Només sis de cada deu professors de llengua i literatura catalanes són filòlegs
La falta de docents d'aquestes matèries a ESO i batxillerat va portar el Departament d'Educació a acceptar professionals d'altres especialitats --com Periodisme, Traducció o Humanitats--, però el que havia de ser una solució provisional s'ha perpetuat
El 40% dels professors que actualment fan classes de català o de literatura catalana als instituts públics no són filòlegs catalans. O el que és el mateix: només sis de cada deu ho són. Segons dades a què ha tingut accés Catalunya Ràdio, dels 3.254 docents que imparteixen aquestes assignatures, uns 1.900 són filòlegs i la resta provenen d'altres titulacions com Periodisme, Humanitats o Estudis Literaris.
Per què passa això?
La falta de professors filòlegs que s'arrossega des de fa uns quants anys va portar el Departament d'Educació a acceptar que professionals d'altres especialitats també poguessin donar classes de llengua i literatura catalanes.
Javier Velaza, degà de la Facultat de Filologia i Comunicació de la UB, diu que és una situació preocupant i lamenta que el que havia de ser una solució provisional ara és definitiva.
Segons Velaza, el problema de fons és el desprestigi social que pateixen les humanitats i l'ofici de professor. De fet, dels 300 alumnes que s'han matriculat a Filologia Catalana els últims quatre cursos, molts no es volen dedicar a la docència:
"Quan un estudiant brillant diu que estudiarà Filologia Catalana, molta gent li aconsella que faci una altra cosa. Sembla que l'èxit professional està vinculat a un tipus d'estudis que no són les humanitats."
Actualment hi ha 170 titulacions que habiliten per exercir com a professor de català a secundària. També s'ha de tenir el màster en formació del professorat, i en alguns casos s'ha d'acreditar un coneixement superior de llengua catalana.
Els professors demanen més formació
Fa un any, la plataforma Docents Cat --formada per 130 professors de català d'ESO i batxillerat-- va presentar un manifest per millorar l'emergència lingüística. Un dels punts que remarcaven era, precisament, que ensenyar català no està a l'abast de tothom.
Com hem explicat, ara les persones que venen d'altres especialitats han de tenir el nivell C2 de català i fer un màster per poder donar classes de català.
Gemma Gómez és professora de català a l'Institut Eugeni Xammar, a l'Ametlla del Vallès, i membre de Docents Cat. Denuncia que aquest màster de professorat no garanteix el coneixement de la matèria i que els docents que els arriben per aquesta via no estan prou preparats: "Han fet el màster, però no tenen per què haver fet el de llengua. No, no tenen formació"
Explica, per experiències pròximes, que els professors de català que no han fet Filologia "van molt coixos i pateixen molt":
"Han de destinar moltes hores i molts esforços a preparar les classes. Això els que tenen voluntat, perquè n'hi ha que agafen el llibre de text i van llegint la pàgina 1, la 2... I així anar fent."
Aquesta professora de català també reclama més formació per als nous professors i cursos de reciclatge per als que ja estan en actiu. Diu que "el Departament d'Educació s'hauria de replantejar quin tipus de formació ens dona". I suggereix que s'haurien d'exigir cursos de gramàtica, de literatura, de sociolingüística i també de correcció, "perquè no és el mateix saber escriure un text que tenir l'ull clínic per poder corregir-lo".