Només un 7% dels referents dels llibres de text d'ESO són dones

Només un 7% dels referents científics, polítics o culturals que surten en els llibres de text d'ESO són dones. A més, algunes de les que surten no ho és per mèrits propis, sinó per la seva relació familiar o sentimental amb un home.

Però, no hi ha hagut més dones destacables al llarg de la història de la humanitat? Hi ha hagut una ocultació de referents?

Clara Schumann, Maria d'Alexandria, Hildegarda de Bingen, Maria Blanchard o Aurora Bertrana són destacades escriptores, científiques, humanistes o polítiques però no apareixen als llibres de Ciències Socials de quart d'ESO. 

Segons diversos estudis, el 93% dels referents que hi surten són homes

Així ho revelen dos estudis de la Universitat de València i l'Institut Català Internacional per la Pau.

L'estudi de la Universitat de València "Anàlisi de l'absència de dones als manuals de la ESO: una genealogia del coneixement ocultada" estableix que les dones rellevants esmentades als llibre de l'ESO es redueixen a un 7,5%. 

Per a fer l'estudi s'han analitzat 115 llibres de 19 assignatures diferents de l'ESO. En total, s'ha arribat a crear una base de dades amb 5.527 persones de referència citades als manuals. D'aquestes, només 690 són dones, un 12,8%. Però si es té en compte el nombre d'aparicions, les referències a dones rellevants disminueixen fins al 7,5% del total.

La situació empitjora si s'analitza per quins motius se citen les poques que hi ha. En un dels llibres d'Història de tercer d'ESO, per exemple, hi surten 232 homes i 16 dones. Entre aquestes dones, algunes hi apareixen com a "dones de", "mares de", o fins i tot "amants de".

També hi ha diferència segons les matèries. I és que aquesta xifra encara baixa més, fins a un 5%, en el cas de les ciències i fins a un 1% en les tecnologies. 

L'observatori de llibres de text de l'Institut Català Internacional per la Pau conclou que en un 35% dels casos, aproximadament, les dones esmentades als llibres no hi consten pel seu propi paper, sinó com a "muller de", "filla de" o fins i tot "amant de" reis, escriptors, etc.

I destaca que s'han trobat a faltar veus contemporànies d'economia amb visió de gènere, com l'economista neozelandesa Marilyn Joy Waring, o veus crítiques al control del sector primari per part de multinacionals com la física índia Vandana Shiva, o veus alternatives a la globalització com Susan George, Naomi Klein o Saskia Sassen.

Però no hi ha hagut dones destacables al llarg de la història de la humanitat?

Ana López-Navajas, investigadora de la Universitat de València, explica que, com que no ho sabem, pensem que no n'hi ha, però n'hi ha des del principi:

"Com no ho sabem, pensem que no n'hi ha. N'hi ha des del principi. Tenim les primeres científiques de fa més de 3.000 anys, i han continuat fins ara. Hem de recuperar-les, perquè sinó tenim sempre una història i una cultura amputada."

L'autora de l'estudi assegura que quan els alumnes surten del sistema educatiu, el que tenen clar és que "els homes són els que ho han fet tot. I elles no han fet gairebé res":

"El que estem explicant és una història, una ciència, una literatura, un art, d'homes. On els protagonistes absoluts són els homes. Què expliquem de les dones? Res!"

Les editorials es defensen

Antonio Garrido, resposable de continguts educatius del Gremi d'Editors de Catalunya, assegura que és la història qui ha menystingut les dones: 

"Evidentment hi ha més homes que dones al llarg de la història. No tant ara, en els últims temps, en la història contemporània on s'equilibra de manera important, però sí en temps passats. De totes maneres, nosaltres intentem fer aquesta discriminació positiva i posar el màxim de presència de la dona en els nostres llibres."

També treballen per no caure en estereotips sexistes en les fotografies o els enunciats dels exercicis, i tenen cura en l'ús del llenguatge. 

Però la poca presència de dones referents en l'educació va més enllà dels llibres de text, i tampoc destaquen en les lectures obligatòries de literatura, per exemple, o les obres d'història de l'art escollides a la selectivitat.

Segons les fonts expertes, no es tracta, però, de fer una discriminació positiva, sinó una revisió que permeti incloure més dones per una simple qüestió de mèrits.