Només s'han fet el 18% de les inspeccions previstes a habitatges buits per a ús social

Amb la intenció d'ampliar les borses d'habitatge social, aquest últim any, a Catalunya, s'han fet 358 inspeccions de pisos buits. Són només el 18% de les que s'havia proposat com a objectiu l'Agència de l'Habitatge de Catalunya quan va aprovar el programa d'inspeccions el 2020.

L'objectiu de l'Agència era fer inspeccions en 2.000 habitatges ubicats en 45 municipis, els que tenien una demanda molt alta de pisos per a famílies vulnerables.

Fins ara, la Generalitat ha signat convenis amb 16 ajuntaments per inspeccionar uns 950 habitatges, segons ha explicat als Matins de TV3 Carles Sala, secretari d'Habitatge de la Generalitat. 

En 7 d'aquests municipis -Salt, Lloret de Mar, Mataró, Mollet del Vallès, Cornellà de Llobregat, Vilanova i la Geltrú i Reus- ja les han acabades. El que n'ha fet menys és Cornellà de Llobregat, amb 38, i el que més Salt, que n'ha fet 80.

Vic, Viladecans i Rubí encara estan en el procés, i hi ha 6 municipis pendents de firmar el conveni amb la Generalitat per finançar les inspeccions.

Millor l'acord que la confrontació

Un cop fetes les inspeccions, el més complicat és fer les gestions per destinar els habitatges a usos socials. Sala explica que els inspectors es troben que molts dels habitatges estan ocupats de forma il·legal, amb llum i aigua punxades, s'han de rehabitar per posar-los en condicions d'habitabilitat i el procés pot ser llarg. 

En dos dels municipis que ja han acabat les inspeccions, Mataró i Cornellà, Sala ha dit que, mentre que a Cornellà s'estava treballant per aconseguir una sessió voluntària, a Mataró s'estan gestionant les primeres multes coercitives que permet la llei. 

Segons el secretari d'Habitatge, la via de la concertació, és la que fins ara s'ha demostrat més eficaç i ràpida.

"En aquest moment, la Generalitat té cedits mitjançant conveni 3.700 habitatges d'entitats financeres i fons d'inversió. Són molts. Difícilment per la via de l'expropiació o la cessió obligatòria els tindríem. Per la complicació que suposa tot l'expedient administratiu i el procés judicial següent, que pot durar anys."

Els pisos que els ajuntaments detecten per a usos socials són aquells que portin almenys 2 anys buits, que estan vulnerant la llei des del 2007. La llei dona eines per reclamar aquests habitatges --sovint en mans de grans tenidors, bancs o fins d'inversió-- per prendre mesures més coercitives com expropiacions forçades o multes que poden anar dels 90.000 als 900.000 euros.

Teresa Pallarès, regidora d'Habitatge de Reus, municipi on també s'ha fet aquestes inspeccions, ha reclamat esforços de totes les administracions per afavorir la cessió de pisos per a usos socials. Ha proposat que s'apliquin "mesures en positiu", com la que apliquen a Reus: una bonificació en l'IBI als habitatges buits que se cedeixin amb aquesta finalitat.
 

L'impost d'habitatges buits i la via del tanteig i retracte

Amb l'impost dels habitatges buits, que s'aplica des del 2016, la Generalitat recapta uns 13 milions d'euros l'any. Des del 2017, en què va assolir el pic més alt amb gairebé 18,5 milions d'euros ha anat baixant fins als 8,8 milions el 2020.

Sala atribueix la baixada al fet que "possiblement hi ha menys habitatges buits". Els diners, segons el secretari d'Habitatges, es dediquen a adquirir habitatges per a l'ús social mitjançat la via del tanteig i retracte, uns 3.500 des del 2015, "una via també ràpida per incorporar habitatge al parc públic", ha dit Sala. 

Actualitzar un cens que no és tan gran

Carles Sala ha destacat la necessitat d'identificar i ampliar el parc d'habitges per a usos socials i, per tant, la necessitat de tenir un cens fiable. Fins ara, la Generalitat havia calculat que a Catalunya hi hauria uns 35.000 pisos buits o ocupats de manera irregular. 

Pendents del cens del 2021, Sala explica que, segons el cens del 2011, de 3,5 milions d'habitatges principals a Catalunya, mig milió estaven buits. Però ha posat d'exemple el cas de Barcelona, on el cens s'ha actulitzat: "Segons el cens del 2011, es deia que hi havia 88.000 pisos buits i ara n'han sortit uns 12.000", ha dit, " i molts no portaven ni un any buit i no complien el requisit" per formar part de la borsa d'habitatge social. 

En molts casos, ha afegit, pot passar que aquests habitatges no estiguin allí on hi ha més necessitat per a persones vulnerables.