"No he pogut treure ràbia cap a ell": l'avi de la Clàudia va abusar d'ella durant 12 anys
Ha fet pública la seva història dins el projecte Som Estupendes per ajudar altres víctimes d'abusos sexuals en la infància
La Clàudia té 28 anys. De petita, dels 7 fins als 19 anys, va ser víctima d'abusos sexuals per part del seu avi. Explica que ella no va ser plenament conscient dels d'abusos fins que va tenir 19 anys
Quan en tenia 22, l'avi ho va tornar a intentar. Però aleshores la Clàudia va explotar i va deixar de callar. Ja ho havia dit a la família, però va decidir anar més enllà del nucli familiar.
"És quan jo dic 'Prou, ja no puc més'. Truco a un dels meus germans i el David em diu: 'Se li ha d'explicar a la mama i hem de fer algo ja'. Jo sento por, molta por, em sento molt petita i demano, sisplau que no es faci res".
Les seqüeles dels abusos són múltiples. Ha passat gran part de la seva vida anant a teràpia. L'han tractada psicòlegs i psiquiatres, ha tingut recaigudes amb atacs d'angoixa, depressió i autolesions.
Tot el patiment psicològic va desencadenar, explica, el malestar físic, amb greus seqüeles que encara arrossega. Va tenir un tumor de més de 20 centímetres a l'ovari, van operar-la del cor i també del cervell. Encara té espasmes en un ull i paràlisi a la banda dreta de la cara.
"És el cor, les emocions, és l'aparell reproductiu femení, i és l'ull que se'm tanca, que no vol veure. A més són tres parts molt significatives. És molt curiós perquè tot són nervis, nervis de més."
Atrevir-se a demanar ajuda va ser el pas següent. "Fins que no vaig estar al pou, amb intents de suïcidi i trastorns de la conducta alimentària, no em vaig deixar ajudar profundament", recorda.
Ha passat un calvari, però ara està millor, en part gràcies al projecte @somosestupendas, una plataforma que treballa perquè la salut mental deixi de ser un tabú. El vídeo on explica la seva història s'ha fet viral i ha rebut una onada de suport a les xarxes.
Tot i això, no ha aconseguit treure la ràbia cap al seu avi, que va morir fa tres anys. Quan la Clàudia va anar a l'hospital a acomiadar-se'n, l'únic que va poder dir-li va ser que li havia fotut la vida.
"Jo no he aconseguit treure ràbia cap a ell. Ara només li diria que s'assegués i observés el seu voltant, què ha aconseguit amb els seus actes. I l'única cosa que li preguntaria és per què i per què jo."
La Clàudia té el grau superior d'Inserció Social i estudia el grau universitari d'Educadora Social. Es vol dedicar en cos i ànima a ajudar les persones més vulnerables. Sobretot, les víctimes d'abusos sexuals infantils. Ara, ha marxat a viure a Mèxic on fa un voluntariat en un orfenat.
Malgrat el que ha viscut, la Clàudia està plena d'optimisme i valentia: "Vull viure la vida, i me la mereixo. Costi el que costi", reivindica.
