"No té sentit que afecti Suïssa i no Espanya": quin impacte tindrà la sentència del TEDH?

La sentència sense precedents del Tribunal Europeu de Drets Humans ha reconegut que la inacció climàtica dels estats atempta contra el dret a la vida privada i familiar. El Tribunal d'Estrasburg ha donat la raó a una associació d'unes 2.000 dones grans de Suïssa que havien denunciat conjuntament el seu país perquè no lluita contra l'escalfament global.

Però quines implicacions pot tenir aquesta sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans? Per què és important? Pot afectar litigis climàtics oberts? En parlem amb Pau de Vílchez Moragues, professor de Dret Internacional Públic i president del Comitè d'Experts de Canvi Climàtic de les Illes Balears; i Àlex Peñalver i Cabré, professor de Dret Administratiu i Coordinador de la Clínica Jurídica Ambiental de la Facultat de Dret de la UB.
 

Què diu i per què és important la sentència?

La sentència és important perquè és la primera que Estrasburg emet sobre un litigi climàtic. Fins ara no hi havia cap pronunciament del Tribunal Europeu de Drets Humans sobre aquesta qüestió. Peñalver, a més, apunta que molts tribunals estatals l'estaven esperant per resoldre casos oberts als seus països: "Volien un pronunciament d'Estrasburg [per saber com procedir]."

La sentència del TEDH posa especial èmfasi en el paper clau que tenen els jutges estatals per fer front als litigis climàtics: "Els passa la pilota." En aquest sentit, Peñalver recalca que Estrasburg fa referència per primer cop a com l'emergència climàtica posa en perill drets dels ciutadans:

"El canvi climàtic afecta drets fonamentals, com el dret a la vida privada i familiar, a la salut. I això ho han de garantir els mateixos estats. Per tant, és un toc d'atenció molt important."

En aquest sentit, De Vílchez també destaca que l'alt tribunal recorda als estats que aquesta garantia de drets no es pot basar en "simples formulacions abstractes", sinó que "deriven en obligacions fermes" i cal desplegar una sèrie de mesures per garantir-los.

A més, també considera significatiu que fins i tot l'alt tribunal hagi "analitzat la realitat" del canvi climàtic: "Arriba a la mateixa conclusió que la major part de la comunitat científica." Per tant, no només constata que l'amenaça és real, sinó que recalca la rellevància de no superar els 1,5 graus de temperatura global. 

"La sentència ve a dir: 'Els estats han de salvaguardar els drets de les persones. A més, la ciència ens diu que més enllà d'1,5 graus serà extremadament difícil que l'estat pugui complir amb aquesta obligació. Ergo, és obligació de l'estat posar en marxa immediatament totes les mesures imprescindibles que impedeixin que la temperatura global superi els 1,5 graus.'"

A qui afecta la sentència?

Segons De Vílchez, la sentència expressa clarament l'obligació dels països de la Unió Europea a alinear les seves polítiques amb els objectius assolits a les cimeres internacionals pel clima: "Indica de manera claríssima i diàfana que cal respectar l'objectiu dels 1,5 graus."

Peñalver destaca que el text insta directament la responsabilitat dels estats i els sistemes judicials a actuar: "No estan fent els deures que els corresponen en aquesta matèria."

A més, De Vílchez explica que, en dret internacional, l'obligació no es limita només als òrgans executius, legislatius i judicials estatals, sinó a qualsevol òrgan, independentment de l'àmbit competencial.

"Catalunya o la ciutat de Barcelona també estan obligats a complir amb aquesta decisió. Qualsevol municipi o ciutat està obligat a respectar les obligacions internacionals dels estats, i a prendre mesures que siguin coherents amb la decisió d'Estrasburg."

Quins litigis ambientals poden afectar l'estat espanyol?

Els experts coincideixen a apuntar que la sentència del TEDH pot afectar litigis climàtics existents. En concret a l'estat espanyol, podria modificar el pronunciament sobre un cas contra el govern espanyol que diverses organitzacions van presentar al Tribunal Suprem, en considerar que l'executiu no estava fent prou per fer front a la crisi climàtica.

El primer litigi climàtic contra el govern espanyol es va iniciar el setembre del 2020, quan Greenpeace, Ecologistes en Acció i Oxfam Intermón van decidir anar als tribunals per exigir el compliment dels compromisos internacionals adquirits en matèria climàtica i, en particular, els Acords de París.

Peñalver exposa que el Suprem va desestimar la qüestió en considerar que "no formava part de l'ordenament jurídic espanyol". Però la sentència del TEDH desmuntaria aquest argument, en cas que el cas es recorregués al Tribunal Constitucional.

"Aquesta sentència posa totalment en entredit les sentències del Tribunal Suprem sobre els primers litigis climàtics. I si el cas arribés al TEDH, els demandants tindrien un argument de pes fort amb el precedent de les dones suïsses."

De Vílchez també creu que amb la sentència del TEDH, caldria esperar que el Constitucional els donés la raó i contradigués el criteri del Suprem. I també apunta que la sentència pot arribar a afectar d'altres polítiques públiques per executar: "Segons el meu criteri, l'ampliació de l'aeroport del Prat, que és una qüestió candent i té suport dels dos governs, és una mesura totalment contradictòria amb la sentència d'Estrasburg."

Posa mesures concretes sobre la taula?

No. La sentència manifesta que els estats "han de garantir el dret a la vida" però no expressa quines polítiques concretes han de seguir els estats per no assolir els objectius de les cimeres pel clima. Segons De Vílchez, això és per "preservar la separació de poders".

"França aposta per l'energia nuclear. N'hi ha que apostaran per potenciar el transport públic, o bé, el transport privat elèctric. Altres voldran fer grans parcs eòlics. Però aquí el tribunal no entra a determinar què és el més idoni. Tot això és de debat públic: com hem de fer aquesta transició?"

Què diu la sentència sobre la responsabilitat de les empreses privades en l'emergència climàtica?

Ara es calcula que hi ha més de 200 demandes presentades contra empreses d'arreu del món per no fer res per aturar les conseqüències de l'emergència climàtica. La sentència del TEDH parla de la "responsabilitat dels estats", tot i que els dos experts consultats vaticinen que la responsabilitat de les empreses serà "el següent objectiu".

De Vílchez apunta, però, que el posicionament d'Estrasburg ja pot tenir un impacte indirecte sobre les empreses, si els estats decideixen implementar marcs normatius més estrictes pel que fa a emissions.

Peñalver posa també d'exemple una sentència dels Països Baixos, on el Tribunal de la Haia va obligar la petrolera Shell a reduir un 45% les emissions de gasos contaminants arreu del món abans del 2030.