No vacunar de la Covid tots els països té també un cost econòmic de fins a 9 bilions

Si les vacunes contra la Covid no es distribueixen de forma ràpida i equitativa als països en desenvolupament, es produiran unes pèrdues econòmiques globals superiors als nou bilions de dòlars i vora la meitat les tindran els països més rics.

És una de les conclusions d'un estudi fet públic aquest dilluns, fet per investigadors de les universitats de Koc, a Istanbul (Turquia), i de Harvard i Maryland, als Estats Units. Ha estat finançat per la Cambra Internacional del Comerç.

Aquest impacte econòmic, superior a la suma dels PIB del Japó i Alemanya, s'afegeix a la injustícia que suposa l'acaparament de vacunes pels països rics i a l'efecte que pot tenir des del punt de vista sanitari en l'evolució de la pandèmia i l'aparició de noves variants.

Els països amb ingressos alts, que sumen una població d'uns mil milions de persones, s'han assegurat 4.200 milions de dosis de vacunes contra la Covid. La resta de països disposarien d'uns 675 milions de dosis. Són les dades més recents del Launch and Scale Speedometer, una iniciativa dirigida pel centre d'Innovació en Salut de la Universitat de Duke.
 

Segons l'estudi comentat al principi, les pèrdues superiors als nou bilions es produirien en el cas extrem que la població dels països desenvolupats estigués gairebé tota vacunada a mitjans d'any i en els països en desenvolupament només ho estigués una petita minoria.

En un escenari que els autors consideren més probable, els països en desenvolupament haurien vacunat la meitat de la població a finals del 2021. Aleshores, les pèrdues a l'economia mundial estarien entre els 1.800 i els 3.800 bilions de dòlars. Com en el cas anterior, aproximadament la meitat afectaria els països desenvolupats.

L'estudi es basa en dades comercials de 35 sectors industrials a 65 països. La manca de vacunacions mantindria l'amenaça de la pandèmia i molts ciutadans dels països en desenvolupament reduirien la seva despesa i la pèrdua de mà d'obra limitaria la producció de recursos.

Això provocaria problemes a les multinacionals per accedir a aquests recursos naturals i a components.

L'estudi remarca que la majoria del comerç internacional no es basa en productes acabats, sinó en materials que viatgen d'un país a un altre, on es transformen. S'anomenen béns intermediaris i signifiquen uns 11.000 bilions de dòlars dels 18.000 bilions que es produeixen anualment en el comerç mundial.

Entre els sectors més afectats en els països desenvolupats hi hauria automoció, tèxtil, construcció i venda al detall.

Coincidències amb altres estudis

No és el primer estudi sobre els efectes econòmics d'una distribució desigual de les vacunes. Al setembre, el MOBS Lab (Laboratori per a la Modelització de Sistemes Biològics i Sociotècnics) de la Universitat del Nord-est, a Boston, va fer públic un estudi on valorava dos escenaris diferents.

En el primer, suposaven que els 50 països més desenvolupats acaparaven els primers 2.000 milions de dosis de vacunes. En aquest cas, s'evitarien el 33% de les morts totals, prenent com a referència les que tindrien lloc sense vacunes i només amb mesures no farmacològiques.

El segon escenari preveia una distribució equitativa basada en la població de cada país i no en la seva capacitat econòmica per adquirir les vacunes. Aleshores, s'evitaven globalment, el 61% de les morts.

Pocs ajuts

Tot i aquests efectes, la majoria de creditors privats han refusat participar en una suspensió de deute proposada pel Grup del 20, que reuneix les 19 economies més potents del món més la Unió Europea.

Tampoc el programa ACT Accelerator (Accelerador d'accés a les eines de la Covid-19), que té com a objectiu el desenvolupament i la distribució equitativa de tests, tractaments i vacunes, ha tingut prou èxit. Liderat per l'OMS, es plantejava rebre 38.000 milions de dòlars, però només n'hi han arribat 11.000 milions.

Aquests 27.000 milions que falten es recuperarien amb escreix pels efectes econòmics beneficiosos d'una vacunació massiva, segons un estudi de l'Eurasia Group, consultora que analitza els riscos globals.

Segons la seva anàlisi, publicada al desembre, la distribució justa de vacunes contra la Covid generaria, en els deu països rics analitzats, uns beneficis econòmics d'almenys 153.000 milions de dòlars entre el 2020 i el 2021 i uns 466.000 milions per al 2025.

Els països estudiats en aquest informe finançat per la Fundació Bill & Melinda Gates són: Alemanya, el Canadà, Corea del Sud, els Estats Units, França, el Japó, Qatar, el Regne Unit, Suècia i Unió dels Emirats Àrabs.

Un altre estudi acabat de publicar, en aquest cas pel Centre de Recerca en Política Econòmica (CEPR), indica que els costos per al PIB mundial de no vacunar els ciutadans de tots els països són superiors als costos de fabricar i distribuir vacunes.

Un model econòmic i epidemiològic aplicat a 65 països mostra, segons els autors, que el 49% de les pèrdues les assumirien, el 2021, les economies més avançades.

Un problema epidemiològic

Sobre l'accés desigual a vacunes hi ha exemples. Es calcula que el 2015 uns 257 milions de persones a tot el món tenien hepatitis B, causada per un virus i principal causa del càncer de fetge.

La vacuna contra aquesta malaltia està disponible als països rics des dels anys 80, però ara com ara només hi han tingut accés el 10% dels habitants dels països en desenvolupament.

Per tot això, estendre la vacunació contra la Covid a tots els països –cosa que no implica només fer-l'hi arribar, sinó també ajudar en la logística necessària per transportar-la, guardar-la i administrar-la --va més enllà de ser un acte de justícia i solidaritat i es converteix en una forma d'evitar grans pèrdues econòmiques i, sobretot, de reduir el risc que la pandèmia es descontroli i apareguin més variants.

Aquest dilluns, Manuel Cervantes, cap de malalties infeccioses a l'hospital Parc Taulí de Sabadell, ho valorava així a Catalunya Ràdio:

"És molt important fer èmfasi en el fet que si no ens vacunem tot el món, la vacunació no servirà, perquè el virus seguirà circulant per altres zones del planeta, farà mutacions, que potser les primeres encara no ho han fet, però alguna farà que la vacuna no serveixi, i caldrà tornar a començar, O es fa un pla de vacunació d'alguna forma organitzat per l'OMS que arribi a tot arreu, o aquestes presses locals per vacunar molt no ens serviran de res."

A la mateixa emissora, Daniel Prieto-Alhambra, investigador de la Universitat d'Oxford, ha explicat que hi ha indicis preocupants que la variant detectada a Sud-àfrica podria escapar als efectes de la vacuna. Si bé són estudis molt preliminars, aquestes dades han de fer veure la necessitat de reduir la circulació del virus, que és el que li dona oportunitat de mutar i generar variants amb noves característiques.