"Racisme capil·lar": la lluita dels negres contra la discriminació pels cabells als EUA
Alguns estats han aprovat lleis contra la prohibició a escoles i empreses de portar els cabells llargs naturals o pentinats amb rastes i trenes
N'hi diuen lleis CROWN, l'acròstic aproximat de "Create a Respectful and Open Workplace for Natural Hair", que més o menys vol dir "crear llocs de treball respectuosos amb els cabells naturals".
Però "crown" vol dir "corona", i és la metàfora que fan servir els impulsors de les lleis: els cabells són com la corona que portem cadascun de nosaltres i, siguin com siguin, mereixen respecte.
Fins ara, s'han aprovat lleis a uns quants estats dels Estats Units: fa un any Califòrnia va ser el primer, després s'hi han afegit Nova Jersey, Nova York i Virgínia, entre d'altres, i n'hi ha molts que estan en tràmits.
"La meva corona és bonica i poderosa"
Aquestes lleis, promogudes per activistes negres organitzats en la campanya TheCrownAct, volen lluitar contra les discriminacions que pateixen en àmbits com l'escolar o el laboral a causa dels cabells o els pentinats que porten.
Han assenyalat el 3 de juliol com "el dia de la corona", i ho han celebrat penjant fotografies seves amb les llegendes "la meva corona és bonica" i "la meva corona és poderosa":
We are still in awe of how everyone showed up on July 3rd, for #CROWNDay! 👑 Here are just a few images of the thousands of #CROWNDay pics you shared!
The CROWN Act (@thecrownact) July 6, 2020
If you missed our virtual summit on Friday, Stay tuned as we will be sharing recaps from our expert virtual panels shortly. 😉 pic.twitter.com/mI68aKhnc3
De fet, en molts d'aquests àmbits els cabells amb rastes o trenes, depenent de les ciutats, llocs i institucions concretes, estan prohibits des de fa dècades, no només per als negres, tot i que són els més afectats.
Però també denuncien que pateixen múltiples discriminacions pel típic cabell arrissat i estarrufat natural que els queda tant a nenes i dones com a nens i homes quan se'l deixen llarg, que està mal vist a molts llocs.
Els mitjans que n'han parlat relaten casos com el de la Bimi, una cantant de Virgínia, que van començar a allisar-li els cabells quan tenia 7 anys.
Segons ha explicat al diari The Guardian, quan fa ver 18 anys es va rebel·lar contra aquesta imposició familiar però també social, i des de llavors ha convertit els seus cabells en una expressió de la seva identitat.
El gener el cas d'una noia de Texas, Deandre Arnold, a la qual van negar la graduació si no es tallava les rastes, va aixecar indignació arreu del país.
El centre educatiu al que anava, l'escola Barbers Hill de Mont Belvieu, es va defensar dient que l'únic que havien fet era aplicar el reglament escolar, que limita la llargada dels cabells.
I el febrer, en la recollida dels Oscars, Mathew Cherry, director del curmetratge d'animació guanyador "Hair Love", va aprofitar quan va pujar a rebre el premi per reclamar que tots els estats aprovin "lleis corona".
Aquest curtmetratge explica la història de com un pare aconsegueix gestionar l'espectacular i difícil cabellera de la seva filla per fer-li el pentinat que desitja:
- ARXIVAT A:
- RacismeEstats Units
