Nou cop al Museu de Lleida: traslladen a Barbastre les obres de la Franja més valuoses

Un camió escortat pels Mossos i carregat amb les últimes 42 de les 111 obres d'art originàries de les parròquies de la Franja de Ponent ha sortit aquest matí del Museu de Lleida en direcció al Museu Diocesà de Barbastre-Montsó, en compliment a l'execució provisional d'una sentència.

Bona part dels béns formaven part de l'exposició permanent de l'equipament lleidatà, com el frontal de Tresserra, l'arqueta de Buira o el fragment de la retaule del Naixement i Epifania de Binacet. El seu trasllat trenca la unitat d'una col·lecció amb més de cent anys d'història, i fa perdre obres cabdals per explicar la història de l'art a la Franja.

Una comitiva del govern aragonès les rebrà a Barbastre cap al migdia. Aquest matí, al Museu de Lleida s'han concentrat un centenar de persones en protesta pel trasllat. A la concentració hi ha assistit la consellera de Cultura, Àngels Ponsa; l'alcalde de Lleida, Miquel Pueyo; el delegat territorial del govern a Lleida, Ramon Farré, i el director del Museu, Josep Giralt.

"Volem arribar fins on s'hagi d'arribar, fins a Europa, però accelerant els tràmits abans, si no Europa ens quedarà molt lluny. Crec que aquí hem d'accelerar cap al Tribunal Suprem", ha dit la consellera de Cultura sobre un recurs al trasllat de les obres.
 

Una quarantena d'obres més van marxar divendres passat i l'altra trentena, en dos enviaments al febrer, després que el Consorci del Museu acordés lliurar-les a l'Aragó en virtut de la sentència judicial de Barbastre.

El Museu de Lleida s'ha acomiadat aquest dimecres d'unes obres que conserva des de fa més de 100 anys i queden moltes lleixes i parets buides de l'exposició permanent.

L'únic museu sobre la Franja

L'origen del litigi es remunta a l'any 1995. El Vaticà va crear el bisbat de Barbastre-Montsó i va segregar un centenar de parròquies de la Franja de Ponent de la diòcesi de Lleida. Les seves obres d'art s'havien restaurat i conservat al Museu de Lleida durant dècades. El que va començar com un litigi eclesiàstic va acabar als tribunals i convertit en una disputa política entre els governs de Catalunya i Aragó.

Aquesta és l'obra més valuosa que el Museu de Lleida ha entregat al de Barbastre, el frontal de Tresserra, una peça romànica del segle XIII. Un informe de taxació fet pel mateix museu la valora en 1.200.000 euros. Però n'hi ha més d'un alt valor artístic, com el frontal de Sant Hilari de Buira, esculpit i policromat. Està taxat en 900.000 euros.

Albert Velasco, professor d'Història de l'Art a la Universitat de Lleida i fins al 2019 conservador del Museu Diocesà -"l'únic del món que explica la Franja"-, parla de la importància de la unitat de la col·lecció afectada pel litigi:

"Les peces que estan implicades en aquest litigi són excepcionals, sobretot les peces romàniques i gòtiques. De tres frontals romànics que té el Museu de Lleida, en marxen dos. Són peces que expliquen molt bé de les relacions artístiques entre Catalunya i Aragó a l'edat mitjana. Si no s'haguessin venut cent anys enrere les peces que ara s'impugnen, ara estarien destruïdes. Una col·lecció artística no es pot desfer així com així."

També s'han traslladat tres retaules gòtics del segle XV, com el de Sant Antoni, que quan va ingressar al museu es va salvar d'entrar al mercat dels antiquaris, ja que n'havien ofert 500 pessetes. Les 111 obres que fins a dia d'avui s'han lliurat per ordre judicial tenen un valor de més de 7.700.000 euros.  

La plataforma d'Entitats Culturals i el Cercle d'Amics del Museu consideren que hi ha hagut massa silenci per part de les administracions i poca defensa d'aquest patrimoni. Maite Clivillé, presidenta de l'entitat, diu que l'efecte del trasllat repercuteix a "l'art català".

"Ens hem trobat desemparats, com si no importés això. És més, com si fos un tema encapsulat a Lleida i que no hauria de sortir d'aquí. És un tema que ens afecta a tots: és l'art català".

El Consorci del Museu de Lleida, presidit pel Departament de Cultura, assegura que amb aquest nou trasllat es volia evitar la imatge de l'11 de desembre del 2017: un museu d'art ple de cossos policials i càrregues al seu voltant per la retirada de les obres d'art cap al monestir de Sixena.