
Només 1 de cada 5 fills de famílies amb poc nivell formatiu arriba a la universitat
- TEMA:
- Universitat
Només el 22% d'alumnes catalans fills de famílies amb un nivell formatiu baix arriben a la universitat. Si la universitat fos equitativa, n'hi haurien d'arribar el doble, que és el percentatge d'aquest perfil de famílies a la societat catalana.
Com a casa... enlloc
La majoria d'universitaris, un 63%, viu a casa amb la família. És una dada que gairebé dobla la mitjana europea, que està en el 36%, i que situa Catalunya al mateix punt d'Albània i Croàcia (51%), Geòrgia (65%) i Itàlia (69%), i molt lluny dels països nòrdics. A Finlàndia, només un 4% d'universitaris viuen amb els pares, i a Dinamarca i Noruega, un 8 i un 9%.
"Jo visc a Sabadell i visc amb els meus pares.
L'altra opció que tindria seria viure en una residència d'estudiants i, sincerament, prefereixo viure amb els meus pares.
Si hi haguessin beques o una cosa així, crec que m'agradaria provar d'anar a viure sol.
Visc amb els pares i la meva germana i, de moment, no canviaria. No m'ho puc permetre, però si m'ho pogués permetre, un lloc amb un plat a taula..."

Ara per ara, 6 de cada 10 estudiants no reben cap tipus d'ajuda pública. A més, segons els investigadors, les beques no són prou efectives. Així ho assegura Antonio Ariño, codirector científic de l'informe "Ser estudiant universitari avui":
"El sistema de beques que tenim és un sistema tireta. No et cura el mal. Aquestes famílies tenen necessitats greus perquè un fill -no diguem ja dos fills- puguin estudiar a la universitat, de tot tipus: de transport, de menjar, de compra de llibres..."
"Si ja d'entrada a la universitat hi entra una certa elit de la societat, arribar a titulacions mixtes que procuren més avantatges al mercat de treball, arribar als màsters, i tenir mobilitat, això ja és una selecció de la selecció".
Tampoc es veuen millores en la metodologia utilitzada a l'aula.
Cristina Roy, professora de dret mercantil de la UB, defensa la combinació de metodologies:
"Tampoc hem de dimonitzar la classe magistral, la classe magistral pot anar bé per a segons quines coses o necessitats, i d'altres ho pots combinar amb metodologies més actives".
També hi ha camp per recórrer en la perspectiva de gènere. Les estudiants són majoria a la universitat -més del 60%- però encara hi ha graus marcadament femenins o masculins, i sovint, quan elles accedeixen a una titulació tradicionalment masculina, com ara una enginyeria, pateixen la "síndrome de la impostora", és a dir, se senten culpables o fora de lloc.
Bones perspectives de cara al futur. El 54% d'universitaris creu que els estudis l'ajudaran a aconseguir feines ben remunerades. Aquí hi ha una millora respecte a a primera enquesta, ara fa 3 anys, on només ho considerava el 40%.
- ARXIVAT A:
- Universitat Educació