Nobel de Química per als pares dels punts quàntics, que han revolucionat les pantalles

El premi Nobel de Química del 2023 ha anat als investigadors Moungi G. Bawendi, Louis E. Brus i Alexei I. Ekimov pel "descobriment i la síntesi dels punts quàntics".

Ho ha anunciat aquest dimecres la Reial Acadèmia de Ciències de Suècia, que ha destacat que els punts quàntics són una part essencial de tecnologies tan difoses com els llums LED:

"Són nanopartícules tan petites que la seva mida determina les seves propietats, són els components més petits de la nanotecnologia que ara difonen la seva llum des de televisors i llums LED, i també poden guiar els cirurgians quan extirpen teixit tumoral, entre moltes altres coses."

Nanotecnologia amb efectes quàntics

La teoria quàntica va predir que, en dimensions molt petites, les nanodimensions, les propietats de la matèria les determina la mida, no els electrons que tingui.

Alexei I. Ekimov va aconseguir a principis de la dècada de 1980 crear efectes quàntics en nanopartícules de vidres de colors, però llavors no es creia que es podria trobar-hi aplicacions.

Encara en aquella mateixa dècada, Louis E. Brus va ser el primer a demostrar efectes quàntics relacionats amb la mida en nanopartícules flotant en un fluid.

L'acadèmia sueca ha destacat que ho van descobrir cadascun pel seu compte, i que van certificar que el color de la nanopartícula només depenia de la mida:

Els "punts quàntics" a les pantalles dels mòbils

Va ser el tercer premiat, Moungi G. Bawendi, qui el 1993 va aconseguir crear partícules amb mides perfectes per aconseguir els efectes desitjats, que es van anomenar "punts quàntics".

Ara aquests punts ens els trobem arreu en el nostre dia a dia, a les pantalles QLED dels mòbils, els ordinadors i els televisors, i també es fan servir en aplicacions de biomedicina.

Els investigadors treballen ara per aplicar-los a l'electrònica flexible, a fabricar cèl·lules solars més primes i sensors més petits.

"Molt sorprès, adormit i molt honorat"

Durant la roda de premsa de presentació del premi, els responsables de l'acadèmia sueca han trucat Bawendi als Estats Units, i aquest ha dit que estava "molt sorprès, adormit, i molt honorat."

El perfil dels premis Nobel a les xarxes socials l'han mostrat somrient a casa seva i explicant que tenia previst celebrar el premi "fent la classe de les 9 del matí al MIT":

Nascut a França el 1961 de pares tunisians, Bawendi va arribar als Estats Units quan encara era un nen, es va formar com a químic a Harvard i a Chicago, i va conèixer Brus als laboratoris Bell.

Va ser just després que es va convertir en professor del mític MIT de Massachusetts, on va aconseguir desenvolupar les tècniques per produir els punts quàntics.

Convertit ja en una referència mundial en nanoquímica, al MIT va crear el seu propi laboratori, on va engegar programes de recerca interdisciplinaris per crear nanocristalls i altres nanoestructures.

El mateix descobriment alhora als Estats Units i a l'URSS

Per la seva banda Louis E. Brus, nascut a Ohio, als Estats Units, el 1943, va treballar als laboratoris Bell entre el 1973 i el 1996, any en què va incorporar-se a la Universitat Colúmbia de Nova York.

El tercer premiat, Alexei I. Ekimov, va néixer a l'URSS el 1945, va fer els seus descobriments a Sant Petersburg i els va publicar el 1981 en una revista científica soviètica, on van passar desapercebuts durant un temps.

Des del 1999 viu als Estats Units, on va treballar en una companyia privada de Nova York dedicada a la producció de nanocristalls.