"No tinc la família, però tinc gent que m'anima a fer coses": parla un menor migrant sol

Alguns van arribar en patera, d'altres enganxats sota d'un camió. Alguns ho van fer amb només tretze anys, d'altres amb disset. Al pis assistit 16-18 Labèrnia de Tortosa -un dels 20 que hi ha a Catalunya per atendre l'arribada de menors estrangers sense familiars- conviuen vuit joves marroquins.

Després de passar per la Fiscalia de menors, que va comprovar que no havien fet els 18 anys i que no tenen familiars al país, la Direcció General d'Atenció a la Infància (DGAIA) s'ha fet càrrec de la tutela.

El pis està situat en un xalet adossat d'un barri residencial de Tortosa i és gestionat per l'empresa de serveis socials Suara. Aquí els joves dormen, mengen, ocupen el temps lliure i fan totes les tasques de la llar, sempre acompanyats d'un educador social. Un dels educadors, Joan Torta, explica en què consisteix la seva feina:

"La nostra funció és garantir que els nois adquireixen competències perquè puguin portar una vida autònoma quan facin els 18. L'atenció és transversal, des d'orientar-los en les coses més bàsiques de rutina diària com la higiene personal, l'ordre o la neteja fins proporcionar-los recursos formatius, laborals i d'oci i lleure."

L'educador afegeix que és una feina molt gratificant:

"Cal tenir en compte que tots han arribat després d'un trajecte migratori molt dur, que no han pogut gaudir de l'adolescència com pertocaria a qualsevol jove de la seva edat i això afecta el seu desenvolupament. El dia a dia provoca les friccions normals amb joves d'aquesta edat, però quan veuen que aquí estem per ajudar-los són molt agraïts. La veritat és que és una feina molt gratificant".

Notícia relacionada: L'arribada de menors migrants no acompanyats es dispara a tot Espanya

Aprofitar el temps al màxim

Tots els joves tenen molt clar el seu objectiu: regularitzar la seva situació, estudiar i treballar.

Hatim Abdellaoui fa pràctiques en un supermercat i el seu somni seria poder treballar de model. De moment aspira a contribuir a la família:

"Ajudar la meva mare i la meva família, buscar un futur millor que a Marroc perquè allí la vida és molt difícil".

Mohamed Rahmoun, que va creuar l'Estret amb només 13 anys amb una pastera i va viure a Andalusia i Alemanya, explica que se sent acompanyat:

"Aquí estic bé, hi ha gent que m'ajuda, no tinc la família però tinc gent semblant que m'animen a fer coses".

Diu que vol trobar feina del que sigui. De moment està fent un curs de perruqueria en un Centre de Noves Oportunitats a Amposta i abans havia fet un curs de cuina: "M'agradaria treballar de cuiner o de barber, qualsevol de les dos feines m'agrada".

Hamza Bomkkha vol aprofitar el temps al màxim. Pels matins treballa netejant habitacions al Parador Nacional de Tortosa, on estan molt satisfets de la seva predisposició i encantats amb el seu etern somriure. Per les tardes fa un curs d'electricitat i també estudia per intentar treure's l'ESO:

"Estic molt bé a la feina però no m'agradaria treballar d'això tota la vida. Vull estudiar per arribar a ser educador social o infermer perquè crec que si no treballes del que t'agrada no et sents realitzat i a poc a poc intento arribar on vull."

2.414 menors durant el 2018

L'increment de l'arribada d'adolescents estrangers sense acompanyament ha obligat al departament de Treball, Afers Socials i Families a habilitar noves places per acollir-los.

Aquest any, fins el 31 de setembre, ja n'han arribat 2.414, mentre que durant tot el 2017 en van arribar 1.489 i el 2016, 684. Tots han entrat al sistema de protecció de menors.

En l'actualitat la DGAIA acull un total de 2.564 menors estrangers sense referents familiars. Quan facin els 18 anys deixaran de ser tutelats per la Generalitat però se'ls oferiran ajudes per ajudar a la seva emancipació.

Vídeo relacionat: La història d'un extutelat d'un centre de menors que ha arribat a la Universitat i treballa d'educador