Nobel d'Economia 2024 pels estudis sobre l'impacte de les institucions en la prosperitat
Segons el jurat, els economistes Daron Acemoglu, Simon Johnson i James Robinson han demostrat la importància de les institucions socials per a la prosperitat d'un país
Els economistes estatunidencs Daron Acemoglu, Simon Johnson i James Robinson han estat els guardonats amb el Premi Nobel d'Economia d'aquest any, segons ha anunciat aquest dilluns la Reial Acadèmia Sueca.
BREAKING NEWS
The Nobel Prize (@NobelPrize) October 14, 2024
The Royal Swedish Academy of Sciences has decided to award the 2024 Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel to Daron Acemoglu, Simon Johnson and James A. Robinson "for studies of how institutions are formed and affect prosperity." pic.twitter.com/tuwIIgk393
El jurat els ha premiat "pels seus estudis sobre com es formen les institucions i com afecten la prosperitat dels països".
"Reduir les enormes diferències d'ingressos entre els països és un dels majors desafiaments del nostre temps. Els guardonats han demostrat la importància de les institucions socials per aconseguir-ho", ha destacat Jakob Svensson, president del Comitè del Premi de Ciències Econòmiques.
L'impacte de la colonització
El comitè del Premi destaca que els seus treballs han ajudat a comprendre per què les societats amb un estat de dret deficient i institucions que exploten la població no generen creixement ni canvis positius.
En aquest sentit, una de les explicacions que hi troben els guardonats "són les institucions socials que es van introduir durant la colonització".
La creació d'institucions inclusives ha generat riquesa mentre que les institucions extractives, encara que produeixen guanys a curt termini per als qui tenen el poder, no milloren la situació general de la població.
"Alguns països queden atrapats en una situació d'institucions extractives i baix creixement econòmic. La introducció d'institucions inclusives crearia beneficis a llarg termini per a tots, però les institucions extractives proporcionen guanys a curt termini per a les persones en el poder", exemplifica l'acadèmia.
No obstant això, també demostren que el canvi és possible i que es poden formar noves institucions. En algunes circumstàncies, un país pot alliberar-se de les seves institucions heretades per establir la democràcia i l'estat de dret.
A llarg termini, aquests canvis també condueixen a una reducció de la pobresa.
L'exemple de la frontera entre Mèxic i els EUA
A partir d'una anàlisi de la situació a la ciutat de Nogales, a la frontera entre Mèxic i els EUA, els tres economistes mostren que el factor decisiu no és la geografia o la cultura, sinó les institucions.
"Els habitants del nord de la tanca viuen en el sistema econòmic dels Estats Units, que els dona millors oportunitats de triar la seva educació i professió. També formen part del sistema polític dels Estats Units, que els atorga amplis drets polítics", recalca el comitè.
"Al sud de la tanca, els residents no són tan afortunats. Viuen en altres condicions econòmiques i el sistema polític limita el seu potencial per influir en la legislació".
Prenen el relleu de Claudia Goldin
El Nobel d'Economia era l'últim que quedava per fer-se públic, després que la setmana passada es van anunciar els de Física, Medicina, Química, Literatura i el de la Pau.
L'import del premi el 2024 és d'un total d'11 milions de corones sueques, gairebé un milió d'euros.
L'any passat, l'acadèmia va donar el Nobel d'Economia a Claudia Goldin per la recerca sobre l'evolució del lloc de les dones en el mercat laboral i els ingressos.
El Nobel d'Economia no forma part del llegat d'Alfred Nobel, ja que va ser establert el 1968 pel Riksbanken, el banc central suec, coincidint amb el 300 aniversari de l'entitat.
Precisament, va ser concedit per primera vegada el 1969 al noruec Ragnar Frisch i a l'holandès Jan Tinbergen.
- ARXIVAT A:
- Economia de butxacaPremi Nobel
