No hi ha hagut "baby boom": la pandèmia fa caure un 18% la natalitat a Catalunya

La pandèmia no ha portat un "baby boom", sinó tot el contrari. Els naixements entre el desembre i el febrer -que corresponen a nadons concebuts durant el confinament més estricte- van caure a Catalunya un 18%, segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

La natalitat ja feia 12 anys que anava a la baixa, però, fins ara, amb caigudes molt més suaus, d'entre un 3 i un 5% cada any.

Part del descens s'explica per l'aturada de la reproducció assistida durant el confinament, però, més enllà d'aquest impacte puntual, els experts alerten que la crisi econòmica derivada de la Covid seguirà enfonsant els índex de natalitat els propers anys.  

Juan Pablo Mera Alomia feia de cambrer i va perdre la feina quan va arribar la Covid. Ell i la seva parella voldrien tenir un segon fill, però la situació econòmica els frena. "M'agradaria tenir-lo, però ara penso que no és la situació adequada per tenir un fill. Si no, el tindria ja", explica.  

Lluny del "baby boom" amb què s'especulava, la pandèmia ha portat una caiguda de la natalitat. A tall d'exemple, l'Hospital Vall d'Hebron va estrenar l'any amb un 15% menys de naixements i, a l'Hospital de Granollers, la caiguda ha estat d'un 20% en el primer trimestre.  

Saray Alen, directora d'Infermeria de l'Hospital General de Granollers, explica els canvis: "Hem de replantejar quin tipus d'atenció volem seguir donant. L'equip humà que tenim és el mateix que quan hi havia menys naixements i això també ens dona oportunitats de fer un part més humanitzat".  

Aturada de la reproducció assistida

Una part de l'abrupte descens dels naixements registrats entre el desembre i el febrer s'explica per l'aturada de la reproducció assistida entre el març i el maig, coincidint amb el confinament. Tractaments que suposen 1 de cada 10 embarassos i que, en alguns casos, no es van reprendre.

A la clínica Dexeus Dona, per exemple, no es va compensar l'aturada, ja que van acabar l'any amb un 14% menys d'activitat que el 2019, tal com explica Bonaventura Coroleu, consultor del servei de Reproducció de la clínica. També a la clínica IVI fan menys tractaments de reproducció assistida ara que fa un any.  

Si ens fixem en els últims 30 anys, el nombre de naixements a Catalunya va tocar fons el 1995, arran de la crisi econòmica dels 90. Després, les xifres van anar remuntant fins al 2008.

Però, des d'aleshores, la natalitat ha caigut un 35% i l'any passat van néixer 58.091 nadons a Catalunya. Ara, a resultes de la crisi de la Covid, els experts pronostiquen que el descens s'accentuarà encara més.  

Ho posa de manifest el director del Centre d'Estudis Demogràfics de la UAB, Albert Esteve:  

"Les crisis, siguin socials, sanitàries o econòmiques, sempre han afectat la fecunditat. Va passar, per exemple, amb la Guerra Civil. El que ens diferencia ara és que ja estàvem tenint els fills més tard. Per tant, quan se superi aquesta situació, probablement qui vulgui tenir fills ja serà molt més gran i no tindrà temps de recuperar el que ha perdut"."

La clau econòmica

I és que plou sobre mullat. La crisi de la Covid agreuja una baixada de la natalitat que ja era estructural. Segons l'enquesta de fecunditat de l'INE, la majoria de dones voldria tenir dos fills, però les dades diuen que cada catalana en té, de mitjana, 1,24. A banda de les maternitats tardanes que dificulten poder fer realitat el desig de tenir un fill, un altre factor són les possibilitats econòmiques.  

És el que li passa a Marta Piqué Escura. Ella i la seva parella voldrien tenir un tercer fill, però s'han fet enrere perquè "a nivell econòmic és complicat".  

També hi ha parelles que no s'han deixat dissuadir per la pandèmia, com els pares de la Bruna, que va néixer la setmana passada a l'Hospital de Granollers. Tots dos són autònoms i han pogut mantenir la feina, ja que el seu sector, el de les assegurances, no està tan tocat.  

"Ja en teníem una, de filla, que ara farà tres anys. Teníem ganes de tenir-ne una altra i, sí, hi havia això de la Covid, però no ens va ser un problema", diu Montse Serra, mare de la Bruna.

Àlex de la Fuente, pare de la Bruna, també vol mirar cal a futur en positiu: "Hem de seguir endavant i lluitar pels nostres desitjos."