitzat més del 5% de l'alumnat d'ESO. I pel que fa a la pregunta de si hi haurà prou docents i espais el setembre, Jordi Caseny diu que al seu centre gairebé un terç dels docents són perfil de risc. Això els preocupa de cara a planificar el nou curs. Tampoc els surten els números pel que fa als espais.

"Un dels aspectes que em preocupa també és la circulació dins del centre, en els moments de màxima afluència tenim uns 600 alumnes i els passadissos són estrets, no sé com podrem mantenir les distàncies de seguretat."

"Si ens demanen desdoblar, jo ara tinc un dèficit de 14 aules. Tot això està generant moltíssima tensió tant a professorat com a alumnat com a famílies, etcètera."

A més, de cara al curs que ve tindran un grup addicional a primer d'ESO, i a prop del centre no tenen cap edifici públic que els pugui ajudar a guanyar espai. Preveuen un setembre complicat. Encara tenen massa incògnites.