Nobel de Medicina 2023 per als científics que van fer possible les vacunes ARN de la covid

Aquest dilluns s'han conegut els guanyadors del primer premi Nobel d'aquest any, el de Medicina o Fisiologia, que s'han endut els bioquímics Katalin Karikó i Drew Weissman.

L'han rebut per les seves investigacions relacionades amb les vacunes d'ARN missatger contra la covid, segons ha explicat l'Assemblea Nobel de l'Institut Karolinska d'Estocolm:

"El premi Nobel 2023 el reben Katalin Karikó i Drew Weissman pels descobriments sobre modificacions de bases de nucleòsids que van permetre el desenvolupament de vacunes efectives d'ARNm contra covid-19."

Katalin Karikó és una bioquímica hongaresa que va marxar del seu país el 1985 per establir-se als Estats Units, on ha fet el gruix de la seva carrera científica.

Per la seva banda, el bioquímic nord-americà Drew Weissman també ha dedicat el més important de la seva carrera al desenvolupament de les vacunes d'ARN.

L'Institut Karolinska ha destacat "els seus descobriments fonamentals sobre la importància de les modificacions de bases a l'ARNm":

"Els guardonats van contribuir a la taxa sense precedents de desenvolupament de vacunes durant una de les amenaces més grans a la salut humana en els temps moderns."

En concret, Karikó i Weissman van descobrir com modificar l'ARNm per poder-lo utilitzar com a agent terapèutic sense que el sistema immunològic humà el destruís.

Com a molècula-medicament i a banda de les vacunes contra la covid, l'ARNm s'està desenvolupant ara per fabricar immunoteràpies personalitzades contra diversos tipus de càncer entre altres teràpies.

L'ARNm és l'àcid ribonucleic anomenat "missatger", perquè és la molècula d'ARN que porta la informació genètica dels cromosomes fins als ribosomes de la cèl·lula on, amb aquesta informació, se sintetitzen les proteïnes.

Col·laboradors des dels 90 a Pensilvània

L'ARN missatger s'investigava des de la dècada del 1980, i llavors es va aconseguir produir-lo "in vitro", però el resultat era inestable i difícil d'administrar.

Karikó i Weissman van coincidir a finals de la dècada del 1990 a la Universitat de Pensilvània investigant com afectava aquest ARNm les cèl·lules dendítriques:

"Estimulats per noves idees, aviat va començar una fructífera col·laboració entre tots dos, centrant-nos en com els diferents tipus d'ARN interactuen amb el sistema immunològic."

Van veure que l'ARNm in vitro provocava inflamació perquè la cèl·lula la detectava com un cos estrany, i després de provar amb diverses variants d'ARNm modificats genèticament, van descobrir que amb algunes d'elles podien evitar-ho.

Els resultats d'aquestes recerques es van publicar el 2005, i van ser la base fonamental perquè es comencés a investigar en aplicacions pràctiques, com ara les vacunes.

Les vacunes de ModeRNA i de BioNTech

10 anys després ells mateixos van idear una tècnica per aconseguir encapsular l'ARNm en nanopartícules per facilitar que arribessin a les cèl·lules abans que es degradés.

Van patentar els dos descobriments, patents que van comprar dues empreses, ModeRNA i BioNTech, les quals el 2020 van desenvolupar les vacunes d'ARNm contra la covid que han tingut més efectivitat.

Molt abans, el 2013, Karikó s'havia incorporat a l'equip de BioNTech, i un any després es va convertir en la vicepresidenta. Per la pandèmia l'empresa es va aliar amb la farmacèutica nord-americana Pfizer, que va fabricar el gruix de les vacunes.

Es dona la circumstància que aquesta investigadora està a punt de publicar la seva autobiografia, que ha titulat "Obrint pas: la meva vida científica":

Tots dos ja han rebut uns quants premis conjunts per aquests descobriments, com ara el Rosenstiel el 2020 i també el Princesa d'Astúries del 2021.